Episodi 7 . Els Bastions Skyrunnig

Córrer a casa te les seves aventatges , però també desaventatges . En el primer dels casos , el millor es que et coneixes el terreny a la perfecció ; en el segon cas , voler-ho fer bé t'hi afegeix una dosi extra de pressió que fa que un bon resultat en qualsevol altre proba , en aquesta es converteixi en una decepció .

panoràmica desde el Puigmal - 2911m

Fa uns dies he acabat de llegir un llibre sobre la vida dels Tarahumares , una tribu mexicana , i m'ha cridat l'atenció una de les darreres frases , sobretot pel fet d'estar redactada per una nutricionista : " una ultramarató és una competició de beure i menjar molt , amanida amb una mica d'exercici i paisatge " , i a la que jo hi afegiria " amb un postre de molt de coco i sang freda " . Personalment la trobo una descripció genial .

Ribes de Freser , les 5'00h de la matinada , negre nit , ennuvolda com deien les previsions , m'apropo al pavelló caminant pel bosc , baixant pel corriol que mena del camping , concentrat en els meus pensaments , ple de dubtes .....aguantarà la meteo ? aguantaran els meus genolls ? aguantarà el meu cap ? com respondrà el meu cos a tantes hores de pallisa ?.....................; els carrers estan encara en silenci iluminats per la feble llum de les bombetes, i al pavelló ja hi ha nervis , per part de l'organització perquè tot surti bé aquesta primera edició amb cartell de luxe ( Oscar Pérez , d'Osca; Issac Blanco i Sebas Sánchez ,d'Alacant ; Julien Labit i Jérémy Blanes , francesos ) , i per part dels corredors perquè el campanar de Ribes toqui les 5'30h , hora marcada per la sortida oficial de la cursa .

Amb presició suïssa es dona el tret de sortida pels carrers de Ribes , creuant el poble per encarar ja de bon començament la primera de les pujades , a l'ermita de St Antoni , un tram curt d'encara no 2km però en el que es supera un desnivell positiu de 350m ; és un avís del que trobarem al llarg de tot el dia ,pujades i baixades constants amb molt desnivell .

 El ritme de sortida es tranquil , i no hem costa posar-me al capdavant del grup per entrar sense problemes al corriol ; el conec , és molt estret , sense dificultat técnica però amb algunes zones amb arrels i pedres soltes , per lo que prefereixo anar davant i evitar els reflexes dels frontals . Quant coronem a l'ermita  al pas pel Coll de la Cassasa , camí de Campelles , el grup s'ha fraccionat i ens mantenim un 10 corredors al capdavant , i marquem pràcticament alhora al control que hi ha a la sortida de Campelles .

trenc d'alba a Coma Ermada

Marco ràpid i comencem a pujar per pista i camí ample fins arribar al corriol que ens durà al Coll d'Erola . Continuem pujant sense gaires descansos , a estones per sender suau , a estones pel mig del bosc amb més pendent , parlant amb l'Oscar sobre la seva excelent temporada ( 2º a la Ronda dels Cims d'Andorra , de 170km i 1º al GRP francès , 160km amb 11000m+ ) , encara no habia coincidit amb ell i no habia tingut ocasió per felicitar-lo , s'ho mereix . Com qui no vol la cosa arribem al refugi de La Covil , on trobem el primer avituallament ; és el quilòmetre 9 i no paro gaire , una mica de coca-cola per si encara no ens hem despertat i poca cosa més ;portem un ritme en el que hem trobo molt cómode i segueixo cap el cim per prats de pastura . Quant sortim a la carena cimera l'imatge es bucólica , primeríssimes llums del dia mentre l'horitzó  s'ilumina amb algun que altre llamp ........mentre es quedin allà.....pensem tots alhora que segellem al cim , la Covil , 2001m .

Seguim carenant per prats direcció al Coma Ermada i l'Emperadora amb el grup ara ja reduït a tant sols 4 corredors . Al segellar a l'Emperadora apaguem els frontals , tot i que encara no s'hi veu del tot , els reflexes de la llum artificial fan més nosa que benefici en el tram de descens per prat fins arribar a la pista de Nevà , on baixem fins els poble i d'aquí a Planoles . Baixo tranquil , sense arriscar gens , i això fa que arribi al control-avituallament de Planoles amb 3' perduts respecte l'Oscar i el Sebas , que han arriscat més . Menjo alguna cosa sólida mentre parlo amb la familia que s'han arribat a animar , i sortim del poble creuant la nacional per començar a pujar al Collet de les Barraques . Vaig sol , l'Oscar està molt fort i no vull entrar a la seva guerra , sino més tard ho pagarem , i el Jordi no ha parat gairebé res a l'avituallament , però vaig tranquil , queda molta cursa i prefereixo menjar i beure bé a tot arreu , a la tarda ho agraïrem .

