Divendres 30 . Sortim desprès de dinar a casa direcció Benas , on arribem sobre les 18'30h . Al poble ja es respira ambient de cursa important . Ens estem al Camping Aneto , a 3km del poble i per on pasa la cursa , tant a l'inici com al final . Aqui ens trobem amb l'Abraham , la Montse i la Marta que ja hi estan instalats de far un parell de dies ; quina sort la seva d'estar ja de vacances !!
Dissabte 31 . Comença el ritual de rigor ; 5'45h sona el despertador , un café i algo més per omplir una mica l'estòmag , darrera revisió del material i pujo al cotxe per baixar a Benas . Son les 7'00h i aqui hem trobo amb el Jaume i la Uxue ; els tres plegats formarem equip mitxe , i a part de les classificacions individuals , l'objectiu es intentar entrar entre el 3 primers equips .
Falta poc per les 8'00h i pasem el control de material , ens pesen la motxilla ( 3'900kg !!! ) i entrem al parc tancat . Aquest es un moment ple de contrastos : nervis per saber el que ens queda , per saber com respondrà el cos , ilusió per fer un paper digne ( o sigui acabar ) , disteses xerrades amb vells amics retrobats ...................... i PUM !! esclata el coet i ara ja no hi ha marxa enrere .
Els primers 500m son pels carrers de Benas , per tot seguit agafar la pista , que en suau i sostinguda pujada ens porta al Pla de Senarta en poc més de 5km . Aquesta primera pressa de contacte hem serveix per constatar el que hem temia ; males sensacions abans de la sortida es tradueixen en molt pitjors durant els primers kilòmetres ; intento seguir el ritme del cap de cursa a certa distància i m'és imposible sense disparar-me les pulsacions ......... i es que "es lo que hay " , unes dues darreres setmanes molt dures a la feina pasan factura , i no se li pot demanar més al cos .
En aquest moment em passa pel cap inclús el fet d'abandonar , penso "si porto 30' i estic patint , que em passarà durant els 90km restants ?" , però el petit diable que porto sempre enganxat a l'orella respon ràpidament ..." que dius boig!! , aquí has vingut a participar i acabar , o sigui res d'abandonar !!" . I amb aquesta empanada mental supero els 12km de pista i 700m+ que em deixen al Puente Coronas , a 1900m d'alçada , i on em junto amb el Victor , el Jaume , el Jordi i l'Uxue . Plegats anem fent via , superem el Collado Vallhibierna i baixem fins a la presa de l'embassament de Llauset . Ara , desprès de remuntar un petit coll i borejar un parell de petits estanys realitzem una llarga , llarguíssima baixada fins a creuar la carretera de Pont de Suert a Vielha a l'alçada de l'embassament de Senet i remuntar per una aburrida pìsta fins al control de pas de Conangles .
Em marco el meu ritmillo , deixant que marxi el Jaume amb l'Uxue , alhora que ens quedem sols el Jordi i jo . Quins pebrots que el nano , impertubable , aliè a la resta del Món i els ritmes dels demés , éll va a la seva , xino-xano , sempre està allà , sense despenjar-se .
Plegats coronem el Port de Vielha , i per desgràcia sense temps per gaudir-ho , comencem a baixar entre tarteres soltes que ens castiguen els turmells . Allí ens trobem a l'Adolfo ( Aguiló ) , remullant-se en qualsevol rajolí d'aigua que troba , i no puc estar-me de cridar-lo : ADOLFO !!!! Crec que el crit a resonat per tota la vall , i éll , com sempre , es gira amb un somrriure d'orella a orella a la cara ; sembla mentida aquest home , vagi bé o com en aquest moment estigui fos , plogui o faci calor , sempre , i dic SEMPRE amb majúscules , té un bon somrriure a la cara . Tots plegats hauríem d'aprendre del noi d'Alcanar .
Seguim baixant , poc a poc però sense treba , buscant amb la mirada el fons de la vall , intentant intuïr l'anelada Vielha . Mentrestant compartim tots tres una inconnexa xerrada , on Aguiló deixa caure que abandona a Vielha , mentre intento covènce'l per que no ho faci , i així anar plegats la resta de cursa , i tot i que no em contesta , el conec massa bé ( moltes hores compartint habitació d'hotel durant els viatges de la Selecció ) i se que no fa broma , que si diu que plega , plega ! .
16'00h , han passat 8 hores desde el tret de sortida i per fi baixem per una pista on el darrer tram està encimentat , comencem a veure cases i de sobte ens trobem al mig del poble , al pavelló de Vielha .
Per mi , que ja fa molta estona ( bé , moltes hores ) que he decidit gaudir de la cursa i oblidar-em de la competició com a tal ,això es una injecció de moral , sabedor que m'espera un "tupper" ple de deliciosos "tortelinis de la mamma " freds i un parell de llaunes de Coca-cola ( gentilesa un cop més d'en Jordi , que ha portat € ) .
Segueixo endinsat en mí mateix , intentant aclarir-me entre el "bé" i el "mal" , decidint si segueixo fins el final o ho deixo córrer ........ i en aquest moment arriben el Jaume i l'Uxue , que poc a poc han anat recuperant forces i posicions i es paren un moment , marquen al control de pas i xerrem una estona ; els hi dic que estic molt tocat ( desprès , més tard , a l'arribada comentem el meu estat , blanc i descomposat per l'esforç ) , però tot i veure'm abatut el Jaume m'anima a seguir amb ells ; la Uxue no vol parar , sabedora que té la primera fémina molt aprop , i el Jaume hem mira amb una barreja d'expresions , ja que no pot estar amb els dos alhora . Comencen a allunyar-se i hem dic "senyor , no has arribat fins aqui per retirar-te ; no has fet tota la preparació per enxegar-ho tot a rodar pel teu mal cap , no senyor , a acotes el cap , mires els teus peus i endavant !!" . I així ho faig , m'aixeco del banc d'un bot i li faig un crit al Jaume ......" un moment , espereu-em que vaig amb vos !".......... així els tres anem remuntant el Port de la Picada , ells xarran i jo mirant al terra sense mirar enlaire , com qui espera que d'un moment a un altre s'acabi el patiment , s'acabi la pujada i comencem a rodar en baixada alegrement ........però que ilús que soc , si porto altímetre i per tant se en cada moment on estic ! .
