Tuc de Molieres 3010m

ESPATARRANT !! Es el primer adjectiu que acut a la meva ment tot recordant l'ascensió . Ho és per paisatge , verds prats envoltats d'imponents cims , aigua per tot arreu i els estanys encara amb el record del cru hivern a les seves aigues cristalines ; ho és per la companyia , sempre es una satisfacció poder pujar amb el pare , de gairebé 70 anyets , i amb qui sempre tens al costat , en els bons i mals moments ; ho és per acompanyar-assessorar-ensenyar a qui s'estrenava a l'alta muntanya i haber-los ajudat a descubrir-la i estimar-la .
Aquesta es la meva visió d'una gran sortida en familia a un cim que , tot i haber pujat dos cops , li tenia ganes. 

 Doncs si , aquest cop hem "desvirgat" a la Nuria i l'Alex , o Pucca i Capi , com preferiu . Els hi vaig prometre, i encara que a la societat actual això no s'estili gaire , s'ha de cumplir la paraula donada .
Tot va començar la setmana prèvia al seu debut en una marató , la de Barcelona 2011 ; els habia de motivar (si encara no ho estàven prou ) , i els hi vaig dir que si acabàven la marató tindrien un regal per la meva part , no els hi vaig fer saber de que es tractaria , tant sols que no seria res material , es tractava d'un regal especial. Aquella mateixa tarda de març ens vam presentar a casa seva els 3 ( Montse , Jana i jo ) , i desprès de felicitar-los i brindar amb cava , els hi vam fer la sorpresa-proposta : quant marxi la neu busquem una data i anirem a fer un 3000m!! Encara a dia d'avui els hi estic veient  la cara ..........

mesos més tard .........

18 de juny ; son les 3'15h del matí i ens juntem tot el grup ; a tocat matinar , però de ben segur que valdrà la pena . Som un grupet peculiar : la Montse , valenta i decidida ( a vegades massa i tot ) , el Manolo , el que sempre hi és quant fa falta , el Salvador , l'avi de tots , Nuri i Alex , els pardillos que s'estrenen , ah , i jo , el.......doncs això , el res . Carreguem la furgo de trastos e ilusió i en marxa !!


7'00h .-No fa massa fred , i el cel ennuvolat comença a trencar-se per deixar pas a les clarianes . Deixem el cotxe a l'aparcament del refugi , a la boca sud del túnel de Vielha , i poc desprès carreguem les lleugeres motxilles a l'esquena i comencem a caminar per la pista que paralela al riu planeja per la mullera i que poc desprès s'endinsa al bosc ja convertida en corriol . El camí no te pérdua , sempre fitat amb montículs de pedres .
El bosc i la muntanya en general estan espectaculars , es com un cuadre pintat tot ell amb colors vius i reflexes llampants . Ben aviat ens topem amb un espectacular salt d'aigua que bé es mereix una parada i una sessió fotogràfica .
Seguim per camí fresat i a la poca estona deixem el bosc enrere , obrint-se la vall en tota la seva esplendor , amb el Sol iluminant els cims i el riu serpentejant pels prats i saltant amb alegria d'un estrat a l'altre , com jugant amb la natura , com si estigués content de veure'ns . Jo també soc feliç ( hi falta algú entre nosaltres , ja sap qui és ) però això no mimba la meva felicitat .
Seguim el camí sempre per la riba dreta del riu , remuntant muralles rocoses com si d'esgraons es tractés . Ja estem situats a la cota 2100m , hem deixat enrere el bosc i comencem a sentir les primeres marmotes que s'avisen de la nostra presència amb aguts crits , mentre que alhora del cel baixen unes ombres elegants , amb volar magestuós , que ens obliguen a aixecar la vista per observar l'espectacle .

Pujem a ritmet , sense llargues parades i aviat arribem a la cota 2300m , on trobarem el primer dels 4 llacs . Parem a fer un most al costat de l'aigua encara amb restes de glaç de l'hivern , mostra que en aquestes contrades el fred perdura fins ben entrat l'estiu i ens recorda la duressa dels mesos hivernals .El Sol ens escalfa tot i el gèlid vent que bufa per moments . En aquest punt podem seguir el camí que voreja els llacs o podem desviar-nos una mica i apropar-nos al refugi metàlic , una mica penós en el seu estat , però que per sort de tots els amants de l'alta muntanya i de les estelades nits de tranquilitat , serà renovat i recontruit una mica més amunt de l'actual emplaçament .
Nosaltres decidim seguir vorejant els llacs , ja que estan en la que per mi es la millor estampa que es pot trobar d'un estany : el contrast de colors entre l'aigua , la neu , el glaç . Un a un els anem trobant , i tots ells estan , de menys a més , amb alguna part encara coberta de gel . El darrer es el més espectacular , pràcticament s'hi podria caminar per sobre , i això que estem a meitats de juny !!
Ens trobem tot just a sota de la pared Sud del Molieres , que ens observa amb aparent tranquilitat . Ara les sendes desapareixen sota la neu que encara queda de l'hivern i anem avançant seguint les fites entre zones de roca i abundant neu , sempre amb una més que considerable inclinació .  Per sort l'element blanc el trobem en un estat ideal , tot just t'enfonses 2 ó 3 dits amb la petjada , i això fa que poguem avançar sense contratemps .

Arribant gairebé al coll ens trobem amb un curt flanqueig abans de la darrera grimpada fins el coll , però sense cap dificultat tècnica ; probablement aquesta llengua de neu es troba pràcticament tot l'any . Pasa primer el Manolo i la Montse , més habituats , i al darrere la resta , mentre jo tenco el grup .

