Aneto 3404m

Per fi , desprès de molts anys , he tornat a l'Aneto . No es un cim que hem cridi massa l'atenció , ja que odio les aglomeracions , i més a la muntanya , precisament el lloc on vaig a buscar la tranquilitat i la comunió amb la natura tant difícil de trobar en altres llocs .......... , però tenia moltes ganes de tornar amb la Montse i la familia . A més aquest cop se'n han ajuntat un bon grapat d'amics .

Divendres 01 . 21'00h . Benas . 1100m .

Es divendres vespre , i ens trobem a Benas per sopar a una pizzeria , fer 4 riures i planificar una mica l'endemà . Al final ens hem juntat una bona colla , 14 trescaires !!

Dormim al alberg que hi ha al Camping Aneto , a 3 km escasos de Benas . Es un bon lloc per pasar-hi la curta nit ; es petit , tant sols 20 places repartides en habitacions petites ( de 4 ó 6  llits ) , totes elles amb bany i dutxa al seu interior , i una cuina - menjador equipada amb fogons, tv ,nevera - congelador, microones i alguna altre cosa . A més està situat a la part alta del camping , amb la qual cosa quedes bastant aïllat del bullici estival . Nosaltres tant sols hi vam dormir 5 horetes , però si utilitzes totes les instalacions te un preu bastant ajustat ( 19€ pax/nit a l'agost 2010 ).

Dissabte 02 . 4'30h . Camping Aneto . 1150m .

Ens aixequem habent dormit poc però supermotivats pel que tenim per davant . En poca estona estem fent un café a la cuina i pujem als cotxes en direcció a la pista de Valhiberna , fins el Refugi lliure de Coronas . Son uns 45' de cotxe per pista transitable per qualsevol vehicle que no sigui un F1 .

Hem pujat sols per la pista , però en arribar a l'esplanada Coronas ens trobem amb una desena de vehicles que hi han pujat la nit o en dies anteriors . Aquest es un bon lloc per muntar un CB i realitzar desde d'aqui diferents sortides en dies succesius .

Son les 6'15h , encara fosc i negre , i ens posem en marxa amb una temperatura més que agradable : 10ºC !! . El camí està molt fresat , sense pèrdua , i desprès d'uns primers minuts planers creuant rierols , la senda gira a l'esquerre i puja paral.lelament al Torrent de Coronas , ara si guanyant alçada de manera ràpida .

7'30h .- Poc a poc anem guanyant desnivell , i tot just arribant al Ibon Inferior de Coronas el dia comença a despertar del seu son i ens deixa entreveure l'imponent muralla que ens separa dels Ibons Superiors . Creuem l'ibon per la sortida d'aigues , saltant de pedra en pedra , i remuntem la muralla per l'est , per un costerut i marcat corriol , a estones de terra , a estones de pedriscall i a estones de blocs de granit . Amb calma , gaudint de l'espai , anem remuntant metre a metre el desnivell que ens separa de l'Ibon Superior , sempre per la dreta de la vall .

Com qui no vol la cosa ens trobem ja a 2600m aprox. i ens trobem de cara amb l'Ibon Medio , que rodejarem per l'esquerra remuntant entre un gran rocallis amb unes vistes espectaculars del fons de la vall , i dels cims que embolten el Refugi de Coronas . Remuntem un darrer esperó d'herba i ens trobem a peu de l'Ibon Superior de Coronas , a 2730m .

9'15h .- Fem reagrupament ja que el darrer tram cadasqú a anat al seu ritme , i decidim fer parada per omplir el dipòsit de carburant .

Aquest lloc hem porta bons records , endarrerint el pensament a finals de la década dels 90' , quant fent travessa vam muntar un vivac en els mateixos espais protegits per pedres que tot i el pas del temps i les neus encara romanen intactes  . Aquella va ser la meva primera ( i de moment única ) ascenció al Aneto . És un gran lloc per escoltar el silenci .

