El Pic de Dórria es un més d'aquest pics que passen desapercebuts a una gran majoria de gent , ja que tot i tenir una alçada considerable , un bon desnivell i unes vistes precioses , queden a l'ombra dels gegants que els embolten ; en el cas del pic de Dórria , el seu gegant es transitat Puigmal .
El recorregut proposat surt del fons de la vall , a Ribes de Freser ( 900m ) . Això li dona un caracter especial , ja que a més de sumar un bon desnivell , ens ofereix la possiblitat de contemplar els frondossos boscos de les vessants del Cim d'Estremera i gaudir d'un camí gairebé verge , molt i molt poc conegut i transitat .
Recorregut : Ribes de Freser - Collet de Segura - Cim d'Estremera - Collet de les Barraques - Pic de Dórria .
Horaris : Ribes de Freser - Collet de Segura : 35' ( 35' ) / Collet de Segura - Collet de les Barraques : 1'05h ( 1'40h ) / Collet de les Barraques - Pic de Dórria 50' ( 2'30h )
Els temps estan marcats a un ritme bastant alt i un retorn corrent ; son totalment orientatius .
Retorn : Baixem de nou pel mateix cami , en 1'30h ( 4'00h )
Sortim ( aquest cop anem el Sergio i jo mateix ) del Poliesportiu de Ribes de Freser , baixant a la Plaça del Mercat per anar a buscar el Carrer de la Cerdanya . Ja dintre de l'estret carrer la pendent comença a fer-se notar i ens avisa amb claretat del que ens queda per endavant , o sigui que es tracta d'agafar-s'ho amb calma . Un cop hem deixat enrrere la rampa del carrer , comença un estret corriol que suavitza una mica la dura arrencada , ben fresat , que en constant pujada , a estones més dret i a estones menys ens porta per sota de l'antic volcà , tot just fins el Collet de Segura . Al coll creuem el filat de bestiar i ens posem a reseguir les senyals grogues pintades a roques i/o arbres . El corriol es va enfilant de manera progresiva , sense grans pendents , però sense cap treva , i ens va endinsant cada cop més a la massa arbòrea dels vessants del Pic d'Estremera .
Entre bosc arribem a la pista de Vilamanya - Refugi Corral Blanc . Hem de prendre aquesta pista a l'esquerre , però molt poca estona ; aquest punt es l'únic una mica delicat , ja que amb la neteja forestal que s'està realitzant es posible que hagi desaparegut algun dels senyals grocs . Un cop recuperat el corriol , el seguim entre els arbres fins arribar als planells d'Estremera , uns prats verds i oberts d'est a oest amb unes magnífiques vistes que de ben segur es valen una paradeta amb les seves respectives fotografies .
Creuant els plans arribarem a trobar , sense cap pèrdua un cami-pista dels ramaders que ens durà en poc més d'un quilòmetre al Collet de les Barraques . Aquest coll es un creuament de camins , de PR i GR . Des de aqui podriem baixar a Planoles o dirigir-nos a Nuria o Queralbs .
Nosaltres seguirem tot recte per un estret corriol entre arbres sempre paral.lel a la tanca de bestiar . Ben aviat el camí sobre en un prat , i a partir d'aqui se'ns obre un paisatge pler d'esplendor , inmens . Pujant pel trencant d'aigues , i sempre amb l'esbelta silueta del Puigmal vigilant -nos , poc a poc se'ns va obrint un ample coll , el Pas dels Lladres .
Podem arribar fins el coll per divisar l'àmplia panoràmica de la Cerdanya i la vessant francesa de la muntanya , però si volem fer via podem sortir-nos del corriol pel llom esquerre de la marxa i atacar el cim pel dret ,i en mig d'un bon pedriscall de roques punxegudes arribarem al punt geodèsic que marca el punt àlgid d'aquest arrodonit cim .
La baixada la realitzem desfent el camí de pujada fins retornar a Ribes de Freser .
Una molt bona opció si teniu la posibilitat de 2 vehicles es , un cop arribats al cim , reseguir la carena fins baixar al poble de Dórria , i d'aqui pel GR fins arribar a Planoles , on ens esperaria el segon cotxe .
