El Balandrau es un d'aquells cims clàsics del Ripollès , un d'aquells cims que tot i tenir una alçada considerable ( 2585m ) , resta a l'ombra dels grans , dels Bastiments o Gra de Fajol , inclús de la travessa de Coma de Vaca a Nuria .
Nosaltres us volem proposar una ruta totalment alternativa , tranquila i solitària ; una ruta que parteix del fons de la Vall de Ribes , concretament del poble que li dona nom : Ribes de Freser .
Ruta : Ribes de Freser ; Refugi de Ribesaltes ; Pista dels Emprius ; Coll de l'Atalaiador ; Roques Blanques ; Balandrau ( 2585m ) ; Coll de l'Atalaiador ; Torrent d'en Batlle ; Refugi de Ribesaltes ; Ribes de Freser .
Horaris : 45' Refugi de Ribesaltes ( 45' ) / 30' Els Emprius ( 1'15h ) / 45' Coll de l'Atalaiador ( 2'00h ) / 30' Cim de Balandrau ( 2'30h ) / 45' Torrent d'en Batlle ( 3'15h ) / 45' Ribes de Freser ( 4'00h )
Els temps estan marcats a un ritme alt , a estones corrent . Per fer-ho caminant pràcticament haurem de doblar els temps .
Altres : Es recomanable sortir d'hora , tot i que no hem de patir en demasia per la calor , ja que atravessarem zones de bosc molt poblat i ombríboles . Hem de pensar que trobarem aigua durant tot el trajecte per la pista del refugi de Ribesaltes , ja que creuarem diversos torrents . Aprop del Coll de l'Atalaiador , desviant-nos una mica a l'est , aproximadament a la cota 2000 trobarem la Font de la Canya .
Actualment , i es una llàstima , el refugi està es desús , obert a boletàires i caçadors que no sempre respecten l'entorn i hi deixen brutícia ; es el preu que s'ha de pagar quant hi arriba una pista transitable a tot tipus de vehicles .
Sortim del refugi per la pista que pasa just per sobre , girant a l'esquerre en molt suau pujada . Al poc hem de creuar una barrera ( es una pista per l'aprofitament forestal del bosc ) i seguirem per la pista durant uns 4km , gaudint de les seves vistes . Tot i ser un camí ample , la bellesa de l'entorn i el constant creuament de rierols i cascades d'aigua fa que no sigui gens pesada la seva travessa .
Arribem als Emprius . Ho identifiquem per una forta corva a la dreta de la pista , i alhora perque trobem un corriol , al principi ample , que puja a la nostra dreta , senyalitzat al fites de pedra . Anirem reseguint les fites per un camí ample fins que aquest es torni corriol , altre cop per entre un frondós bosc , i amb forta pendent . Aquest tram es una mica perdedor , i hem d'estar atents a no perdre les fites en cap moment .
Estem voltant la cota 2000m , i això vol dir que els arbres comecen a deixar pas a les pastures i als prats alpins . La primera d'aquestes clarianes que trobem es com una finestra oberta al cel ; desprès d'una llarga estona sota un tel d'arbres que amb prou feines deixen entrar la llum solar , de sobte l'Astre Rei ens ilumina amb tota la seva força , i al mateix temps ilumina l'inmensitat de cims i valls que ens envolten a esquerra i dreta ; ens trobem al Coll de l'Atalaiador .
Creuem el coll seguint la divisòria d'aigues , i creuem la darrera zona de bosc reseguint petits senders i les poques fites que trobem . Ara ja no te pèrdua , ja que sempre avançarem per prats alpins i tenim la referència dels contraforts del cim .
Un cop deixem enrere els darrers arbres enfilarem direcció unes curioses formacions rocoses , anomenades Roques Blanques , que fan la funció d'atalaia , dominant tota la vall ; val la pena enfilar-si ( es un moment ) i contemplar les vistes que tenim del punt d'inici , Ribes de Freser .
Un cop superat aquest tram , poc desprès , arribem a una petita esplanada des d'on ja divisem el vèrtex geodèsic i la taula del Balandrau . Ja tant sols ens queda carenar i remuntar l'últim obstacle , els darrers 70m de desnivell , per abraçar-nos al cim .
La baixada la podem realitzar pel mateix recorregut de pujada , però si ens bé de gust i ens volem aventurar una mica , un cop arribats al Coll de l'Atalaiador , girarem bruscament a l'esquerre i baixarem tot reseguint , per forta pendent agafant-nos a les branques dels arbres i algun que altre salt , el Torrent del Batlle . Baixant pel torrent acabarem sortint igualment a la pista que ens durà de nou al Refugi de Ribesaltes , però ens estalviarem algo més d'1 quilòmetre de pista . Un cop al refugi , i ja sense pèrdua , tornarem pel corriol que hem fet servir per pujar , seguint sempre amb facilitat les marques grogues .
Estic totalment convençut que a qui us atreviu a realitzar aquesta ruta no us deixarà indiferents , ni per la bellessa dels seus paisatges , ni per la seva solitut , ni la seva preuada tranquilitat ...... i si no ja m'ho direu !
salut i canya








