Episodi 6 : Ultra Trail Emmona

Amb en Manel Amor a la sortida

........m'apropo a la tanca on està cridant la Montse i per on s'esmuny la Jana , desperta encara a les 23'00h de la nit esperant l'arribada del seu pare ...........l'abraço fort , tant com puc , i entrem caminant sota l'arc...son les 23'00h i pocs minuts , i el crono per fi es para a 17h06' , i 5è !! ; acabem de marcar l'sportident alhora amb l'Ernest i encara sense temps per asimilar-ho , se'ns tiren al damunt en Jordi , en Dani i en Manel , que ens estàven esperant pacientment assegurts darrera l'arc; ells han arribat abans que nosaltres ; felicitats campions !! i l'Abraham que s'ha passat el dia voltant fent de taxi particular , la Montse i la Marta i la seva inseparable màquina digital, i en Marc , el president de l'entitat , que un cop ha tancat la botiga a Vic ha vingut amb l'Anna i en Jan ( 2 mesos té el nen ) per viure la festa i fer-nos costat . Osti , això és quelcom més que un equip , és una gran familia !!! . Hem treuen una cadira , m'asento com puc i m'ajuden a treure la motxilla . No han passat ni cinc minuts i estic tremolant i amb uns ardors a l'estòmac que m'obliguen a aixecar-me i buscar un espai més solitari .Un cop buidat el poc que hem quedava segueixo tremolant assegut a la mateixa cadira amb un got de coca-cola a la mà , durant més de 20' . No tinc forces per beure , ni per dutxar-me , ni per parlar ...tant sols vull deixar de tremolar.......

 .................................però rebobinem unes hores enrere .............................

Son les 5'00h quant arribem a St Joan de les Abadesses , previ pas per Campdevànol a recullir el Sergio . Pels carrers es creuen joves farreros cridaners carregats fins les celles d'alguna substància corrosiva i joves , i no tant joves , atletes silenciosos carregats amb motxilles i tones d'ilusió .
Aparquem al costat del pavelló i recullim el pitrall que hem tenen guardat , alhora que entreguem la bossa que si no passa res ens trobarem a Nuria . L'avantatge de tenir una edad i una certa experiència es que tens previsió per preparar les coses per no deixar detalls a l'atzar ; m'explico , des de Vilanova ja portava les bosses muntades , una ( la de Nuria ) amb bambes , mitjons( non-stop de Lurbel) , gels de tots tipus , malles pirates , samarreta térmica i samarreta màniga curta ; l'altre la de la dutxa , perque dubto tingui forces per preparar res quant acabi ; tercera es la de cursa , la motxilla ja preparada amb el líquid , els gels , la manta térmica , els compeed, el paravent , frontal i  gps ; i la darrera es la del material a utilitzar de sortida , malles , mitjons non-stop Lurbel , bambes , buff i samarreta . Tot a punt ! Tots a la sortida !

Son les 6'00h en punt i ja despunta l'alba retallant la silueta d'unes muntanyes que esperen pacientment la nostra arribada .Es dona el tret de sortida quant els carrers del poble encara estan buits , intentant guardar un silenci tant sols trencat per les soles de les bambes golpejant enèrgicament el terra i la veu ronca d'algun que altre farrero que amb mirada atónita torna a casa desprès d'una nit de festa . Ningú parla mentre el grup es manté tot unit per la via verda i els primers trams de pista i sender . Anem fen pinya amb en Jordi i el Dani per arropar en Manel , que s'està jugant la Lliga Catalana d'Ultraresistència . Portem un ritme cómode , però tot i això el grup va perdent unitats entre la boira , quant de sobte al creuar la pista encimentada d'Ogassa un raig de Sol ens escalfa la cara i ens deixa veure el primer cim , el primer control de pas , el Taga . Un cop a Coll de Jou remuntem pel prat fins arribar a tocar la creu del cim . Ara ja som 7 corredors ; els 1400m+ que hem salvat fins aqui han obert ferida en alguns participants i han seleccionat el grup . Plegats , sempre al costat d'en Manel iniciem la baixada que ens ha de portar fins el seguent control i primer avituallament , el de Pardines .