Encara no hem tret els entrepans de la motxilla i ens hem d'abrigar : l'Astre Rei encara no ha fet acte de presència al llac , i convinat amb l'alçada i una suau brisa gèlida fa que mengem els entrepans enfundats a les xaquetes i amb guants a les mans . Des d'aquí ja veiem el nostre objectiu ,amb els seus 3404m, altiu i desafiant , treu el cap entre els núvols per controlar-nos , com per saber qui/que/com/quants volem pujar a la seva gepa .

Aquesta visió del camí que ens queda , de tartera i bloc , de petita grimpada al coll i glacera a la Nord del coll de Coronas , fa que 4 del grup s'ho repensin , segurament enduts per una por escènica a quedar-se sense forces més amunt , i decideixin quedar-se a esmorçar amb més tranquilitat , donar la volta a l'Ibon Superior un aquest estigui acariciat pel càlid Sol , i tornar xino-xano al punt de partida . És una llàstima , però cadasqú sap com/on està i no es pot obligar a ningú . L'Aneto continua allí per una altre ocasió .
10'00h .- La resta del grup ens despedim fins la tarda i comencem a vorejar l'Ibon fins l'aportació d'aigua que rep de la pobre , gairebé desapareguda, glacera de Coronas .
Ara comença la festa de veritat , pedres i més pedres amb una pujada d'inclinació constant , sense treba , sense descans . Poc a poc anem superant els metres de desnivell i de sobte l'altímetre supera la màgica xifra de 3000m !!! L'alçada es nota i la marxa es fa cada cop més lenta , però sense parar més enllà de petits moments per recuperar l'alè , fins arribar al peu del Coll de Coronas , el pas estratègic darrera el qual es troba la glacera .

11'15h .- Aquí s'ha de grimpar uns 15m , sense dificultat , per arribar realment al coll , on bufa un vent que ens glaça la cara i que fa que colocar-se els crampons sigui un autèntic suplici ; son 10' que es fan eterns , i certament més d'un pensa en "que punyetes fem aquí , no girem cua ? " .

Als que portem més anys en això de la muntanya l'experiència ens diu que no pasa res , ningú s'ha de posar nerviós , es fred i ja està , sols és fred , i quant ens allunyem del coll la cosa cambiarà ........... i efectivament , pocs metres desprès de sortir de l'infern , un lleu raig de Sol reflectit a la neu ens escalfa la cara i la resta del cos mentre ens canbia l'expresió . Ara ja no hi ha dubte que seguirem pujant , poc a poc , sense preses i cadasqú al seu ritmet , però sempre pujant , i ara ja bastant més acompanyats , ja que desde la ruta normal hi puja un bon grupet de gent .

12'15h .- Darreres pases i arribem al famós Pas de Mahoma ; per sort estem a principis d'octubre i en aquesta època no hi han gaires aglomeracions . Tot i això ens hem d'esperar uns 15' per que retornin el grup que hi ha al cim , minuts que aprofitem per reagrupar-nos desprès del darrer dur tram de pujada amb la neu , fer fotos i menjar una mica .

12'30h .- Hem fet el cim !! Aneto 3404m !! Podem gaudir del cim en solitut i tranquilitat . Llàstima que la boira no ens deixa veure gairebé res , sobretot ens tapa la Vall de Coronas , el camí per on hem vingut ; tant sols alguna petita escletxa oberta pel vent ens permet divisar els ibons i el fons de la vall .

No hi estem més de 10' al cim , bufa un aire gèlit i per altre banda ara veiem que torna a haber-hi gent a l'altre banda del Pas de Mahoma , per lo que decidim no entretenir-nos gaire més i deixar pas als altres muntanyencs . S'ha de seguir una ètica i ser coherent , si a nosaltres no ens agrada que ens facin esperar inutilment , tampoc ho hem de fer nosaltres .

13'00h .- Estem tot el grup de nou junt i comencem a baixar , deixant enrere el fort vent i la creu cimera . Les primeres pales son força dretes , i tot i que la neu està molt tova , preferim seguir amb els crampons als peus fins arribar de nou al Coll de Coronas .

Per sort per nosaltres sembla que el fort vent a afluixat una mica i ens permet treure'ns les peces metàliques dels peus amb més comoditat , així com desgrimpar sense patiments .

