Sortida : El Serrat , Andorra
Activitat :Entrenament d' Skyrunnig
Temps : 2'40h ( 1'45h pujant i 55' baixant )
Bé , primer vull aclarir que el fet de córrer per la muntanya no significa no gaudir-la . Tampoc entraré ara en aquest debat ( no es el moment ni el lloc ) , però de ben segur que els qui correm respectem tant la natura i les persones tant com qualsevol ; personalment gaudeixo tant fent aquest tipus d'activitat com pujar-hi caminant acompanyat per la gent més propera i que més m'aprecio , o anar a passejar per uns prats florits en companyia de la petita Jana i la "meva nena gran " Montse .
21/06/2009 : Aprofitant que els dies son llargs i la temperatura excelent surto ben d'hora de Llorts . La familia encara dorm plàcidament desprès de la ruta d'ahir al Comapedrosa i els hi he promès que estaré a taula amb ells per esmorçar .
6'45h : Deixo el cotxe a El Serrat , en un recó al costat de la carretera , i faig els primers 300m remuntant la carretera . Ens topem amb una corva a esquerres molt marcada , i tot just aqui ja trobem les senyals de GR . Ens endinsem pel corriol sempre al costat del Riu de Sorteny . Deixem intermitentment el corriol per avançar per pista , fins arribar al parquing del refugi de Sorteny . Es tracta d'una petita esplanada on hi tenen cabuda no més de 10 vehicles ( 25' ).
Travessem la tanca i seguim el GR , passant pel costat del refugi lliure . Es per remarcar el bon estat de tots els refugis andorrans ; potser desde Catalunya hauriem d'aprendre d'aquesta manera de fer . Aquest tram es el més planer , entre petits aiguamolls que formen els incomptables torrents , i es que aquest any l'aigua brolla per tot arreu .
Quant el camí torna a enfilar-se girem a la dreta , sempre reseguint el GR , fins el Pas de la Serrera , petit collet que ens fa canviar de vessant ( 50' ). A partir d'ara remuntanrem el Riu de la Serrera .
Sense perdre gaire alçada anem a retrobar el riu i un cop aqui ens enfilem molt progresivament per prats alpins i en un marc incomparable va treient el cap el nostre objectiu ; envoltat del Pic de l'Estanyó i el pic de la Cabaneta , amb un ventet força fresc que fa plorar els ulls i glaça les mans , i amb l'única companyia dels isards , les marmotes i d'un tímid Sol que vol lluitar cos a cos amb el vent per guanyar-li la partida .
Ens enfilem per un darrer tram més exigent fins el Coll del Cap de la Serrera ; aquí deixem de banda el GR per reseguir l'aresta , primer una mica exposada però que ràpidament es torna ample i es converteix en un dret corriol que ens porta en el darrer esforç fins el cim .
Ja hi soc : Pic de la Serrera , 2912m . Son les 8'30h i no he trobat ni un ànima en tot el camí . Quin plaer , quina solitut , quina comunió amb la natura .Un mar de núvols tapa la Vall de Ransol i no hem permet divisar ni el proper Estany de Meners . Fa fred , un fred que glaça les meves mans nues ( maleits guants , que n'estan de calentes al cotxe !! ) . Per sort l'orientació del vivac del cim es a Est , i rere les pedres m'amago del vent i deixo que el Sol m'escalfi el cos . M'hi pasaria aqui tot el dia , però toca baixar , així que m'acabo la barreta i m'enfrento de nou al gelit aire .
Com des de dalt les coses es veuen d'una altre manera i estic ben situat ( per sort la bruixula mental hem funciona prou bé de moment ) decideixo tirar pel dret , cap a l'Oest , per el que sembla una tartera , ben dreta , però tartera a la fi i a la cap ; el que no m'esperava es que la terra estiguès glaçada , per lo que el descens es fa un pel més lent . Tot i això es prou emocionant , i acabo baixant pels prats , entre marmotes i isards que hem miren incrèduls : que hi fa aquest aquí !!
Hem retrobo amb el sender a la Pleta de la Serrera , tot just per tornar a remuntar el poc desnivell que hem separa del pas de la Serrera . Continuo corrent a bon ritme , sense estresar-me i gaudint de l'ambient , però sense adormir-me ; de tant hem recordo a mi mateix que he promès a la familia que estaria a casa per esmorçar . Torno a pasar per davant del refugi i hem trobo als primers del gènere humà del dia , una familia de francesos , el pare , la mare i tres canalles , el més gran d'ells no deuria tenir més de 8 anys . Els trobo carregant-se les motxilles de travessa : "bon dia ! " " bon jour ! " hem contesten . Penso en parar-me un moment , però l'esclat d'una baralla entre 2 dels nens , tot just quant paso pel seu costat hem fa decidir que els pares tenen altre feina que xerrar amb mi . Segueixo baixant cap el parquing i retallo la pista per entre els corriols , tots ells degudament senyalitzats ( recordo que estem a Andorra ) .
Tram final , paral.lel al Riu de Sorteny . El terreny continua humid , tot plegat son les 9'30h del mati i a la vall encara no a arribat el solet que tan agraïa al cim ; però no patiu , penso , que ja arribarà ja , i fa pinta que al migdia no sigui tant agraït !
El Serrat . 9'30h . No hi ha gaire moviment ( més aviat gens ) , però bé , es diumenge i son les 9'30h , que m'esperava ! . Agafo el cotxe de nou i en pocs minuts ja estic a Llorts , amb l'objectiu aconseguit , la promesa complerta i el somriure a la boca . Ara toca la segona part del dia , un bon esmorçar , amb cervesa i café i gaudir de la familia , de la petita Jana i de la "nena gran " .
