A vegades , hi ha situacions , o més ben dit , hi han cúmuls de circuntàncies , que et porten sense voler-ho a descubrir noves zones , noves curses , nous pobles , nova gent , ........... i retrobar vells o antics amics en els llocs més inesperats .
 |
| cartell promocional UTRialp 2011 |
Aquest podria bé ser el resum d'una gran prova , i certament això es el que hem va pasar per l'Ultra Trail de Rialp . Ja fa mesos , a principis del més de març , en una cursa i curiosament parlant amb l'organitzador d'una altre de diferent , ( es a dir , desprès de córrer a la Marató de la Vall del Congost i parlant amb el Robert Salon , organitzador de La Forestal , marató de muntanya de Sort i de molt bon record per a mí ) , hem comenta que a la vall de la Noguera Pallaresa hi ha una idea de muntar una cursa que uneixi els dos cims emblemàtics de la zona , el Montsant de Pallars i el Pic de l'Orri . Aqui queda el comentari i seguim parlant d'altres històries .........
Mesos més tard , a principis d'agost i treballant a la consulta , un pacient em comenta que li ha arribat un mail on li comenten que s'ha creat una nova cursa , un ultra , a Rialp , al Pallars . Curiosament , aquell mateix dia m'arriba un mail del Robert Salon donant-me a conèixer la cursa . Li dono un cop d'ull al web , i encara amb la decepció de Benás a la ment , decideixo prendre-hi part , ja que m'agrada el perfil i l'estil de cursa ( pujar i baixar als cims pel camí més llògic , sense buscar camins "palla" per omplir quilòmetres ) , és una distància en la qual cada cop em trobo més còmode , puc anar amb la familia , s'hi apunten amics , podré pujar , encara que sigui en cursa , a un cim pendent , el Montsant de Pallars , i a més es córre a una vall de la que guardo grans records , esportius i familiars .
RIALP , 17 - set - 2010 .
20'00h . Arribem al poble i plou , plou bastant . Ens instalem a l'apartament i poc desprès anem a buscar els pitralls al Casal . Sopem entre converses i rialles i acabo de preparar tot el material necesari per l'endemà escoltant el repic de l'aigua a la finestra de l'habitació . No puc fer més que esperar que pari de ploure , tot i que les previsions de l'organització , tots gent de la zona , no convida a res de bó .
RIALP , 18 - set - 2010
5'00h .- Sembla mentida , però no plou . Al Casal gent de renom : els vaskos Iker Karrera i Iker Uraitz , els catalans David Carrasco i Manel Amor , l'andorrà Pelegrina i algú més camuflat . Les 5'00h es la teòrica hora de sortida , però finalment s'enradereix 30' . 5'30h en punt , encara negre nit i sortim pels carrers del poble il.luminats tènuement per uns pocs fanals , fins que aquests s'acaben i continuem direcció Llessuí , entre corriols i pistes , encara sense saber del cert si la boira ens deixarà conquerir el Montsant .
De sortida ràpidament es forma un grup d'uns 10 corredors , amb tots el favorits al capdevant . Com portem un ritme tranquilet anem parlant amb en Manel Amor , fins que Iker Karrera decideix incrementar el ritme i marxar . En Manel es vol probar i decideix seguir-lo , perdent-se ràpidament en la foscor de la nit .
Jo prefereixo quedar-me amb el segon grup , que mica en mica va perdent efectius . Ens trobem en aquest grup Iker Urizar , David Carrasco , un company argentí i jo mateix . Jo segueixo a la meva , amb un ritme constant , i ara ja amb llum de dia visualitzem millor les distàncies amb els de devant , els de darrera , i com no amb el pic . Arribem al control de la pista del Triador i aqui ens diuen que tirem amunt , la boira sembla que ha donat una petita treba i l'organització decideix fer cim ; soc concient que aquest fet m'afavoreix força , i a més es un cim pendent , però quant comencem a pujar per la pala mullada i herbrada , amb les mans i els peus gairebé insensibles pel fred , un vent gèlit que et talla la pell de la cara ,quant comencem a guanyar desnivell de manera ràpida en més d'un moment penso "que hi faig aqui , ja ens haguessin pogut tirar per la pista ........" , i mentre el coco li dona voltes a aquest tema , les cames segueixen al seu rotllo , pas a pas , com aliènees a aquests pensaments , i quant "desperto" tot just arribant a la canal de pedra descomposta i miro enrere veig que , gairebé sense plantejar-m'ho , he anat obrint fortat amb els membres del grupet .
Montsent de Pallars !! Ah , quines ganes tenia de trepitjar el seu cim , i no per què això vulgui dir que s'acaba la pujada de moment i comença una llarga , llarguíssima baixada ( que no se que es pitjor ) , si no pel que significa ; un cim del que habia hagut de recular en alguna ocasió , que es resisitia , i sobretot el fet de ser el lloc on va patir un accident mortal la xicota d'un bon company dels anys de la Selecció . Petó al terra , a la Mare Natura , que és qui més en sap de tot .
