Esos locos que corren........

Fa molt temps va arribar a les meves mans aquest escrit , i avui , mentre cumplia amb la meva rutina matinal diaria m'ha vingut al cap . Hi he pensat precisament desprès de trobar-me amb un pagès llaurant una antiga vinya , a trenc d'alba , amb la primeríssima llum del dia , i jo encara amb el frontal encès al meu cap , un pagès que a deixat de treballar per mirar-me , amb ulls d'extranyessa , com pensant " que nasos hi fa aquest aqui , déu estar ben boig !" . L'he saludat i amablement la retornat , i jo he continuat amb la meva rutina , amb el meu somriure mentre ell hem seguia amb la vista fins on a pogut i encara pensant "déu estar ben boig !"

He buscat i remenat mails fins poder trobar-lo . Val la pena , i de ben segur que més d'un es sentirà identificat . Personalment crec que es una gran crítica a la societat actual , tant ocupada i materialista en el seu conjunt ; el que més greu hem sap és no haber-ho escrit jo , no arribo a aquest nivell d'agudessa .........
Espero que ho disfruteu !

http://www.youtube.com/watch?v=B8vDzHm4t44&feature=player_embedde

ESOS LOCOS QUE CORREN

Yo los conozco.
Los he visto muchas veces.
Son raros.
Algunos salen temprano a la mañana y se empeñan en ganarle al sol.
Otros se insolan al mediodía, se cansan a la tarde o intentan que no los atropelle un camión por la noche.
Están locos.
En verano corren, trotan, transpiran, se deshidratan y finalmente se cansan… sólo para disfrutar del descanso.
En invierno se tapan, se abrigan, se quejan, se enfrían, se resfrían y dejan que la lluvia les moje la cara.
Yo los he visto.
Pasan rápido por la rambla, despacio entre los árboles, serpentean caminos de tierra, trepan cuestas empedradas, trotan en la banquina de una carretera perdida, esquivan olas en la playa, cruzan puentes de madera, pisan hojas secas, suben cerros, saltan charcos, atraviesan parques, se molestan con los autos que no frenan, disparan de un perro y corren, corren y corren.
Escuchan música que acompaña el ritmo de sus piernas, escuchan a los horneros y a las gaviotas, escuchan sus latidos y su propia respiración, miran hacia delante, miran sus pies, huelen el viento que pasó por los eucaliptos, la brisa que salió de los naranjos, respiran el aire que llega de los pinos y entreparan cuando pasan frente a los jazmines.
Yo los he visto.
No están bien de la cabeza.
Usan championes con aire y zapatillas de marca, corren descalzos o gastan calzados. Traspiran camisetas, calzan gorras y miden una y otra vez su propio tiempo.
Están tratando de ganarle a alguien.
Trotan con el cuerpo flojo, pasan a la del perro blanco, pican después de la columna, buscan una canilla para refrescarse… y siguen.
Se inscriben en todas las carreras… pero no ganan ninguna.
Empiezan a correrla en la noche anterior, sueñan que trotan y a la mañana se levantan como niños en Día de Reyes.
Han preparado la ropa que descansa sobre una silla, como lo hacían en su infancia en víspera de vacaciones.
El día antes de la carrera comen pastas y no toman alcohol, pero se premian con descaro y con asado apenas termina la competencia.
Nunca pude calcularles la edad pero seguramente tienen entre 15 y 85 años.
Son hombres y mujeres.
No están bien.
Se anotan en carreras de ocho o diez kilómetros y antes de empezar saben que no podrán ganar aunque falten todos los demás.
Estrenan ansiedad en cada salida y unos minutos antes de la largada necesitan ir al baño.
Ajustan su cronómetro y tratan de ubicar a los cuatro o cinco a los que hay que ganarles.
Son sus referencias de carrera: “Cinco que corren parecido a mí”.
Ganarle a uno solo de ellos será suficiente para dormir a la noche con una sonrisa.
Disfrutan cuando pasan a otro corredor… pero lo alientan, le dicen que falta poco y le piden que no afloje.
Preguntan por el puesto de hidratación y se enojan porque no aparece.
Están locos, ellos saben que en sus casas tienen el agua que quieran, sin esperar que se la entregue un niño que levanta un vaso cuando pasan.
Se quejan del sol que los mata o de la lluvia que no los deja ver.
Están mal, ellos saben que allí cerca está la sombra de un sauce o el resguardo de un alero.
