Episodi 8 : Trail Mallorca Serra de Tramuntana

Si d'aquest UT volguèssim fer una película , sense cap mena de dubte la titularia "El viatge impossible" , un guió de com es poden arribar a torçar les coses , per moltes ganes e ilusió que li posis .

Retrocedim al novembre 2011 , un matí anuncíen les darreres places per participar a l'abril al Trail Mallorca Serra de Tramuntana . Sempre he volgut fer-lo , i per dates , sempre he pensat que es ideal per preparar-lo durant el suau hivern garrafenc , per lo que no m'ho rumio gaire i faig l'inscripció , més endavant ja planificarem el viatge . Amb el que no comptava era amb una sèrie d'adversitats , algunes imprevisibles i d'altres més fàcils de preveure però en les que no vam pensar quant tocava .

Divendres 20 d'abril .

          .- Sense saber-ho comença el non-stop més llarg mai fet per mi . Sona el despertador , 7'30h , esmorçar i enllestir els darrers preparatius abans d'acompanyar la Jana al cole i fer via cap a l'estació . A Bellvitge m'espera en Carles , que farà l'assistència durant la cursa , i en Jorge , qui ens acompanya a l'aeroport . Carles habia de córrer , habiem de fer-ho plegats , però una inoportuna doble trencada d'un dit del peu l'han obligat a descansar esportivament una bona temporada ; com ja teniem els billets d'avió comprats , s'ha decidit a acompanyar-me i viure la cursa desde un prisma diferent , de suport , menys físic però potser més cansat i tot , una feina impagable seguint la cursa en cotxe tota la nit .

Arribem a Andraix , es migdia i busquem un lloc per dinar i intentar descansar una estona . La tarda es fa llarga mentre reviso el material obligatori , preparo tot tipus de begudes imbebibles fora d'un ultra i suspeso la motxila una i altre vegada .
A les 21'30h comencen a donar pitralls , som dels primers en agafar-lo , així ens evitem les cues i anem a sopar amb tranquilitat abans de vestir-nos de gladiadors.........ara va de debó , ja ha començat el compte enrere !
S'apropa l'hora de la sortida , les 00'00h , plena nit , i proporcionalment augmenten els meus dubtes alhora que no paren d'arribar sms d'ànims de tots els meus amics . Cadasqú ha de saber el seu lloc , i per cirscunstàncies que ara no venen al cas , ja fa temps que tinc clar que aquest cop no venim a competir , aquest cop toca intentar gaudir i sobretot acabar , aquest es el meu objectiu , no deixar penjats a tots aquells que m'ajuden amb els seu suport .

5''....4''....3''....2''....1''......SORTIDA !! 500 corredors s'enfronten , ens enfrontem , a les nostres pors , als nostres dubtes , a 107km i 4300m+ , a 7h nocturnes , en definitiva a l'UT Mallorca Serra de Tramuntana més internacional dels disputats fins ara , amb corredors vinguts de tots els racons de la península i europa , txecs , polacs , irlandesos , francesos , italians , alemanys , austríacs ,.......i tots ells per intentar robar-li el tro al balear Miquel Capó .

M'ho prenc amb calma , és molt llarg i la preparació és la que és , o sigui que intentarem acabar . Els primers quilòmetres son per asfalt , massa llarg el tram segurament , però estira el grup i mentre busco el meu lloc saludo a bastants coneguts , fins que hem trobo amb en David ( kako ) Carrasco ; es una molt bona roda , té molta experiència i a més ja ha corregut l'ultra en la seva primera edició . Seguim fent metres d'asfalt , fins a gairebé 10km entre asfalt i ciment , mentre anem xerrant de projectes passats i futurs , i és que feia molt que no coincidia amb el de Claverol !

Pasen els quilòmetres i el grupet es va reduïnt , cadasqú agafa el ritmet que li sembla millor . Ara s'ha afegit en Dani , de la capital catalana , viu en tot el merder , a Plaça Espanya , i contemplant l'estelada nit que tenim , el comentari es evident : " osti Dani , les mateixes vistes que desde el balcó de casa teva !! " quina mala llet que gasten/m alguns ....... Gràcies al fet d'anar xerran el temps pasa més ràpid , i arribem al km 19 , primer control i avituallament . Parem poc , escasament un minut , i tornem a sortir del poble per asfalt , altre cop molt asfalt , inacabable ......m'estic començant a agobiar , i a més el cos no està massa fi pel fet de portar tantes hores sense descansar . El sector fins els següent control es pràcticament tot per asfalt , algun tram de pista i poca cosa més , i per rematar arribem a Port Es Calonge , km 35 , per una baixada encimentada criminal de més de 4km ......sense paraules.
Aqui ens trobem al Carles amb avituallament extra i roba . Parem més estona , menjem  entrepans i bebem cocacola al temps que reomplim els bidons . Entre tot això el diàleg mental "angel-dimoni" pren força cap aquest darrer , i es que m'estic aburrint i els problemes intestinals no s'arreglen !! pensava que no ho diria mai , però crec que es el primer cop que no hem diverteixo corrent .
Els companys surten del control i abans de fer una barbaritat hem junto a élls animat pel David , " el tram central es molt millor " , anirem fent xino-xano , almenys veurem com surt el Sol ,  si més no , el viatge no haurà estat en và .

