SALOMON NATURE TRAIL - CAVALLS DEL VENT
Bagà , dissabte 3 d'octubre . Falten pocs minuts per les 11'00h , hora de sortida oficial de la cursa , i els carrers del poble son un batibull de corredors , premsa , amics , familiars , e inclús algun que altre del poble que s'ho mira amb cara de no saber el "per què" de tot plegat . Nervis , molts nervis , i això que no tinc cap tipus de presió , ja que es el meu debut en la distància i bàsicament el meu interès es aprendre , i per endavant tot un repte : 80km i 5800m+ .
Abans de la sortida estic una bona estona parlant amb dos bons amics , en Kiku ( Soler ) i en Jessed ( a la fi el guanyador ) , i encara que sembli mentida , l'estic animant i calmant , ja que està fet un sac de nervis . Plegats revisem per darrera vegada tot el material que portem , tant l'obligatori ( paravent , manta tèrmica , got , frontal i piles ) com el personal , que tots minimitzem el que podem o creiem oportú ( en el meu cas , a part de l'obligatori tant sols porto "gels" , alguna barreta i el bidó amb isotònic ) .
A tret informatiu , els Cavalls del Vent (
http://www.cavallsdevent.com/ )es una "petita" volta pel massís del Cadi - Moixeró , recorrent tant la vessant Sud com la Nord , i que pasa per tots el refugis del Parc Natural ; Rebost , Niu de l'Aliga , Serrat de les Esposes , Cortals de l'Ingla , Prat d'Aguiló , Lluis Estasen , Gresolet i Sant Jordi .
Son les 11'00h en punt , i sota un bon sol de tardor i una excelent temperatura es dona el tret de sortida pels carrers de Bagà . Molta gent animant , aplaudint i cridant al pas dels corredors , però ben aviat s'acaba el xibarri , tot just sortir del poble , i comencen els primers corriols i les primeres rampes .........penso "ufff, com hem costa , però es que tinc les cames fredes i això tot just acaba de començar ". El grup de favorits ràpidament marca les distàncies imprimint un fort ritme , i per darrere cadasqú intenta marcar-se el seu propi ritme , a poder ser dintre d'algun grupet .
El paisatge i el paratge acompanyen , i gairebé sense adonar-me arribem al Refugi de Rebost , primera parada del recorregut per hidratar-nos . D'aquí sortim conjuntament amb en Dani Leon , bon amic i company de fatigues , i al poc decidim anar plegats la resta de la cursa . Ho parlem , i realment per tots dos es l'estrena en aquestes distàncies , i amb el respecte que li tenim a la cursa i sabedors de que el nostre nivell com a corredors es similar , decidim correr junts : tot un encert , si senyor . Dani , gràcies per la paciència , la conversa i la companyia ; tot un plaer compartir aquesta experiència amb tú .
Anem avançant a la nostra , entre converses inconexes i parades per "regar" el bosc . Pasem per el Niu ; portem poc més de 2h de cursa i els primers valents que han sortit excesivament depresa comencen a pagar-ho .
El camí de baixada fins el Serrat de les Esposes es llarg , i millor agafar-s'ho amb la calma . A punt d'arribar al Serrat ens enxampa en Gaizka Itza , un altre d'aquests que porten tota la vida a la muntanya , i anem plegats una bona estona , fins el refu , però al sortir de l'avituallament el deixem que tiri sol , te més experiència que nosaltres i no ens volem "cremar" abans d'hora .
Del Serrat , primer pista , desprès corriol , i sense adonar-nos ens trobem als Cortals de l'Ingla , cuarta parada del recorregut . Aqui tornem a beure bé , menjar alguna cosa i ràpid a fer camí cap el control de pas intermig , Prat d'Aguiló . Arribem al Coll de Vimboca i continuem , aquest cop carenant i guanyant alçada de mica en mica ,per un terreny que ens permet trotar cómodament , fins arriar-nos per una torrentera i arribar a Prat d'Aquiló : km 40 . Aquest es realment un punt estratègic i psicològic del recorregut ; si surts del refugi , acabes la cursa . A partir de Prat contes en negatiu ( es a dir , ja no portem 45km , si no que tant sols ens queden 35 !! ) . El factor psicològic es importantíssim en aquestes proves , i t'has de mentalitzar .
17'00h . Ja estem a Prat d'Aguiló , i arribem entre crits de la gent del control i els ànims del germà i la xicota d'en Dani . Aquesta parada es la més llarga que fem ; bebem i bebem , agafem alguna barreta i fruits secs i ens crospim un parell d'entrepans en un moment ; aqui som conscients de la pujada que tenim per endavant fins el Pas dels Gosolans , però no li tenim por , tenim forces i la moral pels núvols , ja que ens ho estem pasant bé i a més ens han dit que anem entre els 15 primers ...... que més podem demanar !!