No las preparan… pero tienen todas las excusas para el momento en que llegan a la meta.
No las preparan…son parte de ellos.
El viento en contra, no corría una gota de aire, el calzado nuevo, el circuito mal medido, los que largan caminando adelante y no te dejan pasar, el cumpleaños que fuimos anoche, la llaga en el pie derecho de la costura de la media nueva, la rodilla que me volvió a traicionar, arranqué demasiado rápido, no dieron agua, al llegar iba a picar pero no quise.
Disfrutan al largar, disfrutan al correr y cuando llegan disfrutan de levantar los brazos porque dicen que lo han conseguido.
¡Qué ganaron una vez más!
No se dieron cuenta de que apenas si perdieron con un centenar o un millar de personas… pero insisten con que volvieron a ganar.
Son raros.
Se inventan una meta en cada carrera.
Se ganan a sí mismos, a los que insisten en mirarlos desde la vereda, a los que los miran por televisión y a los que ni siquiera saben que hay locos que corren.
Les tiemblan las manos cuando se pinchan la ropa al colocarse el número, simplemente por que no están bien.
Los he visto pasar.
Les duelen las piernas, se acalambran, les cuesta respirar, tienen puntadas en el costado… pero siguen.
A medida que avanzan en la carrera los músculos sufren más y más, la cara se les desfigura, la transpiración corre por sus caras, las puntadas empiezan a repetirse y dos kilómetros antes de la llegada comienzan a preguntarse que están haciendo allí.
¿Por qué no ser uno de los cuerdos que aplauden desde la vereda?
Están locos.
Yo los conozco bien.
Cuando llegan se abrazan de su mujer o de su esposo que disimulan a puro amor la transpiración en su cara y en su cuerpo.
Los esperan sus hijos y hasta algún nieto o algún abuelo les pega un grito solidario cuando atraviesan la meta.
Llevan un cartel en la frente que apaga y prende que dice “Llegué -Tarea Cumplida”.
Apenas llegan toman agua y se mojan la cabeza, se tiran en el pasto a reponerse pero se paran enseguida porque lo saludan los que llegaron antes.
Se vuelven a tirar y otra vez se paran porque van a saludar a los que llegan después que ellos.
Intentan tirar una pared con las dos manos, suben su pierna desde el tobillo, abrazan a otro loco que llega más transpirado que ellos.
Los he visto muchas veces.
Están mal de la cabeza.
Miran con cariño y sin lástima al que llega diez minutos después, respetan al último y al penúltimo porque dicen que son respetados por el primero y por el segundo.
Disfrutan de los aplausos aunque vengan cerrando la marcha ganándole solamente a la ambulancia o al tipo de la moto.
Se agrupan por equipos y viajan 200 kilómetros para correr 10.
Compran todas las fotos que les sacan y no advierten que son iguales a las de la carrera anterior.
Cuelgan sus medallas en lugares de la casa en que la visita pueda verlas y tengan que preguntar.
Están mal.
-Esta es del mes pasado- dicen tratando de usar su tono más humilde.
-Esta es la primera que gané- dicen omitiendo informar que esa se la entregaban a todos, incluyendo al que llegaba último y al inspector de tránsito.
Dos días después de la carrera ya están tempranito saltando charcos, subiendo cordones, braceando rítmicamente, saludando ciclistas, golpeando las palmas de las manos de los colegas que se cruzan.
Dicen que pocas personas por estos tiempos son capaces de estar solos -consigo mismo- una hora por día.
Dicen que los pescadores, los nadadores y algunos más.
Dicen que la gente no se banca tanto silencio.
Dicen que ellos lo disfrutan.
Dicen que proyectan y hacen balances, que se arrepienten y se congratulan, se cuestionan, preparan sus días mientras corren y conversan sin miedos con ellos mismos.
Dicen que el resto busca excusas para estar siempre acompañado.
Están mal de la cabeza.
Yo los he visto.
Algunos solo caminan… pero un día… cuando nadie los mira, se animan y trotan un poquito.
En unos meses empezarán a transformarse y quedarán tan locos como ellos.
Estiran, se miran, giran, respiran, suspiran y se tiran.
Pican, frenan y vuelven a picar.
Me parece que quieren ganarle a la muerte.
Ellos dicen que quieren ganarle a la vida.
Están completamente locos.
Marciano Durán
Marzo 2008

