Balandrau pel Refugi de Ribesaltes i el Coll de l'Atalaiador .

El Balandrau es un d'aquells cims clàsics del Ripollès , un d'aquells cims que tot i tenir una alçada considerable ( 2585m ) , resta a l'ombra dels grans , dels Bastiments o Gra de Fajol , inclús de la travessa de Coma de Vaca a Nuria .

Els qui s'aventuren a fer aquest bonic cim normalment ho fan des de la pista de Tregurà o fent prèvia nit al idílic refugi de Coma de Vaca , just als seus peus .
Nosaltres us volem proposar una ruta totalment alternativa , tranquila i solitària ; una ruta que parteix del fons de la Vall de Ribes , concretament del poble que li dona nom : Ribes de Freser .

Ruta : Ribes de Freser ; Refugi de Ribesaltes ; Pista dels Emprius ; Coll de l'Atalaiador ; Roques Blanques ; Balandrau ( 2585m ) ; Coll de l'Atalaiador ; Torrent d'en Batlle ; Refugi de Ribesaltes ; Ribes de Freser .

Horaris : 45' Refugi de Ribesaltes ( 45' ) / 30' Els Emprius ( 1'15h ) / 45' Coll de l'Atalaiador ( 2'00h ) / 30' Cim de Balandrau ( 2'30h ) / 45' Torrent d'en Batlle ( 3'15h ) / 45' Ribes de Freser ( 4'00h )
Els temps estan marcats a un ritme alt , a estones corrent . Per fer-ho caminant pràcticament haurem de doblar els temps .

Altres : Es recomanable sortir d'hora , tot i que no hem de patir en demasia per la calor , ja que atravessarem zones de bosc molt poblat i ombríboles . Hem de pensar que trobarem aigua durant tot el trajecte per la pista del refugi de Ribesaltes , ja que creuarem diversos torrents . Aprop del Coll de l'Atalaiador , desviant-nos una mica a l'est , aproximadament a la cota 2000 trobarem la Font de la Canya .

   .- Sortim de Ribes de Freser , de la zona esportiva , i creuem el poble direcció Pardines . Un cop creuat el cremallera i ja veient les darreres cases del poble girem a l'esquerra per buscar una zona de nova urbanització , just a sobre del Castell de Sant Pere . Aquí trobarem un cartell indicador . Enmig de pastures seguim un corriol ben marcat per les petjades del vacum , e indicat amb senyals grogues , que ens portarà fins un petit abreurador ; en aquest punt creuarem el prat pel recte i anirem a buscar un mas que es veu al capdemunt , Can Nadal . Sortim a la pista encimentada , on recuperem els senyals grocs , i la seguim uns 50m , fins trobar-nos un nou cartell ( refugi Sant Jordi o Ribesaltes ) que ens fa entrar en un corriol .

Aquest sender sempre està marcat de groc , però en aquest tram ens hi hem de fixar força , ja que hi han diferents bifurcacions que ens duen a pastures i conrreus , i els senyals s'han anat perdent engullits per la vegetació .

Desprès d'un tram molt cómode arribem a la pista de Tregurà , que simplement creuem , i seguim les mateixes senyalitzacions grogues , ara ja més clares , endintzant-nos en un preciós corriol enmig del bosc , que tot i la pendent que mica en mica es va incrementant , es de molt bon caminar , tant per la mullida terra com pel paisatge , ja que en tot moment sebla que els arbres en envoltin i ens persegueixin per fer-nos seus ....

Refugi de Ribesaltes ( o Sant Jordi ) ; està situat en un indret idílic , al bell mig d'un petit prat i envoltat d'un frondòs bosc per tots cuatre cantons , i amb una font tot just al devant ( no sempre hi ha aigua ).  Al W , a tant sols 1' hi ha un magnífic mirador que mereix una parada , des d'on hi ha una vista privilegiada del poble de Queralbs , Fontalba , el Puigmal , la Vall de Nuria , i un llarg etc.....Un bon lloc per reposar en les seves taules de fusta exteriors .
Actualment , i es una llàstima , el refugi està es desús , obert a boletàires i caçadors que no sempre respecten l'entorn i hi deixen brutícia ; es el preu que s'ha de pagar quant hi arriba una pista transitable a tot tipus de vehicles .

Sortim del refugi per la pista que pasa just per sobre , girant a l'esquerre en molt suau pujada . Al poc hem de creuar una barrera ( es una pista per l'aprofitament forestal del bosc ) i seguirem per la pista durant uns 4km , gaudint de les seves vistes . Tot i ser un camí ample , la bellesa de l'entorn i el constant creuament de rierols i cascades d'aigua fa que no sigui gens pesada la seva travessa .

Arribem als Emprius . Ho identifiquem per una forta corva a la dreta de la pista , i alhora perque trobem un corriol , al principi ample , que puja a la nostra dreta , senyalitzat al fites de pedra . Anirem reseguint les fites per un camí ample fins que aquest es torni corriol , altre cop per entre un frondós bosc , i amb forta pendent . Aquest tram es una mica perdedor , i hem d'estar atents a no perdre les fites en cap moment .

Estem voltant la cota 2000m , i això vol dir que els arbres comecen a deixar pas a les pastures i als prats alpins . La primera d'aquestes clarianes que trobem es com una finestra oberta al cel ; desprès d'una llarga estona sota un tel d'arbres que amb prou feines deixen entrar la llum solar , de sobte l'Astre Rei ens ilumina amb tota la seva força , i al mateix temps ilumina l'inmensitat de cims i valls que ens envolten a esquerra i dreta ; ens trobem al Coll de l'Atalaiador .

Creuem el coll seguint la divisòria d'aigues , i creuem la darrera zona de bosc reseguint petits senders i les poques fites que trobem . Ara ja no te pèrdua , ja que sempre avançarem per prats alpins i tenim la referència dels contraforts del cim .
Un cop deixem enrere els darrers arbres enfilarem direcció unes curioses formacions rocoses , anomenades Roques Blanques , que fan la funció d'atalaia , dominant tota la vall ; val la pena enfilar-si ( es un moment ) i contemplar les vistes que tenim del punt d'inici , Ribes de Freser .
Un cop superat aquest tram , poc desprès , arribem a una petita esplanada des d'on ja divisem el vèrtex geodèsic i la taula del Balandrau . Ja tant sols ens queda carenar i remuntar l'últim obstacle , els darrers 70m de desnivell , per abraçar-nos al cim .

 La baixada la podem realitzar pel mateix recorregut de pujada  , però si ens bé de gust i ens volem aventurar una mica , un cop arribats al Coll de l'Atalaiador , girarem bruscament a l'esquerre i baixarem tot reseguint , per forta pendent agafant-nos a les branques dels arbres i algun que altre salt , el Torrent del Batlle . Baixant pel torrent acabarem sortint igualment a la pista que ens durà de nou al Refugi de Ribesaltes , però ens estalviarem algo més d'1 quilòmetre de pista . Un cop al refugi , i ja sense pèrdua , tornarem pel corriol que hem fet servir per pujar , seguint sempre amb facilitat les marques grogues .

Estic totalment convençut que a qui us atreviu a realitzar aquesta ruta no us deixarà indiferents , ni per la bellessa dels seus paisatges , ni per la seva solitut , ni la seva preuada tranquilitat ...... i si no ja m'ho direu !

salut i canya