Baixem del coll un a un , sense preses i assegurant-nos de no llençar pedres als que han pasat primer . Qui més  qui menys a aquestes alçades ja va cansat , però hi ha algú que va més tocat . Anem tirant sense presa i arribem , cadasqú al seu ritme , de nou al Ibon Superior de Coronas , on fem parada de reagrupament i aprofitem per fer un most .

15'00h .- Aqui la temperatura es molt bona , sense aire i amb una mica de resol que ens escalfa i s'agraeix desprès del fred de les cotes altes . De manera intuitiva tots mirem enlaire , buscant el gegant amagat entre els núvols , com si un cop conquerit no volguès mostrar-nos la seva cara .

Es moment de riure , de hidratar-se i menjar una mica , moment de descansar aseguts sobre una dura pedra , moment de gaudir de l'experiència , moment de gaudir de l'entorn , del paisatges , i com no , dels companys .

16'00h .- Triguem en marxar , però el lloc acompanya i a tothom ens fa mandra reempendre la marxa . Retornem pel mateix camí que al matí hem fet a les fosques , encara amb els frontals encesos , fins el Ibon Inferior ; ara realment ens adonem de la pendent d'aquest tram , i gairebé de tota la ruta . Caminem lentament , al ritme que ens permet anar plegats , i un cop al llac , entre acudits i rialles , un grup pren la devantera per intentar arribar ràpid al encontre dels companys , no sigui que comencin a patir .A la fi arribem al Refugi lliure de Coronas , on ens esperen els companys , els vehicles i un bon bany al refrescant riu .

19'00h .- Un cop arreplegat tot i ja de tornada a Benás , parada obligada per fer la cerveseta de rigor , recordar els instants més intensos i alguna que altre anècdota d'aquest gran dia .

Aquest cop el gegant s'ha deixat conquerir i com no , ens ha ensenyat un bon tou de coses ; la Natura sempre es la més sàbia , mai ens deixa indiferents .

Serà per això que encara de viatge de tornada , cansats i amb son , ja estem planificant properes aventures ............... i és que no tenim remei !!!

Campionat de Catalunya de Clubs 2010

CAMPIONS  CAT. 2010 !!!!!!

 

video UFEC TV del Campionat Cat.

Aquest diumenge dia 14 s’ha disputat a Argentona la VIII Burriac Extrem organitzada pel G.M. Argentona i puntuable pel Circuit Català de Curses de Muntanya i el III CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS.

Tot l'equip teniem moltes il.lusions en aquest campionat , per ser en una cursa molt maca i ben organitzada com es la Burriac Extrem d'Argentona ,  per ser els actuals campions ( vam guanyar a Alcanar el 2009 ) , i per que no dir-ho , perque més que un equip som una pinya , un gran grup d'amics que fan molt més que córrer , i que es troben més enllà que tant sols a les curses ; som una GRAN FAMILIA !!

Els dies previs s'ha anat torçant la cosa , i entre lesions , inoportunts refredats i problemes familiars ens hem quedat l'equip en cuadre , amb només 2 corredors "titulars" , en Pere i la Montse . I potser es això el que ens ha donar més empenta a la resta per intentar donar-ho tot fins al darrer moment , ens hem conjurat a la sortida per no regalar ni una sóla posició ; si en adelanten i ens guanyen el campionat que sigui pels seus merits , però no regalarem res ............. I dono fé que no ho hem fet , no hem regalat res de res , ens hem buidat al màxim pel nostre club , la nostra familia esportiva .