(http://www.marcianoduran.com.uy/)

Episodi 3 . Ultra Trail Aneto

31 de juliol 2010 ; Benas ( Osca ) ; 96km ; 6000m+ ( 12000m acumulats ) ; 217 inscrits ; sortida 8'00h . Aquestes son les dades del Ultra Trail Aneto , més que un repte per afrontar , un objectiu personal .

Divendres 30 . Sortim desprès de dinar a casa direcció Benas , on arribem sobre les 18'30h . Al poble ja es respira ambient de cursa important . Ens estem al Camping Aneto , a 3km del poble i per on pasa la cursa , tant a l'inici com al final  . Aqui ens trobem amb l'Abraham , la Montse i la Marta que ja hi estan instalats de far un parell de dies ; quina sort la seva d'estar ja de vacances !!

Dissabte 31 . Comença el ritual de rigor ; 5'45h sona el despertador , un café i algo més per omplir una mica l'estòmag , darrera revisió del material i pujo al cotxe per baixar a Benas . Son les 7'00h i aqui hem trobo amb el Jaume i la Uxue ; els tres plegats formarem equip mitxe , i a part de les classificacions individuals , l'objectiu es intentar entrar entre el 3 primers equips .
Falta poc per les 8'00h i pasem el control de material , ens pesen la motxilla ( 3'900kg !!! ) i entrem al parc tancat . Aquest es un moment ple de contrastos : nervis per saber el que ens queda , per saber com respondrà el cos , ilusió per fer un paper digne ( o sigui acabar ) , disteses xerrades amb vells amics retrobats ...................... i PUM !! esclata el coet i ara ja no hi ha marxa enrere .

Els primers 500m son pels carrers de Benas , per tot seguit agafar la pista , que en suau i sostinguda pujada ens porta al Pla de Senarta en poc més de 5km . Aquesta primera pressa de contacte hem serveix per constatar el que hem temia ; males sensacions abans de la sortida es tradueixen en molt pitjors durant els primers kilòmetres ; intento seguir el ritme del cap de cursa a certa distància i m'és imposible sense disparar-me les pulsacions ......... i es que "es lo que hay " , unes dues darreres setmanes molt dures a la feina pasan factura , i no se li pot demanar més al cos .
En aquest moment em passa pel cap inclús el fet d'abandonar , penso "si porto 30' i estic patint , que em passarà durant els 90km restants ?" , però el petit diable que porto sempre enganxat a l'orella respon ràpidament ..." que dius boig!! , aquí has vingut a participar i acabar , o sigui res d'abandonar !!" . I amb aquesta empanada mental supero els 12km de pista i 700m+ que em deixen al Puente Coronas , a 1900m d'alçada , i on em junto amb el Victor , el Jaume , el Jordi i l'Uxue . Plegats anem fent via , superem el Collado Vallhibierna i baixem fins a la presa de l'embassament de Llauset . Ara , desprès de remuntar un petit coll i borejar un parell de petits estanys realitzem una llarga , llarguíssima baixada fins a creuar la carretera de Pont de Suert a Vielha a l'alçada de l'embassament de Senet i remuntar per una aburrida pìsta fins al control de pas de Conangles .