Desde la platja remuntem 500m+ en 5km , i per pista pedregossa !!! no puc creure !! però l'alegria dura poc , ja que un cop remuntat el desnivell , els altres 5km que falten per arribar a Valldemosa , 3er control i avituallament complet , tornen a ser asfalt i per carretera oberta al trànsit , cosa que en plena nit no hem fa massa gràcia .

Valldemosa , km 45 ; parem una bona estona , menjem i bebem , i per sorpresa meva ens trobem amb en Juan José Oliva , un crack d'Alcanar que l'any passat va fer segon aqui mateix . Està fos , les hores sense dormir i el fort ritme de sortida li han passat factura , i decideix plegar . L'oferim pujar-se al cotxe amb en Carles , i així mentre tant almenys va fent el seguiment de la cursa . Està destroçat i emprenyat amb si mateix , però avui no era el seu dia . Tant si val , un crack sempre serà un crack , i tornarà ha estar ben aviat lluitant per la victòria allà on vagi . Sortim de Valldemosa tranquils , entre carrers asfaltats , xerran , com si d'un entrenament es tractès . Acaba el poble i comencem a pujar pel Camí de l'Arxiduc , i per fi comencem a divertir-nos serpentejant entre arbres per una pendent moderada que ens permet córrer a estones ; segon a segon s'apropa l'alba mentre seguim ascendint entre arbres frondosos que de tant en tant ens deixen  una clariana per entreveure la Bahia de Palma il.luminada per milers de fanals ; una de les coses que m'emporto grabades a la retina , impresionant .
Cada cop hem trobo més cómode ,  suposo que el ritme més tranquil dels camins m'afavoreixen , i encapçalo el trio marcant el ritme amb comoditat . S'acaben els arbres i una brisa fresca en acarona el front mentre el cel comença a despertar ................i de sobte ens trobem a la carena , tot just en el moment que l'astre Rei decideix escalfar-nos amb el seu primer raig , com si ens haguès estat esperant . L'imatge es espectacular , devant dels nostres ulls se'ns presenta l'infinitat del Mediterrani , blau , calmat , espectant , i presidit per la majestuositat de Sa Foradada . Ens parem un instant per fer-nos una foto , total ja no vindrà d'uns segons , i seguim corrent en baixada , una llarga i sinuosa baixada entre arbres que ens porta fins a Deià , una altre de les joies que ens deixa aquesta aventura .

Arribem al poble i entrem a l'avituallament on ens espera el Carles ; faig canvi de frontal per un de més petit i  prenc alguna cosa del que porta el Carles , quant de sobte l'encarregat de l'avituallament hem comenta que m'ha d'obrir un expedient sancionador per haber rebut ajuda externa dintre de l'avituallament ; alucinem tots els que ho sentim , sobretot perque diu , textualment " si t'ho haguessin donat fora d'aqui i no ho hagués vist no pasava res " ! el responsable d'un control que ens incita a anar contra les normes ! desprès de parlar molt educadament amb éll marxem rient i amb la conciència ben tranquila .

Marxem cap a Sóller per un corriol pràcticament sempre corrible a bon ritme , seguim amb en Dani i David , i desprès d'un revolt veiem ja Sóller , on ens espera un bon avituallament . Creuem el poble i per fi arribem al control ; aqui el David diu prou , porta tota la cursa amb males sensacions i els intestins regirats . Quina llàstima , voliem acabar la cursa plegats , però aquest cop no podrà ser .
Menjo un platet d'arròs amb pinya , panses , etc... que m'entra molt bé tot i ser poc més de les 9'00h del matí i surtim del control amb en Dani , entre carrerons seguint les indicacions que ens portaran al Barranc de Binareix i aprofito per trucar a la Montse i parlar amb la Jana .