A diferencia dels dos últims anys, a la sortida i teníem molts mes equips i millors que l’any passat, els de U. A. TERRASA amb en Javi Delgado i la Mònica Ardid al capdavant, l’U.E. VIC amb el J. Barrufet i l’Anna Comet, el BORGES-TRAIL amb el J. Pijuan i J. Pàmies, UEC ANOIA amb J. Sanchez i la Lola Brusau, A.E. MATXACUCA amb en R. Sancho i P. Lobera, etc... i entre tots aquets cracks, el nostre equip amb la Montse Martinez i en Pere Aurell al capdavant i acompanyats per en Gerard Morales, Manel Amor, Xevi Guinovart, Eduard Solà, Ferran Broceño i Núria Padrisa.
Des d’un bon començament ja es va imposar un ritme molt fort per part de tots els corredors i un marcatge de tu a tu  en els primers quilometres en Barrufet i l’Espiña, varen agafar uns metres respecta a la resta de corredors que varen mantenir mes de la meitat de la cursa, el ritme era molt alt i els corredors que varen sortir a un ritme mes conservador mica en mica anaven recuperant temps i posicions. La cursa que va fer en Pere va ser fantàstica, va sortir a un ritme el suficientment còmode per poder seguir de prop els líders de la cursa sense perdre massa temps i atacar just en el moment precís per poder guanyar la cursa sense problemes amb un temps de 2:03:51 seguit d’en Javi Delgado a 1’ i en Xavier Espiña a poc mes de 2’ d’en Lito.
Pel que fa a la resta de corredors de l’equip, cal destacar la gran cursa que varen fer tots ells, donant tot el que tenien per poder guanyar per segon any seguit el Campionat de Catalunya per Equips...

5 - Gerard Morales 2:07:18
6 - Manel Amor 2:08:10
11 – Xavier Guinovart 2:15:00
16 – Eduard Solà 2:22:14
30 – Ferran Broceño 2:27:19

En l’apartat de noies, des de la sortida la cursa va tenir una clara dominadora, Mònica Ardid, que en el primer quilòmetre ja va imposar un fort ritme difícil de seguir per part de la resta de corredores, la Montse va fer tot el possible per poder seguir el ritme de la Mònica, però no li va poder aguantar i en veure que ja era impossible lluitar pel primer lloc, va córrer per assegurar-se el segon lloc del podi que a mida passaven els quilometres, cada cop era mes complicat d’assolir, ja que per darrera seu hi anava la Judit Casas, una gran atleta en curses de llarga distancia i que mica en mica s’anava trobant en la seva salsa... Finalment la cursa va ser guanyada per la Mònica Ardid en un temps de 2:27:02, seguida de la Montse a 8’ i la Judit a 10’. Pel que fa a la segona corredora de Diedre que va participar a la cursa, la Núria Padrisa, va acabar en el 22e lloc tot i estar mes de 1 mes i mig sense entrenar.

Finalment i desprès d’un final incert, degut als 1er. i 3er. lloc en noies per part U. A. Terrassa, aconseguim el Campionat de Catalunya per poc mes de 40 punts de diferencia del segon classificat, el podi per equip a quedat de la següent manera: 

Ass. Esp. Diedre – 473 punts

U. A. Terrassa – 434 punts

U. E. Vic – 354 punts 

CLASSIFICACIONS DE LA CURSA

Sols em queda destacar la competitivitat sana que varem tenir durant la cursa i el bon rotllo entre tots els equips, de ben segur que el 2011 serà mes complicat que aquest i el bon rotllo seguirà igual o mes... Felicitats a tots!!!

crònica de Marc Erra , president de Diedre-Peltz .

Jo per la meva part estic més que content amb l'11ª posició ; estic fora de forma , tot just porto 3 ó 4 setmanes entrenant  fent volum , però les necesitats del club m'han fet competir . He sortit de menys a més , corrent la primera part , els primers 8km ràpid però controlant , i la resta , un cop arribats a les zones més tècniques anat al límit , apurant en totes les baixades ( m'he menjat més d'un arbust i/o esbarcer ) i esbufegant a les pujades , i he aconseguit anar remuntant posicions fins al final . Suposo que , com es diu vulgarment , he corregut "com un veterà"..................i es que un ja te una edad i porta moltes batalles a les seves cames .

Al final he arribat al límit de les rampes als isquios , he destroçat les bambes ( R.I.P.) , però satisfet , molt i molt satisfet , molt millor del que m'habia pogut imaginar a la sortida .

I el millor sens dubte les birres i les rialles un cop dutxats , tota la familia plegats en rotllana al terra de la Plaça Nova d'Argentona ..............

