I en aquestes , pocs dies més tard hem retrobo amb una web que ja habia mirat anys enrere , però que per dates mai m'habia estat posible intentar . Hem trobo amb la :
Maratón de Canfranc - Vuelta a las estaciones . http://www.canfranc.es/
Molt s'ha parlat sobre aquesta proba , que es , segons molts ,la marató més dura d'Europa ; i es que el perfil i l'altimetria espanta : 42km - 4500m+ !! Parlen d'una climatologia extrema , d'anys de molta calor i Sol i d'altres de molt fred i neu ; parlen d'un recorregut dificil d'oblidar , d'un plaer pels sentits , parlen , parlen , parlen ............... I com el menda es un curiós i xafarder , doncs decideixo apuntar-m'hi i valorar en primera persona sin son certs aquests mites . I evidentment agraïr l'ajuda de Lurbel , que m'han proporcionat material i l'inscripció . Espero haber estat a l'alçada .
Divendres 11 de juny . Son les dues de la tarda i ja ho tenim tot enllestit , a correcuita com sempre , però ja estem tots tres apunt ; jo mateix i les meves "nenes" . Acabem de carregar els trastos al cotxe i agafem els "tupper's" amb el dinar . Hem decidit preparar unes amanides de pasta i parar-nos en alguna àrea de servei de l'autopista per fer menys pessat el viatge ( son 4 hores ) , sobretot a la Jana .
La meteo ja no pintava gairebé , i durant tot el viatge ens ha estat plovent , més o menys , però plovent . Arribem a Jaca , al Camping Ain , i per sort la pluja ens ha donat una treva per descarregar els trastos ; aquí pasarem la nit i el cap de setmana , ja que correm dissabte . Està molt bé això de córrer en dissabte ; si bé es cert que has de marxar divendres , desprès d'una cursa tant dura com es preveu aquesta , tenir la tarda per descansar i el diumenge per dormir i recuperar forces amb un bon esmorçar , estirar les cames tot caminant una estona amb la familia i agafar-se el viatge de tornada amb la calma , s'agraeix , si senyor .
Dissabte 12 de juny . Comença el ritual de tota cursa important ; llevar-se 3 hores abans , esmorçar un bon bol d'arròs amb llet ( del bó , del fet a casa ) i un café amb llet llarg , molt llarg per despertar els sentits ; tornar al llit una estona a seguir descansant i mesurant el continuo augment de l'estat nerviós ; repasar el material obligatori i tota la resta ; i deixar que pasi el temps ..........A les 6'45h agafo el cotxe sol ; aquest cop la Montse i la Jana es quedaran a Jaca per anar a passejar si la pluja dona alguna treba durant el matí .
A Canfranc continua plovent de valent poca estona abans de donar la sortida , i l'organització decideix retallar la cursa i endarrerir aquesta mitja hora ; a les 8'30h , i encara sota la una pluja que ens acompanyarà durant gairebé tota la proba , es dona la sortida davant de l'ajuntament del poble , 200m d'asfalt pels carrers humits , creuem la via ferrea i ja ens endinsem al bosc per un corriol que obliga al grup a allargar-se i anar d'un en un . Es molt important colocar-se bé de bon començament , i així ho faig ; es posible que vagi una mica més ràpid del que m'agradaria , però si m'adormo perdré el cap de cursa , i el que es pitjor , si hem deixo avançar desprès serà molt difícil recuperar aquestes posicions i recuperar el temps perdut ; que sigui el que Déu vulgui ( i això que no soc gens creient , i molt menys practicant ! ) .
Cada cop el corriol pren més inclinació i fa que el grup es disgregui , fins que quedem 5 corredors al cap de cursa . El lloc en imponent , bosc i més bosc , esgraons de ferro colocats a la roca per superar petits trams verticals i fortes arrels dels magestuosos arbres que formen el bosc del barranc de Ip . Portem gairebé 1h pujant sense treva , i es ara quant el terreny per fi suavitza una mica i ens dona un petit respir , tot i que continua plovent i fent fred , ara acompanyat tot pel vent i per una fina nevada que barrejada amb l'aigua acaba per gelar-nos a tots : " pero que he hecho yo para merecer esto ! " es el company Oscar Pérez , de Peña Guara , més que habituat a aquestes situacions i que tot i això es desespera ; s'hem escapa el riure .
Coronem La Moreta , a gairebé 2600m , i aqui comença un vertiginòs descens que ens portarà fins el Col de Ladrones , a 1400m . La situació es per haber-la grabat i reviure-la ; terra humit , fang , neu , bambes xopes i un terreny que no ajuda a relaxar-se , ja que baixem per una canal equipada amb cordes fixes i cadenes .........i entre tot això un grup sortint de la boira del cim baixant corrent , sense complexes i sense gaires miraments ( ahi si hem veiensin el meus pares ! ) . En el tècnic descens es redueix més el grup i ens quedem l'aragonès Oscar Pérez , el lleonès Eulogio Bello i jo mateix .
