Volta a les Gorges de Carançà

Hem matinat força a Vilanova per arribar a bona hora Thuès . Son les 8'30h i ja hem arribat a destí desprès de 3h de viatge i una parada tècnica a Puigcerdà per esmorçar .

Atravesem el poble i deixem el cotxe a l'aparcament habilitat ; està molt bé , tenen un sistema de pagament prou just ( ja sabem que els francesos en temes de muntanya ens porten alguns anys d'aventatge ) : bé , us explico ; arribes a la tanca , pagues 2€ ( tarifa 2007 ) al caixer i entres amb el teu ticket ; i us preguntareu " on està la gracia de tot plegat ?" . Doncs el fet diferencial amb la resta d'aparcaments radica en que el preu sempre es el mateix , així doncs pagues la mateixa tarifa per estar-hi 1h que per deixar el vehicle tota la setmana . Aquest sistema crec que ajuda a que la gent de muntanya no es senti estafada i grava els turistes ocasionals , aquells ( no tots ) que deixen la natura feta un fàstic i no s'enduen la seva brossa . Crec que es un bon sistema disuasori d'aquests "tipejos" .

Dia 1 .- Posats en matèria , des de la mateixa zona habilitada surt un cami ben senyalitzat que ens farà creuar un petit túnel cap a les gorges : es la seva porta d'entrada . Poc desprès ( 15') trobarem un pont sobre el riu ; el creuarem deixant un altre camí al front i començarem a pujar una curta però forta rampa . Al darrere d'aquest tram ja ens trobem el tram de cornisa , on el camí ha estat guanyat a la pared a cop de pic i pala .

Ara el camí ja no te cap tipu de pèrdua i arribem a una petita resclosa que s'utilitza per desviar una part de l'aigua del Riu de Carançà cap a un canal . En aquest punt comencen les pasareles , estructures metàliques fixades a la roca devant de l'imposibiltat d'obrir cami per cap altre zona . Espectacular es la paraula per definir aquest paseig , espectacular el murmull ensordidor de l'aigua sota dels nostres peus , espectacular la sensació al creuar algun dels nombosos ponts tibetants , bellugadissos però segurs , molt segurs .

A les 2h de marxa deixem enrere la última de les pasareles i ens endinsem al bosc ; ara ja comencem a guanyar desnivell . Xino xano arribem al refugi de Ras de Carança , un lloc on la paraula "refugi" recupera el seu significat primitiu , on les comoditats demandades per alguns no han estat satisfetes , un lloc sense llum elèctrica , sense lavabos , sense cobertura de telèfon !!! , un lloc que per això mateix probablement resta en l'oblit de molts , un lloc que per sort resta desconegut i es pot apreciar la natura amb tota la seva esplendor . Així doncs a les 14'00h i amb la sola companyia d'un guarda mig català ( pare francés i mare de sabadell ) i de la seva mula decidim dinar .

Ara ens queda el tram més dur del dia , ja que el refugi es troba a 1880m i hem d'arribar al Coll de Carançà , a 2800m . A mida que ens endinsem a la Alta Vall de Carançà ens deixem portar pel seu ambient alpí i per l'imatge de "la part fosca"d'uns cims de gairebé 3000m d'alçada que normalment assolim desde la més propera a nosaltres Vall de Nuria .Entre pensaments i emocions deixem enrere els arbres i ens deixem "torrar" pel fort Sol de juny . Per sort arribem a l'Estany de les Truites , el més gran del grup dels Estanys de Carançà , on ens podem refrescar . Portem ja 6h de marxa . Per camí evident i remuntant graderies arribem a l'Estany Negre i d'aquí a l'Estany Blau , en part encara glaçat i que ens mostra la seva cara més amable , la del líquid element cristalí i fred , la de la comunió perfecte entre pedra i aigua ; es un lloc que no deixa indiferent a ningú , una olla perfecte , un llac coronat per un magestuós cim com es l'Infern ; i entre l'imatge i els seus topònims , no pot fer més que aflorar un pensament : "aquí no hi vull estar amb mal temps . Aquest lloc amb tempesta , llams i trons ha de ser el més semblant a l'infern ".I desprès de 10h caminant per fi arribem al Coll deCarançà . La Montse ( per cert , us la presento , ella es la meva dona i qui fa el sacrifici diari d'aguantar-me ) no s'ho creu , tot el dia pujant i pujant i a la fi , a quarts de sis de la tarda arribem al Coll . Les vistes valen l'esforç realitzat i reposem una estona per agafar forces i continuar . Ara ja tant sols ens queda baixar fins el Refugi de Coma de Vaca , on arribem 1'30h més tard .