Inmers en els meus pensament anem superant metres , ja tan sols ens queden 400m+ i ara ja si que no , veig com irremediablement s'allunyen més els meus companys i no puc seguir el seu ritme , inclús arriba a pasar per la meva ment un pensament de girar cua , de tornar enrere al control de l'Artiga de Lin , però que ràpidament s'esbaeix del cervell , deixant-lo en blanc : aquesta és la sort dels que no tenim gaire matèria gris al cervell , que ens és molt fàcil de buidar-lo de mals pensaments i no rumiar en res , sols deixar que passin els minuts , els quilòmetres , els metres , i que per alguna raó que encara no he arribat a comprendre continui pujant , poc a poc , fins La Picada , a 2400m .
De lluny veig el control montat , amb les seves tendes de vistosos colors per anar fent torns durant la nit i les siluetes humanes retallades a l'infinit cel blau ; un petit descans abans de la darrera rampa .........i ja hi som !!Paso l'sportident per la base i li comento a la noia del control que li digui al noi que bé darrera ( el Jordi ) que l'espero , que vaig baixant xino-xano fins que m'agafi i així poder fer plegats els darrers quilòmetres . M'ha costat molt , però s'ho val ; ja no tant sols pel fet que ara ja si que no hi ha marxa enrere , que els darrers 20km que queden fins a Benas s'han de fer "per pebrots", si no també per la privilegiada visió de la cara nord de l'Aneto , el Maldito , la Maladeta i molts altres , amb les seves glaceres , les seves arestes ......... fins i tot , mentre espero l'arribada d'en Massana recreo la vista buscant el refugi i la linea de la ruta normal que puja fins el més alt del Pirineu .
En aquestes arriba el Jordi , encara amb llum diurna , i aconseguim baixar sense frontal pràcticament fins Llanos del Hospital , on aprofitant una paradeta per reomplir aigua encenem els frontals .
Balisem al Vado i remuntem plegats els 200m+ de la darrera pujadeta que ens queda , tota per corriol , que ens deixarà desprès d'una curta baixada per pedriscall als Baños de Benas , el balneari de la vall .
La veritat es que en aquest punt , desde l'Hospital de Benas , hem trobo molt millor , he recuperat les sensacions perdudes durant tot el dia i especialment a la pujada de La Picada i podria anar un pel més ràpid , però ara es el jordi qui va una mica tocat ( una mica , que aquest nano es un tragamilles incansable ) i tot i que hem vol fer fora , vol que marxi endavant sol i m'intenta convèncer de totes les maneres posibles , em quedo amb ell ; penso que ja no em vindrà de fer 20' més o menys , i si podem passar aquesta darrera hora nocturna plegats doncs millor , serà menys pesat per tots dos , ja que anem tota l'estona parlant i explicant-nos batalletes , i es que ja tenim una edad !!! I a més , desprès del suport que m'ha donat quan jo anava tocat i haber-me convidat a un parell de llaunes de "la chispa de la vida" a Vielha , ara no el puc deixar sol enmig de la nit , enmig del no res ......... no senyor , ara es tracta ja d'una questió d'amor propi i companyerisme .
Ara es quan et passa per la ment tot el recorregut , tot el dia que has deixat enrere , tots els mals pensaments , i es quan t'en alegres de no haber abaixat la guardia quan el cos deia prou , d'haber continuat tot i el malestar ........ara es el moment de GAUDIR-HO !!( en majúscules i exclamació , si senyor ).
Darrers metres pels carrers de Benas , encara ben farcits de gent tot i ser mitjanit pasada , i els companys Jaume i Uxue esperant-nos a escasos 100m de l'arribada , un molt bonic gest per la seva part , ja que fes una hora que habien arribat , ja s'habien dutxat , i desprès de la pallisa ( ells si que han anat al límit ) el que et bé més de gust un una mica de sopar i anar a dormir . Gràcies amics !!
I com no , la familia , les meves nenes , la Montse i la Jana ( pobreta ben dormida que està ), i els bons amics , l'Abraham , la Montse i la petita cada menys petita Marta ; moltes gràcies !!i entre la gent apareix un xicot coix , un mica desmanegat , el Dani Cazalla , que tot hi haber-ho deixat per culpa del turmell a l'Artiga de Lin , ha volgut venir fins a l'arribada a esperar-me i hem felicita ; si senyor !!
I evidentment , gràcies , mil gràcies al Jordi per la seva companyia i la seva ajuda en els pitjors moments !!
Es cert que de ben segur no ha estat el meu millor dia , però com deia aquell ( ara no se qui realment ) "l'important es participar !" . Hi hauran més dies i més curses on fer-ho millor , però l'important es pasar-s'ho bé , gaudir de tot el que es fà i en aquest moments , quant les coses no surten del tot bé , disfrutar recordant tot allò que has fet per preparar-te , les rutes , les rialles , les companyies , .........encara ens queden unes poques forces per riure , per que estem feliços a pesar de tot i de ben segur que arribaran dies millors , ja m'encarregaré jo que així sigui ..........!!!