Collet de les Barraques , el cel segueix amenaçador però la temperatura es l'ideal per córrer . Darrers 500m per asfalt trotant suau per segellar al control i saludar de nou a la familia , que estan fent el seu "ultra" particular . No hem paro , segueixo fins la Font de l'Home Mort , on es troba l'avituallament , i on coincideixo amb el Jordi que tot just surt ; una petita parada per omplir bidons i torne-m'hi !! GR i cap a Nuria que hi falta gent !!

Tenim sort del dia tapat , almenys de moment , el tram fins a Fontalba i Nuria es tot pelat , sense arbres , i encara recordo el pajaron que portava fa dos anys en un entrenament . Entre pensaments paso pel sender pràcticament corrent tota l'estona i arribo a Fontalba , i d'aquí sense dubtes cap a Nuria , avituallament principal .
És el quilòmetre 38 , ni la meitat , i porto 5h de cursa . Hem trobo bé , el llògic cansament de portar 5h però res més , i de moment els genolls responen com jo volia . Mentre menjo i hem canvio de roba hem canten que el tercer està encara no a 10' ; va bé , això no es res i ara comença la part més alpina de la proba , on hem trobo més cómode i per on m'he estat reservant una mica . No m'entretinc més del compte al control i torno a sortir a ritmet , no cal córrer gaire de sortida que la pujada es llarga fins els 2910m del Puigmal . Vaig fent , sense agobiar-me tot i que la boira comença a fer acte de presència i l'aire comença a ser més fort i més molest del que habien pronosticat ; però bé , per tots serà igual , oi ? .Un cop més paso i segello al Puigmal , probablement si hem paso a contar les vegades que hi he pujat en els darrers 10 anys ja paso del centenar de coronacions . Els nois del control van tapats fins dalt i intercambien ànims ; " força , els tens aqui mateix " hem diu , mentre jo responc " que carai , aqui si que esteu fresquets! només us falta que plogui ! " .
Començo a baixar en direcció al collet i el Pic de Segre , quant de sobte una sensació humida hem golpeja el front..... no és posible !! penso ...... ara se'ns posarà a ploure ? . Doncs si , si hi ha algú a dalt  ( que no ho crec , quedi clar ) , no escolta les meves pregàries , i en poca estona passem de les quatre gotes a una pluja intensa , sense treba , acompanyada de vent .......... hem poso el paravent i segueixo corrent , corono el Pic de Segre i cada cop noto les cames més fredes .............. l'aigua deixa pas a la calamarsa ........... arribo al Coll de Finestrelles entre boira i fred , amb les mans tapades per les mànigues del paravent , i la calamarsa barrejada amb aigua deixa pas a la neu !! el que veig per davant sembla extret d'una película de terror , boira  i neu , que acompanyada d'uns cops de vent forts , ens clava a la cara les bolbes com si fosin ganivets acabats d'afilar .
Hem creuo amb un grup d'excursionistes tapats fins a les celles que es queden atònits mirant com pot ser que en un dia així hi hagin un grupet corrent en pantaló curt ..... ahi , que donaria jo ara per les vostres vestimentes !! Vaig carenant lentament , cada cop hem noto les cames més fredes i amb menys reflexes , alhora que comencen a fallar-me els genolls ............... "osti , no ! això ja és massa !!" penso mentre continuo corent amb les mans amagades i enganxades al cos . Cada cop el terreny i el fred hem fa anar més lent , però quant més lent vaig més sensació de fred tinc , quant arribo al Coll d'Eina , un ampli coll , normalment molt acollidor amb més d'un vivac construït però que avui sembla ser la seu central de l'infern ; hi han 2 nois de l'organització asseguts a terra per evitar el fort vent , tapats tant com poden i tot i això tremolant , que hem pregunten com vaig .... estic tremolant i hem surt un fluix " anar fent...." ; " si et vols retirar des d'aquí pots baixar directe a Nuria" crec sentir mentre m'allunyo com puc i penso "no gràcies , aquesta religió no va amb mí"..........els minuts es fan eterns , per un moment tenco els ulls , i al poc hem torna a pasar ; merda !!, m'estic adormilant , primers síntomes d'hipotèrmia !! m'obligo a anar més depressa i m'espessigo la cama per sentir dolor .... no puc menjar , no puc beure , no puc parlar , no puc pensar , tant sols vull que pari de nevar , de ploure , de fer vent , tant sols vull sortir de l'infern !!