Acabem el llarg descens al Col de Ladrones , on existeix una antiga fortificació militar . Aquest es potser l'únic tram planer que ens trobarem durant tota la cursa , i no es pas gaire llarg . Avituallament al "col" , parada curta , molt curta ( potser massa i tot ) , baixem per atravessar el riu , i de nou corriol i cap amunt ! .Desprès de la llarga baixada ja venia de gust pujar una mica , però es que aquesta comença sense treba ! Ben aviat m'hen adono que hem costa agafar un bon ritme de pujada de nou i seguir a l'Oscar , bon coneixedor de la zona , que marxa poc a poc . Sense saber el que hem queda per endavant no vull pasar-me de voltes i prefereixo marcar-me el meu propi ritme , sense dormir-me , ja que se que tinc ben aprop el corredor castellà .
La pujada , com l'anterior , sense ser tant dura tampoc dona cap descans , i ens fa pujar entre bosc fins la cota 1900m aproximadament , per deixar pas als prats alpins a partir d'allà i a una cada vegada més intensa boira que incrementa i molt la sensació de fred , fins el punt d'arribar un moment que no veiem més enllà de 10m , i a les zones de prat els controls han de fer veritables esforços per anar cridant i tenir a tothom controlat .Quant veus als voluntaris que estan en els controls la fila que fan, tremolant tot i estar tapats fins les parpelles , et dones compte de la temperatura existent . Coronem La Raca , punt més alt de l'estació hivernal d'Astún , entre el fred i l'intesa boira i sense pensar-ho gaire ens llencem en un vertiginòs descens per una llarga pala de neu que ens permet baixar i predre alçada molt depresa , deixant enrere la boira i l'intens fred del cim .Hem trobo bé i hem defenso prou bé a les baixades técniques com aquesta ; l'Oscar ja fa estona que no el veig , des de que hem entrat a la boira en la pujada , i m'afanyo per treure diferències al darrere , ja que Eulogio a pasat per La Raca poc desprès meu .
La baixada , molt divertida , ens permet deixar ràpidament enrere la boira i el fred més intens , i en pocs minuts ens trobem al port de Somport ; encara no se ben bé com, però en poc més de 10 minuts hem pasat del cim de La Raca , a gairebé 2400m , al port de Somport , a 1600m .
Realitzem un petit tram d'asfalt , no més de 200m , però que carrega les cames de mala manera desprès de la tècnica baixada , i ens trobem amb l'avituallament . Aquesta cursa es caracteritza per ser en semi-suficiència , es a dir , que hi han pocs avituallaments colocats per l'organització ( 2 per ser més exactes , el del Col de Ladrones i el del Port de Somport ) , si bé es cert que hi han molts punts d'aigua durant la cursa , i que els 2 avituallaments "oficials" son molt complets , on pots trobar beguda de tots tipus ( isotonic , cocacola , aigua , sucs ) i menjar tant com vulguis ( fruita , fruits secs , pastetes , barretes , gels ) .
Gairebé no hem paro , porto el bidó i encara hem queda prou aigua per arribar , o sigui que hem limito a agafar un plàtan sencer i segueixo corrent ..........................fins que patapam !!! desprès de repostar agafem en Camí de Santiago , "camino francés" , i es en els primers metres que , per fer-ho més atractiu al turista , han colocat uns esgraons de fusta en el camí .................. i es en aquest punt que es dóna la convinació perfecta : sabatilles mullades i plenes de fang a la sola , fusta empapada per la pluja i fatiga muscular ; resultat : esguinç de turmell amb caiguda al trepitjar malament la fusta . Hem torno a aixecar ràpidament , just en el moment que arriba Eulogio ; " ¿ estás bien ? te he visto caer , y menudo golpe chico " " nada , tranquilo ,grácias . Venga vamos " " Vamos los dos juntos y tranquilos , que detrás llevamos distáncia" . Es un plaer trobar-te gent així , persones que no deixen de ser ells mateixos tot i estar competint , persones que prioritzen el companyerisme al resultat ; es aquesta la veritable esència de la llarga distància i el que fa que encara hi estigui enganxat . Intento seguir-lo una estona , però aviat hem dono conta que el turmell no está fi i li dic que marxi sol , que segueixi al seu ritme , que jo prefereixo anar més tranquil controlant als de darrere i no jugarme el turmell de nou .
Aquests darrers 5km es fan llargs , la pendent suavitza i el terreny és irregular i enfangat , cosa que dificulta la progresió , però jo vaig concentrat i pensant en no se ben bé que , gairebé amb la ment en blanc intuint els punts quilomètrics . I així , sense adornar-me , veig el que sembla un campanar , i poc desprès una casa , i una altra , i el corriol ens deixa a la carretera ; ara sí que sí , 400m asfaltats i meta , desprès de 3h52´ .Bones sensacions i content per la tercera posició .Un cop creuada abraçades i felicitacions al Oscar i Eulogio ( 1er i 2on ) , entrevista a tots tres i foto de podi , i cap a la dutxa . Per sort les dutxes son amb aigua calenta .
Pasem una molt bona estona compartint taula amb valencians , vaskos i madrilenys . Que bó que encara no ha arribat la política a aquestes contrades ! Fem una bona sobretaula i l´organització hem convida a particpar l´any vinent , ja que segons diuen , la marató no deixa indiferent a ningú ; doncs ho intentarem ,si senyor , a estat un gran cap de setmana amb familia i nous amics , i hem bé de gust repetir-ho , i si pot ser , portar a més gent a conèixer l´indret .
Però això serà l´any vinent , i de moment toca pensar i entrenar per Ultra Trail Aneto , i es que no tenim remei !!!