 I qui m'ho habia de dir a mi , a principis d'any , un any que començava amb molt dubtes i sense objectius clars , que al novembre estaria disfrutant de tants bons records , victòries i podis , i com no de la Copa Catalana de Raids i el Campionat de Catalunya de Raids amb el Sambari Tuga-Diedre X-trem i del Campionat de Catalunya de Clubs(curses de muntanya) amb el Diedre-Peltz .

Hi han vegades que les coses surten bé sense voler-ho , casi per casualitat , i aquest any ha estat de ben segur un d'aquest casos ................

.....................però que segueixi la festa !!!!!!!!!!!!!!!!!!

salut i canya a tots !!!!!!!!!!!

Puig Carlit 2921m

Aprofitant els darrers dies de tardor sense neu hem pujat al Carlit , un preciós cim del Capcir envoltat d'una infinitat de blaus llacs que conviden a més d'un bany ........... si no fos perque estem a -5ºc !!

El recorregut que proposem es senzill i alhora complet ; senzill per que està tot molt ben senyalitzat , potser una mica massa i tot , i per que no presenta cap dificultat d'importància , i complet per que ens permet gaudir del bosc pirinenc , d'una munió de llacs de considerable grandaria i d'un cim alpí en el seu tram final que ens obligarà a realitzar una petita grimpada per poder gaudir de les vistes que des de els seus 2921m es divisen .

Horari :  6'30h , a ritme molt tranquil . 7'30h si comptabilitzem les parades per menjar i gaudir del cim .
Desnivell : 1100m+ .

Aparcament de Les Bullosses .2000m.7'30h.(0h)
És octubre i està gairebé desert , però tant sols observant totes les places lliures d'aparcament que hi ha , un es fa una idea del batibull que pots ser aquesta zona a l'estació càlida .Aparquem en un replà devant del refugi del CAF .

Comencem a caminar tot just amb la primeríssima llum del dia , o millor seria dir amb la darrera llum de la Lluna . Creuem la presa de l'embasament direcció a l'Hotel i tot just al seu devant ens trobem els primers rètols que ens indicaran el camí a seguir . Seguirem les línees grogues pintades als arbres i/o roques que surten a l'esquerre de l'edifici .

El sender no te cap pèrdua i està molt marcat , massa i tot . En seguida comencem a trobar els primers estanys .

Estany Sec .Refugi de llauna. 2150m . 8'30h.( 1h )

1 hora de marxa i arribem al aixopluc de llauna de l'Estany Sec . El refugi queda a tocar del camí , entre dos llacs . Es molt senzill , metàlic verd amb terra de palla , però de ben segur que a refugiat a més d'un muntanyenc en un dia cru d'hivern .

Deixem l'Estany Sec a l'esquerre i remuntem un petit resalt herbòs . Aquí el camí es bifurca i hem d'agafar el de la dreta . No te gaire complicació , i segurament per l'esquerre també arribaríem donant més volta , però l'excès de pintades i les fites que cadasqú posa allà on li sembla millor , poden portar a confusió . Reseguim per cami ample i ben traçat , sempre per capdamunt d'una petita careneta que separa altres llacs . Ja visualitzem el nostre objectiu treient el cap per l'oest . Creuem un pont de fusta sobre la sortida d'aigues de l'estany i trobem un cartell que ens índica la separació dels camins de la "ruta dels 9 estanys", "ruta dels 12 estanys" i "puig carlit" .

Tartera . 2300m . 9'45h .(2'15h)

Arribem a un cartell que ens indica la bifurcació de "ruta 12 estanys" i "puig carlit". Bufa un fort vent , i aprofitant unes roques que ens fan de paravent parem a esmorçar , que hi ha gana . El lloc es idílic , emboltat de majestuosos cims enfarinats , a la vora de les tranquiles aigues de l'estany , i en absolut silenci . Encara no ens hem trobat a ningú . Quina pau i tranquilitat !!. Desde aquest punt ja intuim el camí , que s'enlaire per l'esquerre de la vall remuntant un tartera .

Esmorçem amb tranquilitat , no hi ha massa presa , fins i tot hem portat un termo amb cafetó calent ( quin privilegi!!) , i tot seguit tornem a caminar , ara ja per camí més costerut .