Fa calor , molta calor , i poc a poc deixem enrere el Refugi de Conangles direcció el Refugi de l'Hospital de Vielha i encarar la forta pujada al Port de Vielha , a 2400m . Poc desprès de sortir de Conangles ens trobem amb una "visió" ; algun ramader de la zona ha aprofitat un torrent que creua la pista per fer una petita captació i col.locar una mànega per refrescar el bestiar ; i com a bons animalons que som , ens va faltar temps per treure'ns la motxilla i posar-nos sota el fresc raig d'aigua , tal manera com si d'una dutxa freda es tractès . Quin plaer ! quina frescor ! quina sensació més agradable sentir com regalima l'aigua pel clatell !! ........ però hem de despertar d'aquest somni i tornar a la crua realitat , als 800m+ que hem de superar fins el Port de Vielha , a la sofocant calor i al cansament que es comença a notar a les cames .
Em marco el meu ritmillo , deixant que marxi el Jaume amb l'Uxue , alhora que ens quedem sols el Jordi i jo . Quins pebrots que el nano , impertubable , aliè a la resta del Món i els ritmes dels demés , éll va a la seva , xino-xano , sempre està allà , sense despenjar-se .
Plegats coronem el Port de Vielha , i per desgràcia sense temps per gaudir-ho , comencem a baixar entre tarteres soltes que ens castiguen els turmells . Allí ens trobem a l'Adolfo ( Aguiló ) , remullant-se en qualsevol rajolí d'aigua que troba , i no puc estar-me de cridar-lo : ADOLFO !!!! Crec que el crit a resonat per tota la vall , i éll , com sempre , es gira amb un somrriure d'orella a orella a la cara ; sembla mentida aquest home , vagi bé o com en aquest moment estigui fos , plogui o faci calor , sempre , i dic SEMPRE amb majúscules , té un bon somrriure a la cara . Tots plegats hauríem d'aprendre del noi d'Alcanar .
Seguim baixant , poc a poc però sense treba , buscant amb la mirada el fons de la vall , intentant intuïr l'anelada Vielha . Mentrestant compartim tots tres una inconnexa xerrada , on Aguiló deixa caure que abandona a Vielha , mentre intento covènce'l per que no ho faci , i així anar plegats la resta de cursa , i tot i que no em contesta , el conec massa bé ( moltes hores compartint habitació d'hotel durant els viatges de la Selecció ) i se que no fa broma , que si diu que plega , plega ! .
16'00h , han passat 8 hores desde el tret de sortida i per fi baixem per una pista on el darrer tram està encimentat , comencem a veure cases i de sobte ens trobem al mig del poble , al pavelló de Vielha .
Per mi , que ja fa molta estona ( bé , moltes hores ) que he decidit gaudir de la cursa i oblidar-em de la competició com a tal ,això es una injecció de moral , sabedor que m'espera un "tupper" ple de deliciosos "tortelinis de la mamma " freds i un parell de llaunes de Coca-cola ( gentilesa un cop més d'en Jordi , que ha portat € ) .