Casualitats de la muntanya , ens trobem un grupet de vilanovins que estan fent el mateix recorregut que nosaltres però amb més calma , en cinc dies i inicinat el recorregut a Queralbs .Com les dutxes estan ocupades per uns "senyors" que porten 5h al refugi fent temps i que decideixen dutxar-se a darrera hora ( hi han coses que no acabaré d'entendre mai , entre elles l'egoisme de pensar en un mateix i deixar la resta del Món a part ) agafem el trastos i ens anem a rentar al torrent . Desprès de gairebé 12h de patejada , la fredor de l'aigua i el descans ens ajuden a recuperar-nos , i ja al vespre un sopar reconfortant amb el seu vinet i amb intercanvi d'experiències ens acaben d'arreglar . Un darrer passeig sota els estels amb la panxa ben plena acaba per ser la millor recompensa per l'esforç del dia . Ara ja tant sols queda dormir bé per tornar a la guerra a l'endemà . Bona nit !

Dia 2 ; part 1 .- Començo el segon dia ben d'hora , sortint del refugi abans de l'alba buscant la soletat i la complicitat de la muntanya . Remunto tota la vall de Coma de Vaca per enfilar-me fins el cim de Bastiments i retornar al punt inicial per la cresta de Pastuira , fent el cim de Fontlletera . Però bé , això no te res a veure amb la volta a les Gorges , es més aviat una bojeria més de les meves . Total , he sortit a les 6'00h i estic de tornada a les 8'00h .

Dia 2 ; part 2 .- Son les 8'00h en punt i el refugi està ple de vida ; uns acabant de preparar les motxilles per marxar , uns altres mirant els mapes mentre acaben l'esmorçar , els altres encara badallant ...... la Montse m'està esperant a la porta ( santa paciència que té ! ) . Ella ja ha esmorçat i mentre hem remullo una mica al riu i en cambio de roba ( la samarreta , no us penseu ! ) demana un entrepà al Xavi , el guarda . Mentre petem la xerrada amb en Xavi i compartim aventures hem menjo l'entrepà i acabem de fer la motxilla .

Sortim del refugi a les 8'45h , una bona hora tenin en compte tot el realitzat anteriorment , i aviat comencem a avançar a gent que ha sortit abans que nosaltres . A la Montse li ha sentat de conya la dormida i es troba molt recuperada . Ens enfilem fins el Coll de la Marrana ( 1'30h ) i tot que la idea era flanquejar la vessant del Bastiments fins el Coll de la Geganta al final decidim pujar fins el cim i tornar a baixar per l'altre costat . Arribem al Coll de la Geganta a les 12'00h . Aqui ja no hi ha ningú , tothom es queda al Bastiments o va en direcció al refugi de Ulldeter , i podem tornar a gaudir de la tranquilitat , dels colors i dels sons de la natura .El paisatge en aquest punt es una mica "lunar" , sec , ple de rocs , però ràpidament es transforma en un lloc pergaudir dels sentits , un lloc on de sobte brolla l'aigua per tot arreu i les plantes es troben en plena florida . Segurament pel fet del seu oblid , el camí no està gaire fresat i un s'ha de buscar una mica la vida , entre matolls i pins , reseguint sempre el torrent , ja que aquest ens acabarà portant de nou fins el refugi de Ras de Carançà .De sobte sentim unes pases al darrere i al girar-nos ...sorpresa ! , es el guarda de Ras , que aprofitant la seva estona lliure a sortit a córrer una estona , bé , una bona estona . Ja va una mica tocat i li ofereixo una taronja que accepta de bon grat ; parlem una mica i ens despedim , ja que ha d'arribar al refugi per tornar a la seva rutina .

Nosaltres arribem una bona estona desprès , més o menys a les 14'00h i de nou decidim menjar alguna cosa i recuperar forces . Ens seiem en una pedra , un tros de llonganissa , un tros de formatge , un tros de pà ...... i se'ns apropa el "català" amb dues llaunes ; ens convida a prendre unes "coca-colas" i s'aseu amb nosaltres a petar la xerrada , per lo que la parada es fa un pel més llarga del previst . Aquest noi es d'aquests que no abunden , i es la seva manera d'agrair-nos l'ajuda anterior . Està estudiant a Font Romeu l'equivalent francès a INEF i a l'estiu es guanya uns calerons al refugi .

A les 15'30h ens despedim amb la promesa de tornar-hi algun dia , no massa tard . A partir d'aqui desfem el camí de pujada , i poc abans d'arribar a les pasareles es comença a tapar el cel . La veritat es que l'ombra s'agraeix força , i ara per ara , a menys de 2 hores del cotxe no hem preocupa gens la pluja , ja ens secarem . Al final algun tró perdut , una mica de boira al bosc i poca cosa més .