La ruta que realitzem no es la més curta , ni tampoc la més complicada , però si que crec que es la més bella , si més no una de les més belles . Tot i no ser una ruta circular , en aquests espais no sap mai greu passar-hi dos cops seguits .
Jo decideixo baixar per la segona opció per dues raons : primer per recorregut , ja que anar fins a Nuria allargaria bastant l'entrenament i per avui ja està bé , i la segona i més important per que el cami de les Gorges del Freser es molt més tranquil i solitari ( menys en el seu tram final ) . 





de corriol , creuem de nou el torrent i ens enfilem aquest cop per camí evident i ben marcat fins el Collet del Roc de Maula . En aquest punt ( 1'45h ) el camí clàsic fins el Coll de Finestrelles devalla una mica a buscar la Coma de Finestrelles per desprès enfilar-se de nou ja fins el coll ; nosaltres , situats encara al Collet girem 90º i ens enfilem pels primers contraforts de la Costa de Ferro . Aquí ja no hi ha camí marcat ni res que se li apropi , o sigui que ens busquem la vida entre matolls i prats , fins arribar a situar-nos a una punta pedregosa des de on es domina tota la vall . Aquesta roca es troba tot just sobre del trencant d'aigues dels dos torrents , i reseguim tota l'aresta , ara ja convertida en un pedriscall , que ens aproparà al darrer contrafort del cim i que superarem amb una petita ajuda de les mans .


I desprès de 10h caminant per fi arribem al Coll deCarançà . La Montse ( per cert , us la presento , ella es la meva dona i qui fa el sacrifici diari d'aguantar-me ) no s'ho creu , tot el dia pujant i pujant i a la fi , a quarts de sis de la tarda arribem al Coll . Les vistes valen l'esforç realitzat i reposem una estona per agafar forces i continuar . Ara ja tant sols ens queda baixar fins el Refugi de Coma de Vaca , on arribem 1'30h més tard .
Desprès de gairebé 12h de patejada , la fredor de l'aigua i el descans ens ajuden a recuperar-nos , i ja al vespre un sopar reconfortant amb el seu vinet i amb intercanvi d'experiències ens acaben d'arreglar . Un darrer passeig sota els estels amb la panxa ben plena acaba per ser la millor recompensa per l'esforç del dia . Ara ja tant sols queda dormir bé per tornar a la guerra a l'endemà . Bona nit !
gaudir dels sentits , un lloc on de sobte brolla l'aigua per tot arreu i les plantes es troben en plena florida . Segurament pel fet del seu oblid , el camí no està gaire fresat i un s'ha de buscar una mica la vida , entre matolls i pins , reseguint sempre el torrent , ja que aquest ens acabarà portant de nou fins el refugi de Ras de Carançà .
De sobte sentim unes pases al darrere i al girar-nos ...sorpresa ! , es el guarda de Ras , que aprofitant la seva estona lliure a sortit a córrer una estona , bé , una bona estona . Ja va una mica tocat i li ofereixo una taronja que accepta de bon grat ; parlem una mica i ens despedim , ja que ha d'arribar al refugi per tornar a la seva rutina .