Menjo depresa , parlo amb el Jordi i marxo ràpid sabent que el Jaume està a prop . Un més dels grans errors comesos a la proba . Surto de Vielha amb el subidón de la pasta i la Coca-cola ( deu ser veritat això de la "chispa de la vida "? ) i penso " xaval , ja estàs a la meitat de cursa i ara es quan pots apretar ....." . Quin error , però quin error més gran !! Marxo de Vielha amb tal "speed" que em marco un ritme infernal , propi d'una cursa de 20km . En poca estona supero al Jaume i la Uxue , agafo al Victor i gairebé sense saber com em coloco 6è !!! Per desgràcia això encara em dona més moral i segueixo al mateix ritme( si , si , he dit per desgràcia ) , passant per el següent control gairebé sense parar per encarar la llarga baixada fins a l'Artiga de Lin , al peu de la darrera pujada important del trajecte , el Port de la Picada , de més 1400m+ . Arribem a la carretera que ens ha de pujar fins a l'Artiga en 4km i segueixo amb el Victor i el Dani Cazalla ( un ex-ciclista ) i em dono compte que em costa seguir el seu ritme , pel que decideixo afluixar i pujar xino-xano fins el control de l'Artiga de Lin , però ja es massa tard , ja ha arribat el "Sr. Mazo" i l'ha encertada de ple ; porto una pàjara de tal calibre que em sento en un banc davant del refugi , em prenc una Coca-cola i medito "que collons hi faig aqui en aquest estat ............" ,i  més quan el Dani se'm apropa i hem diu que plega , que està cansat i li fa mal el turmell .
Segueixo endinsat en mí mateix , intentant aclarir-me entre el "bé" i el "mal" , decidint si segueixo fins el final o ho deixo córrer ........ i en aquest moment arriben el Jaume i l'Uxue , que poc a poc han anat recuperant forces i posicions i es paren un moment , marquen al control de pas i xerrem una estona ; els hi dic que estic molt tocat ( desprès , més tard , a l'arribada comentem el meu estat , blanc i descomposat per l'esforç ) , però tot i veure'm abatut el Jaume m'anima a seguir amb ells ; la Uxue no vol parar , sabedora que té la primera fémina molt aprop , i el Jaume hem mira amb una barreja d'expresions , ja que no pot estar amb els dos alhora . Comencen a allunyar-se i hem dic "senyor , no has arribat fins aqui per retirar-te ; no has fet tota la preparació per enxegar-ho tot a rodar pel teu mal cap , no senyor  , a acotes el cap , mires els teus peus i endavant !!" . I així ho faig , m'aixeco del banc d'un bot i li faig un crit al Jaume ......" un moment , espereu-em que vaig amb vos !".......... així els tres anem remuntant el Port de la Picada , ells xarran i jo mirant al terra sense mirar enlaire , com qui espera que d'un moment a un altre s'acabi el patiment , s'acabi la pujada i comencem a rodar en baixada alegrement ........però que ilús que soc , si porto altímetre i per tant se en cada moment on estic ! .
Inmers en els meus pensament anem superant metres , ja tan sols ens queden 400m+ i ara ja si que no , veig com irremediablement s'allunyen més els meus companys i no puc seguir el seu ritme , inclús arriba a pasar per la meva ment un pensament de girar cua , de tornar enrere al control de l'Artiga de Lin , però que ràpidament s'esbaeix del cervell , deixant-lo en blanc : aquesta és la sort dels que no tenim gaire matèria gris al cervell , que ens és molt fàcil de buidar-lo de mals pensaments i no rumiar en res , sols deixar que passin els minuts , els quilòmetres , els metres , i que per alguna raó que encara no he arribat a comprendre continui pujant , poc a poc , fins La Picada , a 2400m .
De lluny veig el control montat , amb les seves tendes de vistosos colors per anar fent torns durant la nit i les siluetes humanes retallades a l'infinit cel blau ; un petit descans abans de la darrera rampa .........i ja hi som !!Paso l'sportident per la base i li comento a la noia del control que li digui al noi que bé darrera ( el Jordi ) que l'espero , que vaig baixant xino-xano fins que m'agafi i així poder fer plegats els darrers quilòmetres . M'ha costat molt , però s'ho val ; ja no tant sols pel fet que ara ja si que no hi ha marxa enrere , que els darrers 20km que queden fins a Benas s'han de fer "per pebrots", si no també per la privilegiada visió de la cara nord de l'Aneto , el Maldito , la Maladeta i molts altres , amb les seves glaceres , les seves arestes ......... fins i tot , mentre espero l'arribada d'en Massana recreo la vista buscant el refugi i la linea de la ruta normal que puja fins el més alt del Pirineu .
En aquestes arriba el Jordi , encara amb llum diurna , i aconseguim baixar sense frontal pràcticament fins Llanos del Hospital , on aprofitant una paradeta per reomplir aigua encenem els frontals .
Balisem al Vado i remuntem plegats els 200m+ de la darrera pujadeta que ens queda , tota per corriol , que ens deixarà desprès d'una curta baixada per pedriscall als Baños de Benas , el balneari de la vall .
La veritat es que en aquest punt , desde l'Hospital de Benas , hem trobo molt millor , he recuperat les sensacions perdudes durant tot el dia i especialment a la pujada de La Picada i podria anar un pel més ràpid , però ara es el jordi qui va una mica tocat ( una mica , que aquest nano es un tragamilles incansable ) i tot i que hem vol fer fora , vol que marxi endavant sol i m'intenta convèncer de totes les maneres posibles , em quedo amb ell ; penso que ja no em vindrà de fer 20' més o menys , i si podem passar aquesta darrera hora nocturna plegats doncs millor , serà menys pesat per tots dos , ja que anem tota l'estona parlant i explicant-nos batalletes , i es que ja tenim una edad !!! I a més , desprès del suport que m'ha donat quan jo anava tocat i haber-me convidat a un parell de llaunes de "la chispa de la vida" a Vielha , ara no el puc deixar sol enmig de la nit , enmig del no res ......... no senyor , ara es tracta ja d'una questió d'amor propi i companyerisme .