pluja a 2000m ; neu a 2800m

Pic de Noufonts , a més de 2800m , al fons dues siluetes , dos nois de control al costat de la pinça per segellar , estan tremolant , igual que jo ; ens mirem i sense haber de dit paraula prèvia hem diuen que baixi al coll , que no cal que segelli , ells certifiquen que hi he passat . Jo no tinc tacte per treure la targa de pas , però a ells els hi passa el mateix ; " no ens funcionen els walkis , baixa al coll i que ells es posin en contacte amb Ribes per si s'ha d'anular la cursa " . Així ho faig , baixant caminat el corriol perque el fred no hem permet córrer , i els hi dic el mateix al control del Coll de Noufonts . Tenen una tenda i mentre es poden en contacte amb Ribes o Nuria entro dintre , assegut intento menjar alguna cosa i beure un parell de gots de coca-cola , i espero tremolant i assegut a que prenguin una decissió ; les comunicacions son complicades i les notícies confuses costen d'entendre , mentre poc a poc els músculs es relaxen i deixo de tremolar . Els minuts passen i per un instant dessitjo que anulin la proba i que ens facin baixar directes del coll al santuari , però per altre banda hem sabria molt greu no poder acabar ............. estic confós i meditant que fer , o més aviat que dessitjo fer , quant la noia del control hem comunica que la previsió de la meteo es que millori poc a poc , i per tant la cursa segueix endavant . "Bé , doncs haurem de seguir endavant , no ?" .M'aixeco i surto de la tenda , lentament , i hem despedeixo de la noia del control que hem mira mentre m'allunyo poc a poc pel sender que puja al cim de Noucreus amb cara de...."quins pebrots !! " . Estic buit , sense forces , sense ànims , sense ganes de córrer , amb dolor cada cop més forts als genolls , fora de cursa , sense possibilitats de fer un bon temps , sense .........hem prenc un altre analgèsic esperant , tot i que amb poques esperances , que faci alguna cosa ..........."i aleshores perquè segueixes?" hem pregunto ...........i automàticament arriba la resposta , la que volia sentir dintre meu , la que m'obliga i m'anima a continuar : " per tots ells , per la familia i els amics que sempre han estat al costat , sobretot en el difícils moments en que la fisura del peu no hem deixava córrer" ........"i per tú mateix , per les hores dedicades , per les hores robades a la son , a la familia , als amics ...........en fi , per tot plegat ".
Baixant del Coll de Tirapits semblo una ànima en pena , sol , entre la boira , passant fred i amb dolor , baixo pel corriol que hem durà al Coll de la Marrana lentament , intentant rehidratar-me el que puc tot i ser concient que el mal ja està fet ,i remunto els pocs metres de desnivell fins el Coll de la Marrana , on trobo un altre control i avituallament . M'obligo a menjar una mica de codony i beure una coca-cola , i sense parar-me massa estona continuo el camí cap a Coma de Vaca , deambulant sense poder doblegar els genolls , en aquest moment hem bé a la memòria les vegades , segurament més d'un centenar , que he passat per aquestes contrades , i sempre , segur ,més ràpid que avui . Quant aconsegueixo arribar a la llera del Freser intento córrer suament per sobre de l'herba mullada , un terreny que almenys no hem castiga i hem prenc algun altre gel per intentar asimilar-ho abans de la dura pujada al Balandrau .
Les cintes es desvien del camí del refugi i s'enfilen dretes pel prat creuant un filat . Aprofito el moment de creuar el filat per aseurem a terra , pensatiu , amb la mirada perduda a l'horitzó intentant trobar de nou una raó per seguir amb tot això ............hem trec la samarreta tèrmica i segueixo amb el paravent posat per intentar no perdre l'escalfor que tant ha costat aconseguir . Ara toca pujar una bona estona , miro el crono i hem plantejo l'objectiu d'arribar al cim en menys d'una hora ; els genolls no hem fan massa mal pujant , és totalment soportable i m'animo a apretar les dents una mica més . Arribant al Coll de Tres Pics la boira torna a fer-se espesa i acompantada altre cop d'una fina pluja , amb prou feines es veuen les cintes en mig del prediscall que acaba al capdamunt del Balandrau ,amb els seus 2570m , magnífica talaia sobre la Vall del Freser , el Pirineu Oriental i la Serra Cavallera .

