La ruta que realitzem no es la més curta , ni tampoc la més complicada , però si que crec que es la més bella , si més no una de les més belles . Tot i no ser una ruta circular , en aquests espais no sap mai greu passar-hi dos cops seguits .Recorregut : La Farga ; Gorges del Freser ; Coma de Vaca ; Coll de la Marrana ; Pic de Bastiments ; Coll de Tirapits ; Coll de Carançà ; Coma de Vaca ; Gorges del Freser ; La Farga .
Temps : La Farga - Bastiments / 2'15h ( 2'15h); Bastiments - Coll de Carançà - Coma de Vaca / 1'45h ( 4'00h ) ; Coma de Vaca - La Farga 45' ( 4'45h)
Aquests temps son fets a un ritme alt , a estones corrent .
Son les 7'00h del matí i hem poso en marxa . He deixat el cotxe a La Farga de Queralbs i resegueixo la pista fins la central de Daió . Aqui creuarem el pont i reseguim les espectaculars Gorges del Freser . Tot i ser estiu fa una fresqueta molt agradable , i potser el soroll de l'aigua propera , o potser la solitut de la matinada , o segurament tot plegat fa que vagi tranquil , gaudint de l'espectacle natural ; es desperta un dia clar , d'aquells sense un sol núvol al cel .
Mica en mica vaig remuntant el camí ben fresat , i un cop creuat el riu sobre un fràgil pont de fusta , comença la zona de les marrades , una zona amb un fort desnivell que ens durà per sobre de Coma de Vaca i on podrem gaudir d'una de les visions més belles del Pirineu , un lloc per gaudir dels valors de la natura , de la seva complexa sencillessa ......
Seguint pel mateix cami ens trobem amb un rètol que ens guia el camí a seguir . Aquí hem de perdre alçada fins retrobar el curs del riu , i un cop aquí remuntar tota la vall , sempre en paralel al corrent d'aigua . De mica en mica se'ns va obrint a l'horitzó el nostre objectiu , el Bastiments .
No deixem en cap moment el sender , fins que ens topem amb el gr 11 . En aquest punt la lògica ens duria a buscar el proper Coll de la Marrana i d'aquí al cim , però jo no en tinc gaire de lògica i sentit comú , pel que segueixo tot recte , pel ben mig d'un prediscall inacavable i que de forma directe hem du fins el més alt del cim . Algú va escriure en algun lloc que "el cami més curt entre dos punts es sempre la línea recta "i un dia un bon company de fatigues , de moltes fatigues , hem va demostrar que això també es posa a la pràctica a la muntanya ; i aquí soc , a 2880m sobre el nivell del mar , al cim del Bastiments ( a la creu ) , i per la "línea recta" . Son gairebé les 9'30h i es al cim on intercanvio les primeres paraules del dia amb algú . Com jo , es un noi que a pujat a bon ritme , però desde Ull de Ter ( bastant més aprop que Queralbs ) . Aqui mengem una mica i ens desitgem sort mentre arriba més gent .
Careno fins la segona cota del Bastiments ( el piolet ) i baixo decididament fins el Coll de Freser , per trencar a l'esquerra per continuar baixant a buscar les Fonts del Freser . Aqui recupero el gr11 i una pujada continuada i sostinguda ens porta fins el Coll de Tirapits , on sempre per camí molt fresat , anem carenant fins arribar al Coll de Carançà . En aquest ampli coll tenim la posibilitat de continuar pel gr fins el Coll de Noucreus i desprès devallar fins al Santuari de Nuria per desprès baixar a Queralbs , o trencar a l'esquerra i devallar per la Vall de la Fosa del Gegant fins al refugi de Coma de Vaca i el Pla de les Eugues .
Jo decideixo baixar per la segona opció per dues raons : primer per recorregut , ja que anar fins a Nuria allargaria bastant l'entrenament i per avui ja està bé , i la segona i més important per que el cami de les Gorges del Freser es molt més tranquil i solitari ( menys en el seu tram final ) . Paso per devant del refugi , creuo el peculiar pont metàlic sobre el Freser , remunto el petit resalt fresat i començo a baixar a bon ritme per les marrades . Son gairebé les 12'00h del migdia , i a aquesta hora puja un bon grapat d'excursionistes , la majoria d'ells a pasar la nit al 
refugi desprès d'haber fet algun cim .
Gairebé sense adonar-me arribo al pont de Daió , i d'aqui en poc menys de 5' arribo de nou a La Farga . He trigat gairebé 5 hores en fer tot el recorregut , però realment val la pena . Canvi de roba i de nou al cotxe , recordant els instants viscuts durant l'intens matí . La veritat es que no hem cansaria mai de donar-li voltes a aquestes muntanyes ...................i hem sento un privilegiat !!