La veritat es que tampoc anem lents , portem un ritmet que ens permet inclús adelantar a gent de la cursa de 69km , i això encara fa que , tot i que la pista sigui monòtona i aburridota , passi el temps més depresa i sense gairebé adonar-nos veiem al fons el reflexe d'una fanals , que de mica en mica es van apropant fins iluminar-nos l'anelat cartell a l'entrada del poble : "Benasque" . Crec que mai habia tingut tantes ganes de veure el nom d'un poble escrit en un rètol !!
Ara es quan et passa per la ment tot el recorregut , tot el dia que has deixat enrere , tots els mals pensaments , i es quan t'en alegres de no haber abaixat la guardia quan el cos deia prou , d'haber continuat tot i el malestar ........ara es el moment de GAUDIR-HO !!( en majúscules i exclamació , si senyor ).
Darrers metres pels carrers de Benas , encara ben farcits de gent tot i ser mitjanit pasada , i els companys Jaume i Uxue esperant-nos a escasos 100m de l'arribada , un molt bonic gest per la seva part , ja que fes una hora que habien arribat , ja s'habien dutxat , i desprès de la pallisa ( ells si que han anat al límit ) el que et bé més de gust un una mica de sopar i anar a dormir . Gràcies amics !!
I com no , la familia , les meves nenes , la Montse i la Jana ( pobreta ben dormida que està ), i els bons amics , l'Abraham  , la Montse i la petita cada menys petita Marta ; moltes gràcies !!i entre la gent apareix un xicot coix , un mica desmanegat , el Dani Cazalla , que tot hi haber-ho deixat per culpa del turmell a l'Artiga de Lin , ha volgut venir fins a l'arribada a esperar-me i hem felicita ; si senyor !!
I evidentment , gràcies , mil gràcies al Jordi per la seva companyia i la seva ajuda en els pitjors moments !!

Al final no ha estat tant malament ,desprès de 16h26', el que habia començat molt i molt malament ha acabat bé , amb satisfacció i alegria compartida amb amics i familia . Hem acabat 10ens , el Jaume el 7è general i 2on en la categoria i Uxue en una magnífica 2ona posició en fémines i 8ena general , i a hem fet 2ons per equips !!
 Es cert que de ben segur no ha estat el meu millor dia , però com deia aquell ( ara no se qui realment ) "l'important es participar !" . Hi hauran més dies i més curses on fer-ho millor , però l'important es pasar-s'ho bé , gaudir de tot el que es fà i en aquest moments , quant les coses no surten del tot bé , disfrutar recordant tot allò que has fet per preparar-te , les rutes , les rialles , les companyies , .........encara ens queden unes poques forces per riure , per que estem feliços a pesar de tot i de ben segur que arribaran dies millors , ja m'encarregaré jo que així sigui ..........!!!