carena en un dia clar

Per fi corono el cim amb la sorpresa de trobar-me el noi del control dins de la tenda ; ni surt del fred que fa . Parlem poc , hem pregunta com vaig i hem guia una mica sobre el que falta donant-me ànims . S'agraeix la conversa i l'intent d'animar , però conenc tot el que queda pam a pam i decideixo sortir ràpid un cop marcat el control , per no refredar-me encara més . El tram fins el Cerverís es molt maco en un dia clar , tota l'estona carenant per pastures , però evidentment avui es un paisatge diferent ; l'herba humida mulla i refreda els peus i el vent de cara glaça la mirada .
Trotant com puc avanço metres , es un constant puja - baixa de lloms , fins que s'acaba la tanca de bestiar que reseguim i afrontem la darrera curta pujada fins coronar : Puig Cerverís , 2203m , el penúltim cim de la volta . Marco ràpid i començo a baixar en direcció la Collada de Meianell , on trobo l'avituallament . Hem paro a beure una mica i menjar un plàtan , mentre la gent , com tota l'organització , molt maca , m'anima dient-me que vaig 4rt , .....a qui voleu enganyar , penso , no vaig bé quant fa més de 2'30h que ha passat l'Oscar destacat .............
Surto de l'avituallament per la pista de Tregurà a Ribes , 1'5km més o menys , en constant baixada , fins trobar el corriol que baixa de dret a Pardines . Tinc ganes d'arribar al poble , ser que allà hem trobaré els meus , i per desgràcia ser que  porten moltes hores esperant a que arribi , ja que vaig 2h per sobre del que els hi habia dit . Mentre baixo penso molt , penso que l'Oscar ja ha d'estar a punt d'arribar a Ribes mentre jo encara haig de pujar al Taga ,i sobretot li dono voltes sense trobar resposta al "perquè" som com som  , i al final , com sempre , acabo pensant en lo afortunat que soc/som de poder gaudir d'aquest paisatges , d'aquetes olors , d'aquestes experiències , d'aquestes amistats ...... aquests pensament m'han fet arribar a Pardines sense assabentar-me , i per una estona m'han fet oblidar el problema dels genolls .
A l'entrada del poble trobo a l'Abraham i la Marta que córrer a avisar a la resta de familia ; arribo a l'avituallament i evidentment tothom pregunta alhora rebent sempre la mateixa resposta : el silenci . Però les mans al genoll mentre hem prenc un preparat de carbohidrats líquits delaten la resposta i l'Abraham ràpidament ho capta ; ja s'encarregarà ell d'explicals-hi a elles el perque de tant endarreriment .
Entre tot això pels walkis canten l'arribada del primer a meta , l'Oscar , enhorabona campió , t'ho mereixes . Abans de sortir del control arriba el Mikel Silva , no habiem coincidit mai en cursa i sortim plegats de l'avituallament , parlant , explicant-nos les nostres penes . Al contrari meu , el Mikel està pletóric amb la cursa que està fent , s'ha trobat molt bé durant tota la proba però ara els quilòmetres li estan començant a passar factura . L'un per l'altre anem pujant i animat-nos , marcant jo el ritme però pelgats tota l'estona . Volem arribar de dia al cim i com pujant el dolor es més soportable i vaig bé de forces l'apreto cada cop més ......quant al fons veiem ja el llom cimer .......darrers metres de pujada per prat i ja veig la creu com s'apropa pas a pas , fins que per fi arribo a tocar-la .Ens rep el control , un grup de 5 persones comandat per una pallassa !! si, si , amb barret i nas vermell !!quina moral , si senyor , un 10 per tots vosaltres . He estat aquí milers de vegades , m'he imaginat aquest moment mil i un cops , però no per això deixo d'emocionar-me , amb una barreja de sentiments per com a anat la cursa , però sabent que ara ja està , tant sols queda soportar el dolor 40 minutets i ja estarem de nou a Ribes de Freser .