Ja enfilats al barranc ens pasen alguns corredors , noto que anem lents i li proposo al Dani apretar una mica ; en aquests moments éll va fos i tant sols pot mirar enlaire per veure el que ens queda per pujar mentre murmura " xevi , ves fent sol , aniré pujant al meu ritme " . L'intento convèncer un parell de cops però insisteix en que marxi , per lo que al final tiro endavant . Ràpidament adelanto els corredors que ens habien avançat al poble i segueixo a bon ritme ; poc  a poc veig a més corredors que paso saludant-los . Ara mateix estic eufòric , arribo al coll i veig l'embassament al fons i un continuo de corredors que corren al seu voltant en direcció al control .
Creuo l'embassament amb rapidessa , tinc bones sensacions i per fi , ja desde Sóller , el peu deixa de fer-me la gitza . De nou trobo al Carles , i ara està acompanyat d'en David i Juan José Oliva ; estan sorpresos de veure'm tant aviat i hem diuen que he fet un dels millors parcials en el darrer tram . Estic poca estona parat i surto en companyia de l'Eugeni Rosselló però s'ha de parar i estirar ja que arrosega una lesió al genoll .

De nou comença la pujada , fins el darrer coll , a 1200m , i pujo animat tot i que la calor comença a pasar factura . Hem junto amb dos corredors que atrapo a la pujada i arribem plegats a coronar ; comencem a baixar plegats , i ben aviat començo a notar de nou el dolor al peu . L'inici de la baixada es un camí enpedrat , fent ziga-zagues constants , que acaba endintsant-se al bosc que ens portarà al Santuari de Lluc , on arribo amb les forces molt justetes desprès de la llarga baixada , i a sobre amb una torta de peu que m'he fet a la baixada .

De nou trobo a l'amic Carles que hem rep ; intento menjar però ara ja no puc , aleshores m'hidrato tant com puc i començo a caminar el darrer sector de 18km per una pista asfaltada en suau pujada , però que a aquestes alçades del joc hem suposa un port de 1ªcategoria........ la falta de quilòmetres d'entrenament pasen factura , el peu segueix fent mal i la calor apreta de valent.
Vaig avançant lentament quant sento pases i veus darrera meu ; no triguen en agafar-me i això , lluny de desanimar-me , m'ajuda a seguir endavant amb ells , i el cos respon millor del que hem pensava . Hi ha un bask que pren l'iniciativa i apreta el ritme , intento seguir-lo però ràpidament en perdo la visió , però devant de la meva sorpresa , la resta del grupet no ens segueixen . Acaba la pujada i l'asfalt dona pas a una pista ample i aburrida amb tendència a baixar suaument .
Hem deixo caure , reservant unes forces que ja fa estona que m'han abandonat .........s'acaba la pista , torna l'asfalt , una carretereta entre patis al fons d'un barranc , al fons de l'infern . Penso que no queda gaire , m'intento mentalitzar que darrera del següent revolt apareixerà el poble , el darrer control , apareixerà Pollença ............però el que trobo es un cartellet enganxat amb filferro a un arbre : "9'9km meta" . El desànim s'apodera de la meva ment per uns instants , però ràpidament giro la truita perquè , pensat fredament , el camí més curt es el que en poc menys de 10km ens portarà a Pollença .
El panorama no es gaire alentador ; calor , molta calor ; asfalt , molt asfalt recalentat pel Sol del migdia , rectes sense fi envoltades de fruiters en un terreny plà , molt plà ............ cada 1000m apareixen els cartellets .......8'9km.....7'9km........6'9km........5'9km.........2'9km....quant per fi veig el poble , les primeres cases ......1'9km , ja corro pels carrers , es migdia , sobre les 15'00h , i la gent sentada a les terrasses del poble aplaudeixen ; 0'9km .... s'hem fa etern , ens han fet creuar tot el poble per arribar a la zona esportiva ; darrers gir i devant meu veig al corredors bask , al final a éll també se li ha fet llarg .

Ja veig al Carles , avanço paral.lel a la zona esportiva , girem al final del carrer i entrem directament al tartan ..........150m de tartan i per fi acaba el passeig per l'infern . 15'07h , 4600m+ i 107km desprès de sortir a mitjanit d'Andraix arribo a Pollença .

Desprès d'unes cerveces amb els amics agafem el cotxe de lloguer i ens dirigim de tornada a l'aeroport , a les 22'00h surt el nostre avió . Quant aterrem al Prat ja ens estan esperan la Nuria i l'Alex , bons amics que han fet l'esforç de venir-nos a buscar per tornar-nos a casa ; no crec que sàpiguen tot el que significa aquest gest , el que ho arribem a valorar!!

Diumenge 00'00h , sona la senyal horària del rellotge al mateix temps que obro la porta de casa per retrobar-me amb el meus ; la Jana ja dormint , la Montse encara desperta esperant ; en aquest moment tancan la cursa , fa 24h de la sortida i en fa ja 40h desde que hem vaig llevar , en un llunyà divendres asoleiat...............
No ha estat la millor competició , no ha estat el millor ultra , ni el més espectacular , ni el millor organitzat , ni res a sortit com voliem a l'inici , però hem conegut un nou indret , una nova illa , una nova gent , i per sobre de tot hem guanyat una mica més d'experiència ; ja arribaran millors ultres , ja arribaran dies millors !!