No se quina temperatura fa aqui dalt ,a gairebé 2900m , però jo estic en màniga curta i tremolant , i encara agafo més fred en veure els controls tapats de dalt a baix , deixant entreveure tant sols uns ulls plorossos per l'aire gebrador . No paro ni un moment , començo a baixar amb certa alegria per fugir del vent i els fred del cim , ràpida però de manera segura , concient que la baixada serà llarga , molt llarga , i encara ens queda molt de desnivell positiu per completar .
Arribo al Coll de Mainera , sol com un musol , un ràpid cop d'ull a les vistes que des de aqui hi han dels estanys i del refugi Colomina , i segueixo baixant al mateix ritme , quant de sobte veig a la llunyania el Manel . Apreto una mica per agafar-lo , serà una bona companyia i l'enxampo tot just arribar a la pista de nou .
Els 2km de pista es fan llargs , piquen amunt suaument i no saps si córrer o caminar . Arribem al nou control i avituallament , mengem una mica de xocolata i cop d'ull al darrere per veure que hem obert distàncies .
A partir d'aquest moment la baixada es molt "guarra" , sempre per prat mullat , on has d'intentar mantindre l'equilibri per les relliscades i per els constants sots que ens trobem . Baixem xerrant , però amb molt de compte de no accelerar-nos ; és molt dreta i si carregues les cames ho pagues desprès .
La baixada es fa llarga i sembla que no arribem mai a l'avituallament de Carege . Tot just per arribar al control s'ha de remuntar pels carrers del poble , i mentre mengem i bebem abundantment arriba un grup de 4 atletes ; sortim del control sense preses ; sabem que ens han retallat molt minuts a la baixada , però també sabem que això vol dir que han baixat molt depresa , carregant els cuadriceps , i , ho estant realment molt i molt forts , o els hi pasarà factura més tard .
El Manel i jo continuem al nostre rotllo , xino-xano , sense atabalar-nos pel fet de tenir-los al darrere , i reseguim el bonic corriol que ens dur al poble abandonat de Sant Romà de Tavérnoles .
Ja veiem les runes , però sembla que no arribin mai . Entro en una petita crisi física i cada cop hem costa més seguir el ritme del Manel , per lo que li dic que marxi sol . Hem conec i ens aquest casos el millor per mi es anar sol , al meu ritme . Vull baixar a la carretera per creuar el pont sobre la Noguera Pallaresa , avituallar-me bé al control , i desprès ja veurem .
Control de Pont de Gulleri : Tot just arribo quant marxa en Manel . No tinc presa ; m'ho prenc amb calma i menjo i m'hidrato tot el que puc . La veritat es que tot i que la musculatura ja fa estona que m'avisa ( si no entrenes el que cal et pasa això !) , les meves sensacions no son dolentes , i per tant ara es quant més haig d'utilitzar el cervell , no deixar-me enganyar per la proximitat del Manel ni per la posibilitat de podi ( que més ben igual ) . Estic uns 5' parat a l'avituallament i quant surto encara no ha arribat el 4art classificat . Creuo la carretera i començo a pujar per la pista caminat , acabant-me l'entrepà de bull blanc ( realment una llesca de pà de pagès amb 5 ó 6 trossos de bull blanc) . A aquestes alçades de cursa , desprès de més de 6'30h de competició , i sense pensar en el que queda per endavant , desprès d'omplir l'estòmag amb "gels" , altres "porquerietes vàries " i beure Aquarius , la coca-cola de l'avituallament i aquest tros de pà amb embutit es com un "manjar", una preuada delícia , com qui troba un oasi enmig del desert ....... i tot i això , tot i saber que es el darrer avituallament realment sólid , no el puc acabar , el cos es nega a engullir més i haig d'escupir les darreres musegades abans de vomitar-les .
Paso el mal tràngol concentrant-me en el ritme , posant un peu devant de l'altre i sense pensar en el desnivell a superar , i gairebé sense donar-me conte sento uns crits amics , encara llunyans , que m'animen ...... "vinga Xevi ,ànims , força , amunt !!!!" .Aixeco el cap lo just per veure l'Abraham al capdamunt de la rampa, a tocar de les primeres cases ; hem trobo a Roní i aqui m'esperen els amics , i les meves nenes . Ostia tú !!! Vaig concentrat , inmers en els meus pensaments , però m'emociono al veure'ls allà , animant i cridant "xevi !! papa!! xevi !! papa !! " ; faig esforços perque no caigui cap llàgrima i no puc més que fer el Cor fort per no parar i deixar-ho córrer . Apunt estic de fer-ho quant els crits d'ànim de la Marta i la Montse m'empenyen sense voler-ho , i es quant hem dic a mi mateix " això ho has d'acabar per tots ells , sigui com sigui , però ho has d'acabar amb un somrriure a la cara !" .Petons a les nenes i amunt !!!