Taga - 2040m

Hem aconseguit arribar de dia , amb les darreres llums , i abans de començar a baixar ens posem els frontals al cap per no perdre temps desprès .
Aqui conec cada pam , cada pedra , cada resalt del terreny . Comencem a baixar plegats i intento frenar-me per la forta pendent , fins que descobreixo que es pitjor i hem deixo anar . El Mikel hem segueix una estona però ràpidament hem diu que tiri , que va cardat i jo no puc frenar-me ; ens veiem a l'arribada company !!
Deixo el prat enrere i entro a la bosquina prèvia als Plans de la Maçana ; en cada gir del sender , el dolor al genoll s'aguditza en forma d'intensa punxada però no queda més opció que seguir baixant , quant de sobte , just en el moment que encenc el frontal abans que desapareguin les darreres llums del dia , intueixo una silueta dibuixada devant meu ....collons !! si es el Jordi !!! "Tio , que fas aquí ?" li pregunto sense parar de córrer..."he vingut a Ribes a veure l'arribada i la Montse m'ha dit que anaves tocat dels genolls , i he pujat a trobar-te i intentar fer-te companyia a la baixada" ....osti , quina sospresa , fa anys , molts anys que ens coneixem , des d'abans i tot de coincidir a la selecció com a corredors i tècnics i sempre hem mantingut contacte i els darrers anys hem entrenat i afiançat molt l'amistat ....... gira cua i ens posem en paral.lel sense parar de xerrar , per mi ha estat una injecció de moral , deixo de pensar amb els genolls i mentre parlem d'anècdotes pasades ens anem menjant els darrers quilòmetres ........pasem pels dipòsits d'aigua ........ja estem aprop........ja es veuen les llums del poble , seguim baixant i arribem al passeig de la Caterineta , al final del qual està el pavelló . Son no més de 300m , però es fan notar , desprès de la baixada des de el Taga el genolls s'han inflamat del tot i no puc gairebé doblegar les cames , "  però ja està , un ultra més , una experiència nova " penso mentre ja sento com anuncien la meva arribada per megafonia . No es la manera com habia somiat acabar aquest ultra , però posiblement aquesta es la gràcia d'aquest esport , mai saps el que et pot passar , i de tant en tant els quilòmetres i el desnivell mostren la seva cara més cruel , per molt preparat , mentalitzat i coneixedor del territori que siguis .

no es el final somiat , però és el que hi ha

  Entre aplaudiments de tota la gent reunida a les portes del pavelló creuo , 15 hores desprès del tret de sortida i de donar una volta totalment circular , el mateix inflable que ens ha vist sortir en massa a les 5'30h del matí . Quatre pases més i els genolls ja no aguanten el meu pes , m'asento a terra com puc , entre rampes , i inmediatament arriben les asistències mèdiques , però abans que reaccionesin ja tenia fred als genolls , el Jordi , altre cop éll , s'els hi ha avançat i ja hem porta unes ampolles d'Aquarius gelades que posa sobre de les articulacions . Buff , quin panorama !!
Estic més de 5 minuts a terra , inmobilitzat ; quant m'aixeco tota la gent de la plaça torna a aplaudir com si acabés d'arribar en aquell moment ; uff , ara més que mai "gallina de piel" , crec que m'han pujat els colors i tot !! quina vergonya , si almenys ho hagués fet bé ........realment es increible fins on pot aribar el poder de la ment quant el cos a dit prou .

Dins del pavelló ens trobem tots els que hem estat patint i/o gaudint del dia , xerrem i ens expliquem les sensacions , les angoixes , les frustacions i els plans futurs . Es un bon moment per reflexionar mínimament sobre tot el que ha passat avui i pensar en positiu , envoltat dels que més m'estimo i de la gent del meu "mundillo" , ara es un bon moment per pensar en positiu , en la recuperació i , com no pot ser d'altre manera , en plans futurs , llocs nous per descubrit , en ultres i en viatges per recuperar l'ilusió per córrer . Tornarem a córrer , i tant que hi tornarem !!

Gràcies a tots i totes , ja sabeu qui sou , per estar sempre en el moment que ha fet falta . Algun dia us ho podré agraïr ...........algun dia us ho agrairé , ho prometo ..........