Son poc més de les 18'00h i ens retrobem amb el vehicle , cansats però contents , molt contents , i satisfets , molt satisfets . Ens rentem una mica al riu i ens posem roba neta i polida . Ara ens queden unes quantes hores de viatge de retorn a casa , però no ens preocupa , no tenim presa i amb la calma ens parem a sopar pel camí , per acabar d'asaborir l'experiència .

Puigmal i Pic de Dòrria

Com no , aquesta es l'ascensió clàsica per excelència . Però com totes les clàsiques , sempre pot tenir variants , i aquesta es una d'elles ; realment es un tomb que us el recomano , per la tranquilitat i les vistes que es tenen del gegant i des de el gegant del Ripollès . Per poder gaudir de la tranquilitat i la solitut de l'alta muntanya jo us recomano , sobretot si ho feu als mesos de juliol i/o agost , sortir de bon mati , a trenc d'alba , per evitar les aglomeracions del Cami de Nuria i de la Coma de l'Embut .

Recorregut : Queralbs - Cami de Nuria - Nuria - Coma de l'Embut - Puigmal - Pas dels Lladres - Pic de Dòrria - Collet de les Barraques - Font de l'Home Mort - Queralbs .

Horaris per trams : Queralbs - Nuria 1'05h // Nuria - Puigmal 1'00h // Puigmal - Collet de les Barraques 50' // Collet de les Barraques - Queralbs 45'

Temps total de ruta : 3'40h . Aquest temps està fet a l'estiu en "caco" , es a dir , caminat i corrent i amb motxilla lleugera ( paravent , aigua i fruits secs )

Sortim des de l'aparcament del cremallera a l'estació de Queralbs . Pujem al poble , pasem per la plaça i enllacem amb el cami de Nuria . Aquest cami està tot molt senyalitzat , massa i tot , però realment es espectacular i val la pena gaudir-lo . Al oc temps ens trobem una bifurcació , entre el cami vell i el nou tram de Roc de Llui ; tant se val el que agafeu , no hi han gaires diferències d e temps i a les Roques de Totlomon es tornen a reunir . Als 40' arribem al Salt del Sastre o Cua de Cavall i tot seguit creuem la via del cremallera per un pont de fusta . Ara ens queda un tram menys dur i de gran bellesa fins arribar a la Creu , un magnífic mirador del Santuari de Nuria i de les seves valls i muntanyes . Es tota un experiència arribar abans de les 8'00h del mati , abans de que desperti el dia a la vall i poder contemplar la soletat i escoltar el silenci , sense aglomeracions ni sorolls de trens-cremallera .

Superem l'edifici principal i pujem per una de les pistes verdes de l'estació hivernal , sempre paral.lels al Torrent de Finestrelles que ens queda a la nostra esquerre , fins que el creuem per un pont de ciment i el reseguim per l'altre vessant .

Poc desprès ( 1'15h de marxa ) arribem a una cruilla amb indicacions " puigmal - finestrelles" ; hem de seguir direcció al Puigmal . Aquest camí ja sense pèrdua ens durà per la Coma de l'Embut fins el cim del Puigmal , a 2911m ( 2'05h ) .

Si tenim la sort de trobar-nos un dia clar , les vistes des de el cim son realment espectaculars , dominant la Cerdanya i el Ripollès , el Cadi , el Pedraforca , el Puigpedròs i un llarg etc... de cims , valls i pobles .

Des de el mateix cim divisem el telecadira que puja a la cota més alta de l'estació hivernal de "Err-Puigmal" , i es precisament cap aalí on ens hem de dirigir . Al principi el camí , sempre ben marcat , es bastant tècnic , fins arribar a la cota 2600m aproximadament , on el corriol es més ample . Pujem fins el peu dels remuntadors i a l'altre banda ja veiem el Pas dels Lladres . Aquest pas en un ample coll a 2550m d'altitut , pas natural del bestiar del Ripollès i la Vall de Ribes a les pastures altes i els intercanvis amb les valls fraceses . Es molt fàcil d'identificar per la seva gran fita , situada al mig de la collada .

Des de aquest punt ens dirigim al pròxim Cim de Dòrria , sense haber de guanyar gaire desnivell , per seguidament anar baixant paral.lels al filat de vestiar entre prats alpins i ramats de vaques i cavalls . A estones trobarem corriol , fins arribar a trobar un camí més ample que ens durà ja fins el Collet de les Barraques .