La visió de la familia m'ha donat moral i forces renovades , com si d'una injecció d'algun d'aquest productes prohibits és tractès , començo a pujar sense treba , motivat però amb seny ( si és que he queda algo d'això últim ) . No intento córrer , hem limito a caminar ràpid , regulant les pulsacions , controlant el temps , bebent seguidament , menjant un gel i alguna gominola cada hora , disfrutant i gaudint del paisatge , del frondòs bosc pel que ens fan pasar , .......... i així , sense voler , arribo a l'anomenada "corba 180" , on hi ha el control i l'avituallament ; una mica de Coca-cola , un plàtan , i cap amunt . Ara toca 2km d'asfalt fins a l'Hotel Port-Ainé . Intento córrer , lent , però la pendent hem permet trotar sense pausa ( .......i sense gaire alegria..... ) . El tram d'asfalt es curt i pasa ràpid . Supero un marge i treu el cap la teulada de l'hotel , i a mida que es va apropant veig el control . De nou un altre plàtan , una mica més de beguda xisposa i ràpid amunt . La noia , maca i amable , tot s'ha de dir , m'indica per on segueixen les cintes , mentre l'interrogo sobre el temps de devant i darrera ; en Manel ha passat ja fa 25' ben bons ( uff, el descarto ) i en David encara no ha passat pel control de la corba 180 , o sigui que com a mínim li porto els 15' que es triga de mitjana en fer el tram d'asfalt . Bé penso , ja gairebé estic al Pic de l'Orri , apreto una mica i començo a baixar fort , que baixant es difícil que m'agafi ...........i quant desperto dels meus pensaments ja estic al capdamunt de les pistes , divisant l'antena de telecomunicacions que hi ha al cim , respirant tranquil per que ja s'ha acabat la pujada i la musculatura m'ha aguantat ( que no les tenia totes 2000m més avall , al Pont de Gulleri ) , gaudint d'un trote suau per la pista forestal i del plujim que cau , un xirimiri que fins i tot s'agraeix . Llàstima de la boira que no ens deixa veure res a més de 20m del nas .
Sello al control , guardo la gorra a la motxilla per que en aquesta vessant bufa un vent bastant empipador i hem poso en marxa , agafant velocitat poc a poc per habituar les cames al descens . Faig els meus càlculs , i en menys d'1 hora hauria d'estar a Rialp , o sigui que som-hi !!!El primer tram s'ha de fer amb precaució , m'ho han avisat al control , ja que entre el vent i la boira , algunes de les cintes poden no veure's i un cop perdut , el tram de prat es tot igual i costa recuperar la posició . Baixo ràpid però amb cautela , controlant de no fer-me mal a un turmell i no enxegar-ho tot a "norris" . S'acaba el prat , comença el bosc i en els arbres les cintes son molt més fàcils de seguir , alhora que ens fan de paravent natural per frenar la força de l'aire . Es un tram molt tècnic , obert a cop de destral fa poc i per tant ple de troncs i branques al terra que et poden jugar una mala pasada , però a mi ja hem va bé , és el terreny que més m'agrada , el que se'm dona millor i a on més disfruto ; baixar per terreny mullit i boscòs , un autèntic slàlom d'arbres i matolls , i a més les cames responen perfectament ; hem fa mal tot , crec que fins i tot les celles , però a desaparegut qualsevol problema muscular . A vegades penso que es cert , que realment estem una mica tarats , que cuanta més canya millor respon el cos ............. i entre divagacions mentals sento un crit amic i conegut , al control de la "corba 180" , i no es que sigui el noi del control que ha agafat confiança i ja ens coneix a tots pel nom ( o si ? ) , son l'Abraham , la Marta i la Montse i les meves nenes !!!. Quina currada , porten tot el dia de bòlit darrere meu i han pujat fins a qui dalt !! Tots parlen alhora , es barrejen els crits d'ànim de les noies amb els parcials que hem canta l'Abraham , i tot això amanit amb el control que intenta guiar-me en aquest tram a base de crits . Quina olla de grills !! i jo que ja ni hi sento , no puc parar , vull aprofitar l'inèrcia i si m'aturo igual desprès ja no arrenco , i com porto aigua al bidó i hem queda algun gel , doncs "palante!" ; soc incapàs d'absorbir tanta informació ; al final hem concentro escoltant el control , i el 1'5km de pista seguent intento desxifrar la resta ; total ,el control diu que he de fer 1'5km de pista plana i desprès agafar un corriol a la dreta en forta baixada , senyalitzat ; l'Abraham que al darrere li porto més de 30' al quart , o sigui que tranquil , i que al Manel li estic retallant distàncies i tant sols hem porta 10' . I la meva Montse , inocent , que pregunta que "com estàs ?" . " Collons , com estàs ......... com vols que estigui a aquestes alçades ? cardat , molt cardat !!"