De baixada del Pas dels Gosolans , tot just al Collell es troba la familia d'en Dani ; ànims i parada per petonejar la mare i el pare ........ però parada curta , que afloren les llàgrimes de l'emoció !!.
Ara toca pista fins la propera estació : Lluis Estasen , el del "Pedra". Aqui retrobem en Kiku , que hem dona els dos "gels" que li habia pasat a la sortida i fem parada curta , ja que el Gresolet el tenim a la vora .Tot just abandonar el refugi ens pasen dues "motos" amb dues cames , i ens donem comte que han estat més llestos que nosaltres i han sortit a un ritme més traquil per anar guanyant posicions , però això a nosaltres ens es ben igual , nosaltres tant sols volem acabar . Es tracta de baixar per un corriol moll i ple d'arrels , creuant un parell de torrents , per arribar en suau pujada fins el Refugi d'en Suso , el Gresolet . En aquest punt remomtem fins el Coll de la Bauma i d'aquí al Coll de la Bena .
Es aquí on ens coloquem els frontals al cap i els encenem , ja que son les 20'00h i ens endinsem per un corriol estret i tècnic fins el fons d'un barranc on perdem la visió de l'estelat cel i la llum que fins aleshores teniem de la Lluna Plena .
Arribem a Cal Cerdanyola , tot just on comencen els Empedrats , un camí preciós , estret i amb formes capritxoses que ha moldejat el torrent que creuem en diverses ocasions . Es en moments com aquest , inmersos en la foscor d'una freda nit d'octubre , cansats i amb la sóla llum del frontal , on realment es donem compte del privilegiats que som , és en aquests moments que ens sentim afortunats de poder gaudir del silenci , de poder sentir la calidessa de la companyia d'un amic , de sentir-nos en comunió amb la natura , i aquest cop amb l'afegit d'una esplèndida Lluna Plena que li dona a tot un toc especial . Avancem en silenci , escoltant-nos tant sols els nostres propis pasos , concentrats en el punt de llum i mirant de tant en tant l'altímetre per poder animar-nos : " ja hi arribem , cada cop ens falta menys pel refugi , per la darrera estació , per la darrera parada d'aquest tren .... " i per fi , d'entre la foscor unes veus portades pel vent que ens fan despertar els sentits , i poc desprès un punt de llum , cada cop més gran .... ara sí !! Arribem al Sant Jordi entre ànims i aplaudiments de la gent del control , mengem poc , molt poc , perque l'estòmag ja no permet res , s'ha declarat en vaga de fam i tant sols ens permet ingerir un parell de gots de coca-cola , i encara gràcies . Ens despedim animats perquè sabem que ara si , ara ja no hi ha volta de full i ja no ens podem retirar , sigui com sigui , més tard o més d'hora , arribarem a Bagà , aquell poble de l'Alt Berguedà que ens semblava tant llunyà fa unes hores .....
En la foscor ens costa remuntar la darrera pujada del dia , el Coll d'Escriu , els darrers 200m positius de desnivell , i un cop a dalt , com si d'una aparició es tractés , la Lluna ens espera tranquila per iluminar-nos els darrers quilòmetres de baixada , primer per pista de pedra i tot seguit els darrers 4km per carretera d'asfalt , un asfalt agraït que ens deixa relaxar-nos , deixar els sentits a banda i simplement deixar-nos anar per l'inércia fins trobar la calidessa dels carrers iluminats de la vila mitjeval . Ara SI , per fi , entre els crits dels amics i els aplaudiments de la gent del poble que aguanten estoicament la fredor de la nit , arribem al darrer retom , arribem a creuar la línea d'arribada , agafats de la mà , amb un sentiment dificil d'explicar amb paraules , es un moment que tant sols nosaltres podem percebre en la seva totalitat .
80km , gairebé
12000m de desnivells acumulats i
11h48'59'' desprès , ens tornem a trobar al punt de sortida , ens tornem a trobar a la Plaça del poble , ens tornem a retrobar amb els nostres , amb una única diferència , ja no tenim nervis , ara estem contents , molt contents per la feina ben feta . No podem demanar més , hem acomplert el nostre objectiu amb escreix , hem acabat , i a més entre els primers ( hem arribat a la posició 14 ) amb un gran crono . Salut , i de nou , GRÀCIES DANI .
Ara toca dutxar-se ràpid , treure's el fred del cos i menjar alguna cosa quant el castigat estòmag ens ho permeti ........... i dormir , dormir tant com el cos ens demani ...........
...........i per què no , començar a somiar en la propera , i es que no tenim remei !!