Episodi 2 . Marató Canfranc-Canfranc Vuelta a las Estaciones

Som a meitat de maig i ja tinc coll avall la preparació per la Pyrenayca , un ultra al pais veí on anirem convidats per Lurbel , quant hem truca en Teixi per donar-me una noticia que desanima molt ; " xevi , s'ha suspés l'ultra per falta de permisos . Fins l'any vinent res de res ." No m'ho puc creure ; aquestes coses no es preparen en dos dies , no poden tirar per terra l'ilusió de tots el prticipants ........ realment es indignant . Segueixo al telèfon i " buscarem un altre repte per Lurbel , a veure que trobem ............"

I en aquestes , pocs dies més tard hem retrobo amb una web que ja habia mirat anys enrere , però que per dates mai m'habia estat posible intentar . Hem trobo amb la :

Maratón de Canfranc - Vuelta a las estaciones . http://www.canfranc.es/

Molt s'ha parlat sobre aquesta proba , que es , segons molts ,la marató més dura d'Europa ; i es que el perfil i l'altimetria espanta : 42km - 4500m+ !! Parlen d'una climatologia extrema , d'anys de molta calor i Sol i d'altres de molt fred i neu ; parlen d'un recorregut dificil d'oblidar , d'un plaer pels sentits , parlen , parlen , parlen ............... I com el menda es un curiós i xafarder , doncs decideixo apuntar-m'hi i valorar en primera persona sin son certs aquests mites . I evidentment agraïr l'ajuda de Lurbel , que m'han proporcionat material i l'inscripció . Espero haber estat a l'alçada .

Divendres 11 de juny . Son les dues de la tarda i ja ho tenim tot enllestit , a correcuita com sempre , però ja estem tots tres apunt ; jo mateix i les meves "nenes" . Acabem de carregar els trastos al cotxe i agafem els "tupper's" amb el dinar . Hem decidit preparar unes amanides de pasta i parar-nos en alguna àrea de servei de l'autopista per fer menys pessat el viatge ( son 4 hores ) , sobretot a la Jana .

La meteo ja no pintava gairebé , i durant tot el viatge ens ha estat plovent , més o menys , però plovent . Arribem a Jaca , al Camping Ain , i per sort la pluja ens ha donat una treva per descarregar els trastos ; aquí pasarem la nit i el cap de setmana , ja que correm dissabte . Està molt bé això de córrer en dissabte ; si bé es cert que has de marxar divendres , desprès d'una cursa tant dura com es preveu aquesta , tenir la tarda per descansar i el diumenge per dormir i recuperar forces amb un bon esmorçar , estirar les cames tot caminant una estona amb la familia i agafar-se el viatge de tornada amb la calma , s'agraeix , si senyor .