Aqui ja ha glaçat per la nit , i en algun tram del camí pel que regalima aigua ens trobem plaques de gel , però son fàcilment evitables .

Estany Superior . 2600m 10'45h .(2'30h)

Tenim el gegant al devant , enblanquinat per les primeres neus de la temporada , i per sorpresa en apareix l'estany superior . Es una visió extraordinària . Als que no vulguin pujar al cim , els hi recomano pujar fins a aquest llac , fora de la ruta dels estanys , per gaudir de la seva tranquilitat i localització , tot just als peus del Carlit .

El sender surt directament a la sortida d'aigues de l'estany , i la primera imatge es espectacular , amb els ulls al nivell del líquid cristalí .És una d'aquelles imatges de muntanya que et queden grabades per sempre més a la memòria .

Creuem la sortida d'aigües per l'esquerre i remuntem per sender fins el Coll de Colomer , un coll ample i planer , amb algun vivac de pedra preparat . Es un bon lloc per muntar un vivac , amb l'aigua relativament aprop .

Seguim per sender ben marcat , ajudant-nos en algun petit pas amb les mans fins que el camí realitza un petit ziga-zaga i ens deixa a l'aresta d'un petit esperó rocós .

Esperó rocós . 2700m. 11'30h . (3'15h).

A partir d'aqui comencen els trams de grimpada convinats amb trams de corriol marcat . El recorregut a seguir està traçat amb punts vermells a les roques , s'ha d'intentar no perdre-ho per no complicar-nos la vida en la grimpada . Es una grimpada fàcil ( I ) , que se'ns fa una mica més entretinguda per la presència de les primeres neus .

Flanquejem el cim per la seva base i a mida que ens apropem i guanyem alçada és fa més pendent , però sense cap problema remarcable .

Puig Carlit . 2921m.12'00.(3'45h).

Arribem al petit coll que separa les dues cotes d'aquest cim . Tot el tram de grimpada hem estat protegits del vent  però al sortir al collet ens tornar a glaçar la cara . Aqui la neu es més compacta i glaçada , però no hi ha problema per superar els darrers 20m fins el cim Nord . I com no , al cim hi ha el seu corresponent vivac . Des d'aquesta privilegiada talaia les vistes son espectaculars , més si tenim en compte que el vent fred a netejat l'atmosfera i la vista arriba fins a l'infinit .

Estem el temps que l'aire fred ens deixa , baixem el collet i remuntem fins el cim Sud , més estret i petit que el seu germà .

Retorn . Estany de Les Bullosses . 2000m. 15'00h . (6'30h)

La tornada la realitzem pel mateix camí . A l'inici es fa més entretingut perla neu i la desgrimpada , sense ser perillossa però s'ha de vigilar . A més ara comencem a trobar gent que puja , i ens hem de deixar pasar . triguem 1h per desfer els primers 250m fins deixar enrere l'esperò i per tant la neu .

A partir d'aquí el cami ja no aporta cap problema , i el tram glaçat de primera hora del matí , per sota de l'estany superior ja ha desglaçat gairebé en la seva totalitat .

Tornem a voltar els estanys , desfent el camí de pujada fins que arribem al pont de fusta per creuar el torrent que neis de l'estany . En aquest punt i aprofitant que ara ja no bufa el vent que ens ha acompanyat tot el dia , fem una paradeta per fer un most ràpid gaudint de les vistes del gegant conquerit i de la calidessa del Sol alpí al nostre rostre .

A aquesta hora els estanys son una munió de famílies fent "picnic" , i ara tenim la gratificant sensació d'haber gaudit d'aquest paisatge en la solitut del matí , de sentir-nos privilegiats . No vull imaginar-me aquest lloc a l'estiu , ha de ser .............ufffffffff..........

Desfem el tram final fins el cotxe sense problemes , i mentre tornem a creuar la presa de l'embasament recordem aquest mateix lloc fa unes hores enrere , i tot el que hem fet disfrutat durant el dia . Donem el darrer cop d'ull i arribem al refugi , i per tant al cotxe amb la satisfacció de l'objectiu aconseguit .