Grimpadeta molt fàcil i ja som al Coret de Molieres ; el panorama es espectacular , als nostres peus un inmens mantell blanc cobreix les parts més altes de la Vall d'Aigualluts , devant controlant la situació l'Aneto , la Maladeta , Coronas , Vallhiberna , Llauset , i un llarg etc... , a la nostra dreta , tot just uns metres per sobre dels nostres clatells el Cap deth Hòro de Molieres , que amb gairebé 3000m es el germà petit del nostre objectiu , el Tuc de Molieres , que s'alça altiu i elegant , controlant tot el que pasa per les seves valls .

Tuc de Molieres , 3010m . Hem fet el cim !!

Ja tant sols ens queda superar el darrer tram , menys de 100m de desnivell positiu entre blocs de fàcil grimpada ..................i ja hi som !!!! TUC DE MOLIERES 3010m !!!!
No us podeu imaginar les ganes que tenia de tornar a fer un cim d'aquestes característiques , no us podeu imaginar el que m'omple poder estar aqui dalt , i més estar amb les persones que hi soc . Hem considero un gran afortunat !
Tenim la gran sort que el dia acompanya , tot i que per les valls del nord apareixen boires i algun núvol , el sol escalfa de valent i la suau brisa es suporta bé amb un simple paravent . No tenim presa i gaudim de la impresionant visió , hem vingut fins aqui per disfrutar , i la natura aquest cop ha estat benévola i ens ho ha permés .
Ara toca baixar . Ho farem pel mateix camí de pujada , primer desfent el tram rocós del cim fins el coll per desgrimpar-lo , amb compte però sense cap risc .

De baixada , la convinació entre la calor que apreta i la visió dels estanys mig glaçats , convida a deixar-se lliscar per la neu , com si d'un tobogà en tractés , i acabar amb una bona capbuçada que de ben segur ens faria despertar els sentits . De debó que en algun moment ho arribo a pensar , el camí no te pérdua , es tracta de baixar per la neu , ara ja molt tova , sortejant les roques que trobem de tant en tant , per arribar de pet a l'estany i allà esperar a la resta del grup .....................però no , no pot ser , aquest cop NO, per el meu castigat genoll ( desprès ben segur que hem pasaria factura ) i per si a algú li pasa quelcom hi haig de tornar a remuntar ; aquest cop faré de noi responsable ( però no us hi acostumeu ) . Desperto del somni mullant-me el cap amb neu ben fresqueta i desprès d'un curt tram de neu que baixo lliscant espero a la resta del grup . Van passant les hores ,tot i que en aquesta vall sembla que el temps s'hagi aturat , i comencem a tenir gana ; decidim seguir baixant fins el primer llac , on hem esmorçat  , i allà parar a fer un most i escoltar el silenci .
 
Escoltar el silenci , com m'agrada aquesta sensació , estirat sobre la curta herba amb els peus nus , la fresca brisa acariciant la cara , envoltats de cims i la mirada perduda en l'infinit del cel blau escoltant el no res .........

Bé, tot i que m'hi pasaria aquí la vida , no tots pensen igual i hem de continuar baixant ; ja ens queda poc , hem de baixar fent ziga-zagues un parell de murallons que l'aigua salva formant estruendoses cascades dignes de fotografiar , i arribem a les mulleres , la zona planera de l'inici .

Curiosament , el moment del dia en que la sensació de fred és més accentuada ; de sobte bufa un fort vent que aixeca l'aigua de La Noguera Ribagorçana i la fa enlairar-se fins el punt de mullar-nos amb un fi plujim ; bé , no se si podriem parlar de pluja quant l'aigua que et remulla el clatell probé del riu que tens uns metres més avall , però aquestes coses ja les te la natura . Com té també una darrera sospresa reservada ; la convinació de vent , aigua i sol fan apareixer devant nostre un preciós Arc de Sant Martí . Diu la llegenda que als extrems de l'Arc s'hi troba un cofre amb un gran tresor ; i curiosament un dels extrems coincideix amb la nostra furgo !! A veure si serà veritat ......... la darrera mitja hora la fem a ritmet , no se si pel fred i la mandra de treure ara la roba d'abric de les motxilles , o per l'ilusió de comprobar la veritat de les llegendes , però sigui com sigui ens trobem ràpidament a l'aparcament , mirant enrere i contemplant per darrera vegada ( avui ) un cim que ja és una mica de tots nosaltres .
Amb anyorança ens canbiem de roba , pujem a la furgo i ens despedim d'aquest recó del meu estimat Pirineu
per darrera vegada , esperant tornar-hi ben aviat !! Això sí , no marxem sense fer la paradeta de rigor per remullar la gola amb una cerveseta ( o coca-cola ) ben fresqueta a Vilaller !!!!

PD .- A vegades les llegendes tenen la seva part de realitat ; al tornar al vehicle hi he trobat un tresor , o millor dit dos grans tresors ; el primer unes xancletes comodes i precioses que guardaré amb tot el carinyo del món , regal de l'Alex i la Nuri ( fer-se gran te la seva part positiva ) i el millor dels tresors , el somrriure i l'alegria de tots aquells que avui m'han acompanyat : GRÀCIES NOIS/ES !!!!us hen dec una més !!!

I com ja sabeu , no tenim remei , i ja estem barrinant la propera malessa .............. i es que m'han fet així i ara ja no vull canbiar !!!!

salut i canya!!!