Parlem de . . . . .

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Episodi 12 . UT Comtes d'Erill .

L' Ultra Trail Comtes d'Erill es nou al calendari . Un amic hem va passar info mesos enrere i hem va cridar l'atenció el fet de pasar per zones declarades Patrimoni de l'Humanitat , i alhora recórrer també les zones menys conegudes de l'Alta Ribagorça , una comarca de muntanya molt desconeguda en bona part i que encara es reserva sorpreses en forma de valls ferèstegues com la de Peranera i perduts pobles i nuclis com Erillcastell .
Així que vam decidir inscriure'ns juntament amb en Pau , i desprès es van ajuntar el Jordi i el Josep . La 1ª edició d'aquest ultra prometia almenys un recorregut magnífic començant per la Vall de Boi , continuant pel cim del Corronco i les seves espectaculars vistes , i acabant pel Barranc de Viu de Llevata i la Faiada de Maupas . Sense cap mena de dubte els ingredients ja estan a l'olla , ara tant sols falta el condiment i probar el caldo !
No tinc cap pressió de cap mena , aquest cop el repte es gaudir al màxim i disfrutar de la zona intentant no castigar massa el peu danyat , però tot i així , entre salutacions a companys i amics , xerrades i cerveses, comença a aparèixer aquell conegut formigueix a la panxa que en el fons ens agrada ........els nervis de la pre-cursa ja son aquí !!
Al briefinng de divendres ja anuncien que les temperatures seran frescotes , i desprès d'un bon sopar i dormir el que hem pogut ens llevem a...0ºC !! collons , que venin de la costa , un respecte !! els cotxes gebrats ja anuncien el que trobarem un cop sortim del poble , camps gelats i un ambient fred .
A les 8'00h puntualment es dona la sortida .Una estona abans , i com hem va recomanar la Nuria , hem prenc la primera dosi de Vitanadh Express i d'Equilibre Vital .
Com a bones llebres , els corredors de la cursa de 18km ens marquen el ritme a l'inici , entre trams curts de pista i molta senda . Anem juntets com a bons germans , en Folguera , l'Esteban , en Pàmies , el Pau , i algun altre no controlat . Però això s'acaba quant el Jaume posa la reductora i a la resta ens comença a sortir fum del motor ; tot just estem al Camí de l'Aigua , una senda espectacular , i comencem la primera pujada seriosa del dia , que ja ens mostra el que serà la resta de l'ut . En Jaume i l'Esteban ja han imposat el seu ritme , ara per ara estan molt per sobre de la resta , i aqui , gairebé sense voler , ens juntem amb en Jordi Pàmies i en Pau Martí . Pasem Irgo i baixem tranquilament , amb paradeta per buidar sólids inclosa , per asfalt , quant ens pasa en David Neila , amb qui no comptàvem i a la fi el tercer classificat , molt merescudament .
Al control de Barruera comença la festa de veritat , amb la pujada a St Salvador i el coll a gairebé 2000m . Ara tú , ara jo , anem fent via amb en Jordi , explicant batalletes i records d'anys passats , parant breument als controls d'Erill i Taüll .