La baixada es bastant dreta , sobretot a l'inici , de mal trepitjar entre pastures , i de sobte noto un dolor al peu esquerre , sobre el dit gros . Merda , penso , alguna pedra m'ha entrat a la bamba ! No paro , segueixo amb el grup fins el control , on hem veig obligat a fer una llarga parada per posar-me un compeed . Perdo més temps del que volia i hem pasen molts corredors , tot i que el que hem sap més greu es perdre la companyia dels amics de club .Hem poso en marxa amb una vintena de posicions perdudes , però bé , hem de continuar xino-xano .
I així poc a poc , al meu ritmillo ( como una tortuga , lenta pero segura ) surto del bosc i veig els lloms pelats del Cerverís i el Balandrau , cims als que no pujarem però hi pasem molt aprop . En aquest tram es fàcil divisar a gairebé tots els que m'han adelantat , i jo segueixo al meu ritmet , tranquil però retallant metre a metre , fins que arribem plegats amb el Paco Robles i l'Ernest Ausiro al control de 3 pics ; gairebé no paren , però jo decideixo menjar alguna cosa sólida , total portem encara no 5h i la meva previsió es la de tenir encara 15h més per davant , o sigui que  no vindrà de 5' perduts menjant , ja els recuperaré .

Baixant a Coma de Vaca la ment comença a funcionar millor , la parada m'ha anat molt bé i hem trobo relaxat , contemplant la vall conforme baixo i recordant al mateix temps tantes i tantes aventures i bones estones que hi he passat entrenant amb amics ; això m'agrada , aquest es el meu món i ara començo a trobar-me cómode en cursa ( ja tocava per altre banda desprès de 5'30h de cursa ) . Sense adonar-m'hen , inmers en els meus pensaments , hem trobo gairebé arribant al Bastiments , amb els seus 2880m , crestejo i començo a pasar a corredors que paguen el fort ritme de l'inici , 1 , 2 , 3 , i fins a 4 , però jo segueixo a la meva , corono el Pic de Freser i arribo al Pic de l'Infern , un mirador espectacular sobre la Vall de Carança i tots els seus llacs . Normalment quant pujo a aquest cim m'hi estic una bona estona contemplant l'inmensitat de les valls franceses mentre busco i rebusco senders i pasos per futures rutes ......... però ara no toca ; en el petit tram del coll al cim , tram que es fa d'anada i tornada hem creuo amb el Paco Robles , corredor de Terol al que també esponsoritza Lurbel . No incremento el ritme i l'atrapo aviat sense gaires problemes , al Pic Superior de la Vaca , i desprès de la salutació de rigor comencem a davallar desde el Coll de Noucreus fins a Nuria . Anem plegats i seguim avançant corredors mentre ens expliquem aventures pasades . En un tres i no res arribem a Nuria , el control principal de la cursa .
M'ho prenc amb calma , ens trobem uns 6 ó 7 corredors en aquell moment , parlant entre nosaltres però al mateix temps cadasqú a la seva ; no tinc presa , encara no hem arribat a l'equador de la cursa i a més queda una part amb un bon sifón per devant , on en pocs quilòmetres pujem i baixem més de 2000m+/- de desnivell. Menjo un parell de plats d'amanida d'arròs i m'hidrato bé , hem canvio quasi per complet , mitjons , bambes ( per fi deixaré de patir amb el peu !! ) , samareta i carrego de gels . Quant començo la pujada al Puigmal pel camí del bosc ja han sortit gairebé tots , i marco la sortida com a 10è . Collons , no està malament pel dia que porto !