Una tercera opció seria desfer el camí fins el Collet de les Barraques i aqui agafar el GR fins la Font de l'Home Mort i Queralbs . En aquesta opció cal prestar atenció al creuament de GR que hi ha al torrent de la Font de L'Home Mort , ja que una de les variants del Gr ens duria a Nuria . El tram de GR des de la font fins a Queralbs es força espectacular i amb vistes esplèndides . Un cop a Queralbs recuperariem el segon dels vehicles .
salut i canya !!!
La ruta que realitzem no es la més curta , ni tampoc la més complicada , però si que crec que es la més bella , si més no una de les més belles . Tot i no ser una ruta circular , en aquests espais no sap mai greu passar-hi dos cops seguits .
Seguint pel mateix cami ens trobem amb un rètol que ens guia el camí a seguir . Aquí hem de perdre alçada fins retrobar el curs del riu , i un cop aquí remuntar tota la vall , sempre en paralel al corrent d'aigua . De mica en mica se'ns va obrint a l'horitzó el nostre objectiu , el Bastiments .
Jo decideixo baixar per la segona opció per dues raons : primer per recorregut , ja que anar fins a Nuria allargaria bastant l'entrenament i per avui ja està bé , i la segona i més important per que el cami de les Gorges del Freser es molt més tranquil i solitari ( menys en el seu tram final ) . 
de corriol , creuem de nou el torrent i ens enfilem aquest cop per camí evident i ben marcat fins el Collet del Roc de Maula . En aquest punt ( 1'45h ) el camí clàsic fins el Coll de Finestrelles devalla una mica a buscar la Coma de Finestrelles per desprès enfilar-se de nou ja fins el coll ; nosaltres , situats encara al Collet girem 90º i ens enfilem pels primers contraforts de la Costa de Ferro . Aquí ja no hi ha camí marcat ni res que se li apropi , o sigui que ens busquem la vida entre matolls i prats , fins arribar a situar-nos a una punta pedregosa des de on es domina tota la vall . Aquesta roca es troba tot just sobre del trencant d'aigues dels dos torrents , i reseguim tota l'aresta , ara ja convertida en un pedriscall , que ens aproparà al darrer contrafort del cim i que superarem amb una petita ajuda de les mans .
I desprès de 10h caminant per fi arribem al Coll deCarançà . La Montse ( per cert , us la presento , ella es la meva dona i qui fa el sacrifici diari d'aguantar-me ) no s'ho creu , tot el dia pujant i pujant i a la fi , a quarts de sis de la tarda arribem al Coll . Les vistes valen l'esforç realitzat i reposem una estona per agafar forces i continuar . Ara ja tant sols ens queda baixar fins el Refugi de Coma de Vaca , on arribem 1'30h més tard .
Desprès de gairebé 12h de patejada , la fredor de l'aigua i el descans ens ajuden a recuperar-nos , i ja al vespre un sopar reconfortant amb el seu vinet i amb intercanvi d'experiències ens acaben d'arreglar . Un darrer passeig sota els estels amb la panxa ben plena acaba per ser la millor recompensa per l'esforç del dia . Ara ja tant sols queda dormir bé per tornar a la guerra a l'endemà . Bona nit !
gaudir dels sentits , un lloc on de sobte brolla l'aigua per tot arreu i les plantes es troben en plena florida . Segurament pel fet del seu oblid , el camí no està gaire fresat i un s'ha de buscar una mica la vida , entre matolls i pins , reseguint sempre el torrent , ja que aquest ens acabarà portant de nou fins el refugi de Ras de Carançà .
De sobte sentim unes pases al darrere i al girar-nos ...sorpresa ! , es el guarda de Ras , que aprofitant la seva estona lliure a sortit a córrer una estona , bé , una bona estona . Ja va una mica tocat i li ofereixo una taronja que accepta de bon grat ; parlem una mica i ens despedim , ja que ha d'arribar al refugi per tornar a la seva rutina .