En aquest coll , fins on es pot arribar en cotxe per una pista asfaltada des de Planoles ( 9km ), retrobarem les senyals de "gr" i farem un brusc canvi de rumb a NE seguint el camí , primer pista ample i desprès corriol , que ens durà fins la Font de l'Home Mort . Aquí ens podrem refrescar al torrent que creuem per un rústic pont de fusta i barana de filferro , mig enfonsat , que demostra la duressa dels hiverns i les nevades i la força amb la que baixa l'aigua en desglaç .

Continuem seguint el "gr" , però ens hem d'assegurar de no equivocar-nos : aqui es junten el "gr 11.6" i el "gr 11" . Seguirem aquest darrer , ja que el primer ens dur a la Collada de Fontalba .

Aquest es un estret sender que ens ofereix unes vistes magnífiques del barranc de la Font de l'Home Mort , i que ens suau però constant baixada ens durà de retorn a Queralbs .

Arribem al poble per sobre de l'esglèsia i el cementiri i entre carrerons empedrats anem a sortir a la plaça i desfem el camí d'inici fins l'aparcament del cremallera .

Pic de Comapedrosa i Pic de Baiau

20 de juny 2009 . Aquest cop toca muntanya de descoberta , ja que cap dels 8 personatges que ens trobem a les 6'30h del mati a Arinsal hem fet mai aquest altiu cim andorrà ; bé , menteixo , jo si l'he fet , però en unes condicions diferents , sense gaudir tant del paisatge i la companyia , en competició , i per tant no el comptabilitzo com a " cim gaudit " .

Ens trobem a l'aparcament que hi ha tot just devant del túnel d'Arinsal . Fem els darrers preparatius i a les 7'00h ens posem en marxa .

Comencem a caminar seguint la ruta que ens puja al refugi de Comapedrosa , l'únic refugi guardat de l'estat andorrà . Seguint el gr , el cami va pujant poc a
poc , amb algun resalt més dret , i superant espectaculars
salts d'aigua constantment ; aquest estiu els torrents baixen
amb tot l'esplendor , ja que tot i estar a finals de juny encara
son ben visibles restes de neu i desglaç .

Arribem al refugi despres de 2h de marxa , i parada obligada per esmorçar . Ens hi estem una bona estona , ja que el dia , la companyia i la temperatutra acompanyen i desprès d'esmorçar ens decidim a afrontar la part més forta de l'ascenció , ja que ens enfrontem als contraforts del cim .

Sortim del refugi desprès de fer diferents fotografies a l'Estany de les Truites , tot just al darrere d'aquest . Creuem els plans i ens enfilem , ara ja de valent , cap a la collada que ens deixa als peus de l'Estany de Comapedrosa , encara ben glaçat .El flanquejem per l'est i ens enfilem altre cop , amb una petita grimpadeta fins aconseguir l'aresta cimera , ja a la cota 2700m. A partir d'aqui el camí va sempre ben altiu , deixant boniques estampes del llac a un costat de de tota la vall d'Arinsal a altre , amb vistes al refugi ; que petit que sembla des d'aqui dalt !!!

Reseguint la fàcil aresta arribem al cim de Comapedrosa desprès de 4'15h de marxa .















Des de el cim baixem a la Collada de Malhiverns , des d'on pujem al Cim de Baiau . Desfem el camí fins a la Collada i aquest cop baixem per la Coma de Malhiverns . Al inici s'ha d'anar amb un pel de compte , ja que la tartera està molt descomposta i es fàcil relliscar , i a més nosaltres encara trobem restes de neu . Un cop superat aquest tram la pendent continua gairebé igual d'exigent , però ara entre bolcs de pedra i petits trams de prat alpí . Així continuem fins arribar al refugi lliure de Pla de L'estany , on decidim fer parada per dinar . Realment es un lloc que es mereix aquesta parada i perdre una mica del valuós temps en contemplar l'entorn .












Des de aquest punt i en poc més d'una hora arribem de nou al poble d'Arinsal i recuperem els cotxes .
Ens rentem una mica i ens cambiem de roba per anar a fer l'obligada cerveseta fresca , i sentir com el líquid daurat regalima per la gola , sent aquest un del majors plaers que comporta l'alta muntanya .

Cal dir que tota la zona està molt ben senyalitzada , ja sigui per senyals de "gr" o "pr" , per plafons indicadors de rutes locals o per fites a les zones més altíves .

Cims assolits : Pic de Comapedrosa 2945m i Pic de Baiau 2890m
Desnivell + : 1700m
Ruta : Pujada pel Refugi de Coampedrosa i retorn pel Refugi del Pla de l'Estany
Horaris : 4'15h fins el Comapedrosa i 7'30h fins retornar a Arinsal . No estan comptabilitzades les parades ; en total vam estar unes 9h .