Començo a pujar al meu ritmet , sense presa però sense pausa ,  miro constantment el pulsómetre per no animar-me més del compte ; vaig cómode , molt cómode i tot i això retallo diferències i sense adonar-me torno a agafar el Paco , que habia sortit abans que jo del control . Segueixo igual esperant que hem segueixi , però ràpidament es queda enrere , quant devant veig una altre silueta amb una samarreta verda ... cony , un company d'equip ! abans del publiómetre ja l'he enxampat i xerrem un moment ; és l'Ernest , un fenòmen de 23 anyets que donarà molt que parlar en aquest mundillo de l'ultrafons . Cadasqú al seu ritme enfilem la piràmide final del Puigmal , que amb els seus 2910m es al mateix temps l'equador i el punt més elevat de la cursa . Arribo al cim i el control hem canta ..."devant tens 3 companys de club , tú ets el 5è en pasar per aqui" !! Alucino , ni molt menys esperava estar on estic ara
mateix , i menys amb les bones sensacions que tinc . Al cim bufa un airet fred que m'obliga a marxar ràpid per no tapar-me , i comença el ritual de sempre , petó a la creu , hem controlen el dorsal  , un cordial "vagi bé !" i cap a vall que fa baixada !!!! Baixo ràpid entre la boira però controlant el ritme , mentre repaso mentalment anècdotes viscudes en aquestes vessants que tantes i tantes vegades m'han vist passar , a vegades sol i altres ben acompanyat . Mentre creuo el Pas dels Lladres desapareix l'espesa boira i entre la monotonia del llarg descens fins el refugi Corral Blanc , proper control , es succeeixen els pensaments i algun somni ... " i si acabés 5è ? , buff , quina pasada " penso , " i si a més els de devant fosin tots els amics , els companys d'equip ? " , " seria la óstia !! " ............ XEVI , XEVI , PAPA !!! hem desperten uns forts crits que venen d'entre els arbres ; estic al control de Corral Blanc , i allà hi és la familia i una bona colla d'amics per animar : Jana , Montse , Abraham , Marta , Montse S. , Marga i el Roger ( d'en Dani ) , en Tubau i la familia , la Yolanda ( d'en Sergio ) i algú més que no conec . Collons , hem sap greu marxar i tot !! Mentre els hi faig un petó a les "nenes" arriba l'Ernest i l'espero un minut per començar a baixar plegats a Planoles . En un obrir i tencar d'ulls creuem el poble i baixem a l'estació per desprès creuar el Riu Rigart . Aquí ens trobem en Teixi , que ens anima i bé darrere nostre uns 10' , carai quin gust córrer amb la gent al voltant !
Aquest es el tram que hem fa més por , venim d'una baixada de gairebé 2000m- seguits i ens enfrontem a un desnivell positiu de 1000m en tant sols 4km , fins la Collada de Coma Ermada . L'inici del camí es brut , plé d'esbarcers , mullat pel torrent que baixa tot just al costat i dret , molt dret . Anem a poc a poc , el Sol pica de valent i vaig remullant-me el buff cada cop que creuem el torrent . Miro enrere i veig que l'Ernest es despenja una mica , l'animo i el crido perque no es deixi anar i al poc es torna a unir ....... arribem a Coll Roig i el creuem mentre parlem i li explico les tantes i tantes vegades que hi he passat entrenant , ja sigui a peu o en btt , i sense voler-ho atravessem la Collada de Coma Ermada , a gairebé 2000m d'alçada . Miro enrere i observo tot el que hem fet mentre hem prenc un gel , comencem a baixar i noto que el cos no respon , m'està agafant un " bajón " i hem comença a fer mal el genoll encintat ; camino , deixant que l'Ernest , devant a poca distància , busqui les marques entre les altes herbes , les poques que no s'han menjat les vaques . Intento no perdre'l de vista mentre treu un "paracetamol" de la motxilla ; hem prenc dos de cop i hem bé al cap una frase de película "camina o revienta" ,je,je,je.."que ets animal "penso entre somriures ......
L'Ernest està esperant-me , avança a poc a poc i de tant en tant mira enrere , fins que aconseguixo enganxar-me de nou . Seguim baixant , ara per bosc , a estones per corriol i altres per pista , fins que remontem un petit resalt per camí fresat i amb barana de fusta ; el Santuari de la Mare de Déu de Montgrony. Us recomano una visita tranquila al lloc , val la pena .