El terreny està moll i cada cop es més tècnic , troncs , branques , matolls , herbes i fins i tot algun bolet intenten fer-me caure ...........i algun cop ho aconsegueixen . La barreja del terreny amb la fatiga acumulada fa que en algun punt rellisqui i perdi l'equlibri , però sense més conseqüències . Van pasant els quilòmetres , miro l'altímetre de tant en tant i veig com va baixant , quant de cop noto gotes d'aigua al clatell . Sense previ avis comença a ploure intensament , sense donar temps a habituar-se a la pluja hem comença a regalimar l'aigua pel front , i sabent que tinc marge amb el quart penso en aturar-me quant en un revolt del camí veig Rialp . Quina visió !! Ara ja no m'aturo , penso , es més , ara fins i tot disfrutaré i gaudiré com mai de la pluja , ara ja fins a l'arribada controlant les llosses de pedra lliscant per no prendre mal , i ja m'abrigaré al poble . Però amb el que no hi contava es amb que l'aigua que regalimava pel front , aquell aigua que m'acompanyava amigablement ( creia jo ) en els darrers quilòmetres , disfrutant de la feina ben feta i gaudint del patiment , era un aigua traïdora , que empenyia les sals seques de la suor de la pell cap els ulls , sense remei , sense poder evitar-ho . Les meves mans semblaven els netejaparabrises de qualsevol cotxe , quant en mig d'una forta tempesta els tens a la màxima velocitat i no hi veus .............. doncs aquesta era la meva sensació en aquest moment ; i tot per no parar-me un moment i posar-me la gorra , una cosa tant sencilla com posar-me la gorra........ !!
Per sort aviat s'acaba la zona de baixada i arribo al riu , i no a un riu qualsevol , a la Noguera Pallaresa !! Però si te més de 20m d'ample en aquesta zona !! I com creuem ara !! Aquesta "espantá" inicial es deu al fet que ja no m'arriba gaire bé la sang al cervell , i si per mi fos , m'hi tirava de cap per creuar-ho allà mateix , total ja vaig moll fins a la mèdula ...... però per sort per la meva integritat física ( jo petit i poca cosa i el riu amb una mala llet inusual a aquestes alçades d'any , tinc les de predre ) el camí va paral.lel a la direcció de l'aigua durant uns 2km que es fan eterns , amb les cames que es queixen a cada petit resalt del camí dient que no més , que ja està bé del càstig , quant de sobte , darrera d'un d'aquest resalts apareixen unes escales de fusta ( ull !! la fusta mullada rellisca , i molt !! ) que acaben en un pont , i per fi a l'altre riba de la Noguera , les primeres cases de Rialp !! Entro al nucli urbà , uns carrers que ara estan solitaris i tristos , son les 15'00h , hora de dinar i plovent amb insistència , però que a mi m'omplen enórmement : tant sols jo el que m'ha costat arribar fins aquí , i no tant sols pel dia d'avui , sino per tot el que hi ha al darrere ........ bé , només o se jo , i la Montse , el sacrifici de la qual es molt més gran que el meu , mai li podré estar del tot agraït per la seva paciència , seny i bon fer .Poca gent a l'arribada però hi son els més importants , els amics i com no les meves "nenes" ; ja ni a prou , no en necesito més per ser feliç en aquest moment .
Pocs minuts desprès continua plovent i marxem plegats a dutxar-nos a l'apartament ; el pitjor de tot es pujar fins el tercer pis , ara si que les cames i les forces han dit NO definitivament i es tota una odissea pujar esgraó a esgraó ............ i desprès la dutxa reparadora ...........i tot seguit , ja vora les 16'00h alguna cosa sólida que intenta obrir-se pas en uns intestins que encara es neguen a ingerir res que no sigui líquid ; doncs haurem de fer-li cas , ja soparem en condicions i ara ens limitarem a beure molt , i a brindar per tot plegat amb una bona cerveseta fresqueta mentre repaso un i altre cop la cursa , les sensacions , les alegries !!!..............mentre a fora continua arribant gent ................... i continua plovent .................
Almenys l'entrega de trofeus de diumenge es fa amb un bon Sol , que sempre es d'agraïr .
Un bon final de temporada , que començava com una gran incògnita i que ha acabat convertint-se en un bon any , amb bones sensacions , grans curses , o no , grans moments i altres de no tant bons , grans amics , moltes hores compartides en entrenaments , en viatges , nous amics i retrobaments amb alguns de vells .............. que més puc demanar !!!!!salut i canya !!!!