A Taüll comença el que pensàvem seria el més dur del dia , la pujada al Corronco , un desconegut cim de 2534m amb unes vistes espectaculars . Arribant al Resort sentim una veu coneguda al darrere , i s'ens apropa el Pau ...genial !! Tots 3 seguim avançant per prats , reseguint cintes blaves i observant el paradís mentre seguim xerrant . Anem bé , en tot moment  veiem al 3er classificat aprop , i jo prenc referències al tram d'aresta abans d'arribar al Corronco ; al cim 7' . Això no es res en un ultra , i hem trobo amb ganes . Hem comencen a sortir els mals del peu , i a la baixada toca patir una estona per prats i senders alpins irregulars ; potser per això inconcienment hem deixo anar i apreto el ritme , alhora que obligo als companys a fer el mateix . El tram final per arribar a l'Ermita de St.Salvador d'Irgo es per pista i em dona un descans . Arribo al control , on està altre cop l'Eva amb tot preparat , i espero al Pau i al Jordi .Aqui ens pensem que ja està fet , portem 7h i 45km amb 3/4 del desnivell guanyat , i el que resta és per cotes més baixes .Quin error !! Sortim plegats per un curt tram asfaltat per desprès començar amb la succesió de barrancs i nuclis deshabitats de la segona part de la proba . Es migdia i el cos ho nota , per lo que prenc una tercera dosi de Vitanadh Express i li dono també al Pau i al Jordi , que comença a tenir símptomes de somnolència ....i no m'extranya , a aquesta hora s'ha d'estar fent la migdiada i no corrent per una zona ferèstega de l'Alta Ribagorça !!
Aquest sector es un puja-baixa per sifons verticals constants que no permeten agafar mai un ritme cómode , però alhora que ens deleiten amb unes magnífiques vistes un cop arribem als colls .
Arribem al control de Peranera . Mirem el rellotge i per primer cop veiem factible el fet d'acabar l'ultra amb llum diurna . I jo , com si d'un actor novell e inexpert es tractès , cometo un greu error ; probar coses noves . No porto prou preparació a les cames , i tinc clar que tard o d'hora la musculatura dirà prou . Potser per això , i tot i ser concient que tinc les sals restablertes gràcies a les dosis d'Equilibre Vital ,prenc una pastilleta esfervescent d'electrolits diluida al bidó d'aigua . Nyap ! merda , no m'agrada el gust , hem dona mal rotllo , i , efectivament , 5' desprès començo a sentir-me inflat i amb "flato" ; quina merda ...i que burru que soc !! Resten 15km fins a Pont de Suert i les baixades per pista d'aquest sector no m'ajuden gens . Els meus companys van ara marcant el ritme , i mirant de reull de tant en tant per veure si els segueixo , alhora que m'animen . Jo intento anar tant ràpid com les punxades hem deixen , però els hi faig baixar el ritme irremediablement . 
Amb la mirada posada en els talons dels companys divisem el poble de Viu devant nostre . Tant sols ens queda baixar a la llera del barranc per creuar-lo i remuntar fins el poble . Allà ens retrobem de nou amb l'Eva a l'avituallament ; fa una estona que el Sol a deixat d'escalfar el poble i la temperatura ja ha començat a baixar . Ens hi estem poc , el temps just de prendre un parell de gots de brou-de-brik calent , abrigar-nos una mica i continuar endavant .
Ens resten tant sols 11km fins Pont de Suert . Ara ens endinsem a la darrera part del recorregut , ara si , la darrera pujada , el darrer esforç , la Faiada de Maupàs . Aquest indret te un quelcom ensisador , una frondositat que ens obliga a fixar els ulls al terra per no ensopegar amb les arrels i pedres amagades sota el mantell de fullaraques , tot i que per sobre els nostres caps encara hi veiem la claror de l'astre rei .
Volem arribar amb llum diurna , ens va de minuts , de segons , i apretem el ritme , aquest cop marcat pel Pau i seguit de ben aprop pel Jordi . Jo faig el que puc , dessitjant que s'acabi la baixada d'una vegada per totes i tinguem alguna pujada .
Darrer avituallament , ja hi som , poc més de 20' i entrarem al poble . Parada molt ràpida per beure un got de cocacola i engeguem el motor de nou . Ens trobem a la cua del pantà de Escales , darrers 100m+ , tornem al Camí de l'Aigua , aquell pel que fa menys de 12 hores sortiem camí de la Vall de Boí . Arribem a un petit coll i veiem les llums del poble ben aprop ....2km i ja hi som , darreres llums del dia i trepitjem asfalt. Les llums de  Pont de Suert ens reben enceses , il.luminant-nos els darrers metres fins la plaça i......ja hi som ! 11h43' desprès , creuant l'arc en 4ª posició , els 3 plegats , altre cop FINISHER . O millor dit , FINISHER'S .
Estic content i satisfet de com a respòs el cos , la musculatura ha aguantat millor del que hem pensava , i sobretot la ment ha funcionat un cop més , aguantant l'habitual mal al peu i fent-me apretar les dents quant feia falta.....i que duri aixi per seguir gaudint al màxim !
Aquest cop potser no ha estat el millor resultat ...........però potser he gaudit com mai , dels paisatges , de l'ambient alpí , del córrer , de la natura , de les sensacions , de les llums , dels colors ..... sense pressió , sense ambicions ..........i en la millor companyia , d'una assistència de luxe i la de dos bons amics ; gràcies , moltes gràcies Pau Martí i Jordi Pàmies per la companyia i per la paciència , us en dec una ! Cada cop tinc una cosa més clara : si hi ha alguna cosa que de veritat enganxa en la llarga distància es l'amistat ; aquí reforces els vincles per sobre de la competitivitat , aquí et retrobes amb els amics , els bons amics !

Ara encara ens queden uns petits reptes personal abans d'acabar l'any i un ben guanyat descans . Un temps que aprofitarem per buscar i somiar amb nous reptes , nous objectius , noves il.lusions , i a poder ser sempre al costat de bons amics com el Jordi i el Pau .


Agraïr el suport de :