Ens parem al control , intentem menjar una mica de cus-cus banyat amb coca-cola , però entra poc , 4 cullerades i ja està . Al control estan montant la tenda per pasar-hi la nit , calculen el pas dels darrers corredors de matinada , amb el trenc d'alba . Ara son les 19'00h de la tarda , i només de pensar-hi m'esgarrifo!!. Mentre omplim els bidons i ens despedim del control arriben plegats l'Esteban i el Paco , i com si no estiguesim en cursa ens saludem , parlem uns segons i ens desitgem sort ; aquesta es la grandessa de l'ultraresistència , lluitem contra nosaltres mateixos i no contra els rivals . Tot i això , quant sortim del control hem prenc un gel , he menjat poc i hem trobo força cansat , les cames comencen a notar la falta de quilómetres , però tot i això animo a l'Ernest a apretar les dents ; li explico que la zona de Parnidella es molt oberta i de bon córrer ( la conec dels entrenaments de cap d'any amb en Jordi , en Tubau , en Dani i en Sergio ) i hem d'intentar que no ens tinguin a la vista ; som companys més que rivals , però cadasqú intenta fer-ho el millor que pot .
El temps passa volant , no tenim temps ni per mirar enrere quant enfilem , desprès de pasar per l'ermita de St Pere d'Auria , la darrera pujada abans de Campdevànol . L'Ernest va fatigat i es despenja una mica pujant , però la seva juventut li permet recuperar el poc més d'un centenar de metres en el descens , i arribem plegats als carrers de Campdevànol ......creuem la via ferrea........... gir a l'esquerra ......gir a la dreta........... i al fons comencem a sentir crits d'ànims ; estan tots , estan els de sempre , estan els que porto al cor , i aquest cop a més està la xicota de l'Ernest , preocupat fins aquest moment perquè no l'habia vist en tot el dia ...."hay , juventut enamorada , divino tesoro .."
Parem , bebem, mengem el que podem i ens posen al dia ; en Manel va primer destacat i en Dani i l'Oliva van plegats , mentre en Jordi ha pasat una mica més endarrerit .... i nosaltres dos també Diedre's , carai , si poguesim acabar així seriem 5 entre els 6 primers !!! crec que cap equip ho ha aconseguit mai encara .....
 Sortim del control caminant mentre acabem un tros de sindria , l'únic aliment que admet ara mateix el cos , quant ens trobem amb un càmara de la televisió comarcal , amb en Teixi , que ens fa una petita entrevista "com aneu ?" " collons , com vols que anem desprès de 15h de cursa ? cardats , molt cardats !!" entre riures ens despedim i allunyem quant un cop creuada la nacional hem sona el mòbil ; és en Teixi "teniu un tiu corrent darrere vostre , va fi , espabileu ho us atraparà " . Serà posible ? ni a aquestes alçades de cursa podem anar tranquils i gaudir del final ? apreto les dents per enxampar a l'Ernest i hem poso devant a tirar com si acabés de començar a córrer ; conec la pujada fins el Saltor , entreno molt per aqui , i a aquestes alçades si algú ens vol passar ho haurà de suar de valent , ara no ens donarem per rendits , un gladiador lluita fins el final !!( això m'ho ha ensenyat una bona amiga ) Vull arribar amb llum de dia al Saltor , el terreny boscòs i humid genera desconfiança a les fosques i t'obliga a anar més lent , si arribem sense frontal ja serà molt difícil que ens atrapi ningú . A estones l'Ernest es despenja , però intento animar-lo cridant que ja està , que es la darrera pujada ..... o gairebé la darrera , però li dic amb veu baixa .......
Aconseguim arribar encara amb la darrera llum , i pràcticament sense parar-nos enfilem cap el Collet del Vent , on , aqui si , encenem els frontals . A partir d'aqui es un divertit joc amb les hombres del bosc , on els senders entre arbres ens fan jugar al seu ritme , saltant arrels , rodejant pedres inmenses o atravessant rierols d'aigua fresca ; en fi , la foscor ens ajuda a gaudir de la vida del bosc , a escoltar-lo i , a estones , ens anima a apagar el frontal per sentir-nos una part més d'ella ; la mare natura és inmensa !! . Anem parlant entre nosatres , animats pel fet de saber-nos cada cop més aprop de Sant Joan , en un puja - baixa constant per camins que uneixen antics masos , creuant conrreus i saltant marges fins que veiem una llum taronjada al fons , no gaire més avall que nosaltres ............anem ràpidament cap a ella , pel ben mig d'un cap de conrreu , seguint cintes que ens fan enfilar-nos en un marge per , de cop , veure el que tan desitjàvem , les llums del poble !! les cintes ens deixen a la via verda , la mateixa que habiem deixat fa ja unes quantes hores , tot just quant despuntava el dia , i ens retorna als carrers de Sant Joan; mirem enrrere , tot fosc , ho hem aconseguit ! .............correm per l'antiga estació , ara reconvertida en bar i zona de jocs infantils .............pel pont romà , una calçada plena d'història que ha vist passar tantes i tantes batalles ...............pel monestir en runes de l'abadessa ............. per carrers ara encara plens de vida , amb gent a les terrases dels bars posant-se d'en peu i animant al nostre pas ......... carai , si tenin la pell de gallina !!!  ..........i al fons la silueta del pavelló....gir  a l'esquerra ...........gir a la dreta .......... més crits d'ànims , ara d'en Tubau ( aquest noi es com Déu , està a tot arreu ) .......... darrer gir a l'esquerra ............i ara sí , al fons , a tant sols 100m l'arc d'arribada ,el somiat , el que semblava que mai arribaria , el mateix que 17h abans hem creuat en sentit contrari .........no sabem on mirar , aquest es un d'aquells moments ens els que et dur l'inèrcia , entre aplaudiments i crits d'ànims i admiració de la gent del poble que encara no es creuen com un grup de joves ha pogut córrer tant ( la millor previsió de l'organització era de 20h ! ) ............... m'apropo a la tanca on està cridant la Montse i per on s'esmuny la Jana , desperta encara a les 23'00h de la nit esperant l'arribada del seu pare ...........l'abraço fort , tant com puc , i entrem caminant sota l'arc ......son les 23'00h i pocs minuts , i el crono per fi es para a 17h06' , i 5èns !! ; acabem de marcar l'sportident alhora amb l'Ernest i encara sense temps per asimilar-ho , se'ns tiren al damunt en Jordi , en Dani i en Manel , que ens estàven esperant pacientment assegurts darrera l'arc; ells han arribat abans que nosaltres ; felicitats campions !! i l'Abraham que s'ha passat el dia voltant fent de taxi particular , la Montse i la Marta i la seva inseparable màquina digital, i en Marc , el president de l'entitat , que un cop ha tancat la botiga a Vic ha vingut amb l'Anna i en Jan ( 2 mesos te el nen ) per viure la festa i fer-nos costat . Osti , això sés quelcom més que un equip , és una gran familia !!! . Hem treuen una cadira , m'asento com puc i m'ajuden a treure la motxilla . No han passat ni cinc minuts i estic tremolant i amb uns ardors a l'estòmac que m'obliguen a aixecar-me i buscar un espai més solitari .Un cop buidat el poc que hem quedava segueixo tremolant assegut a la mateixa cadira amb un got de coca-cola a la mà , durant més de 20' . No tinc forces per beure , ni per dutxar-me , ni per parlar ...tant sols vull deixar de tremolar....... 

Gràcies a tots els que en algun moment heu estat al darrere de tot això , sou molt importants !! 

Si hi ha una cosa que ha quedat clara entre tots els participants d'aquesta edició , es que ha partir d'ara una cosa son els ultres , i l'altra l'Emmona ; aquest UT té personalitat própia, i esperem que vida per molts anys !!