Dissabte 12 de juny . Comença el ritual de tota cursa important ; llevar-se 3 hores abans , esmorçar un bon bol d'arròs amb llet ( del bó , del fet a casa ) i un café amb llet llarg , molt llarg per despertar els sentits ; tornar al llit una estona a seguir descansant i mesurant el continuo augment de l'estat nerviós ; repasar el material obligatori i tota la resta ; i deixar que pasi el temps ..........
A les 6'45h agafo el cotxe sol ; aquest cop la Montse i la Jana es quedaran a Jaca per anar a passejar si la pluja dona alguna treba durant el matí .
A Canfranc continua plovent de valent poca estona abans de donar la sortida , i l'organització decideix retallar la cursa i endarrerir aquesta mitja hora ; a les 8'30h , i encara sota la una pluja que ens acompanyarà durant gairebé tota la proba , es dona la sortida davant de l'ajuntament del poble , 200m d'asfalt pels carrers humits , creuem la via ferrea i ja ens endinsem al bosc per un corriol que obliga al grup a allargar-se i anar d'un en un . Es molt important colocar-se bé de bon començament , i així ho faig ; es posible que vagi una mica més ràpid del que m'agradaria , però si m'adormo perdré el cap de cursa , i el que es pitjor , si hem deixo avançar desprès serà molt difícil recuperar aquestes posicions i recuperar el temps perdut ; que sigui el que Déu vulgui ( i això que no soc gens creient , i molt menys practicant ! ) .
Cada cop el corriol pren més inclinació i fa que el grup es disgregui , fins que quedem 5 corredors al cap de cursa . El lloc en imponent , bosc i més bosc , esgraons de ferro colocats a la roca per superar petits trams verticals i fortes arrels dels magestuosos arbres que formen el bosc del barranc de Ip . Portem gairebé 1h pujant sense treva , i es ara quant el terreny per fi suavitza una mica i ens dona un petit respir , tot i que continua plovent i fent fred , ara acompanyat tot pel vent i per una fina nevada que barrejada amb l'aigua acaba per gelar-nos a tots : " pero que he hecho yo para merecer esto ! " es el company Oscar Pérez , de Peña Guara , més que habituat a aquestes situacions i que tot i això es desespera ; s'hem escapa el riure .
Coronem La Moreta , a gairebé 2600m , i aqui comença un vertiginòs descens que ens portarà fins el Col de Ladrones , a 1400m . La situació es per haber-la grabat i reviure-la ; terra humit , fang , neu , bambes xopes i un terreny que no ajuda a relaxar-se , ja que baixem per una canal equipada amb cordes fixes i cadenes .........i entre tot això un grup sortint de la boira del cim baixant corrent , sense complexes i sense gaires miraments ( ahi si hem veiensin el meus pares ! ) . En el tècnic descens es redueix més el grup i ens quedem l'aragonès Oscar Pérez , el lleonès Eulogio Bello i jo mateix .
Acabem el llarg descens al Col de Ladrones , on existeix una antiga fortificació militar . Aquest es potser l'únic tram planer que ens trobarem durant tota la cursa , i no es pas gaire llarg . Avituallament al "col" , parada curta , molt curta ( potser massa i tot ) , baixem per atravessar el riu , i de nou corriol i cap amunt ! .Desprès de la llarga baixada ja venia de gust pujar una mica , però es que aquesta comença sense treba ! Ben aviat m'hen adono que hem costa agafar un bon ritme de pujada de nou i seguir a l'Oscar , bon coneixedor de la zona , que marxa poc a poc . Sense saber el que hem queda per endavant no vull pasar-me de voltes i prefereixo marcar-me el meu propi ritme , sense dormir-me , ja que se que tinc ben aprop el corredor castellà .
La pujada , com l'anterior , sense ser tant dura tampoc dona cap descans , i ens fa pujar entre bosc fins la cota 1900m aproximadament , per deixar pas als prats alpins a partir d'allà i a una cada vegada més intensa boira que incrementa i molt la sensació de fred , fins el punt d'arribar un moment que no veiem més enllà de 10m , i a les zones de prat els controls han de fer veritables esforços per anar cridant i tenir a tothom controlat .Quant veus als voluntaris que estan en els controls la fila que fan, tremolant tot i estar tapats fins les parpelles , et dones compte de la temperatura existent . Coronem La Raca , punt més alt de l'estació hivernal d'Astún , entre el fred i l'intesa boira i sense pensar-ho gaire ens llencem en un vertiginòs descens per una llarga pala de neu que ens permet baixar i predre alçada molt depresa , deixant enrere la boira i l'intens fred del cim .Hem trobo bé i hem defenso prou bé a les baixades técniques com aquesta ; l'Oscar ja fa estona que no el veig , des de que hem entrat a la boira en la pujada , i m'afanyo per treure diferències al darrere , ja que Eulogio a pasat per La Raca poc desprès meu .
La baixada , molt divertida , ens permet deixar ràpidament enrere la boira i el fred més intens , i en pocs minuts ens trobem al port de Somport ; encara no se ben bé com, però en poc més de 10 minuts hem pasat del cim de La Raca , a gairebé 2400m , al port de Somport , a 1600m .

Realitzem un petit tram d'asfalt , no més de 200m , però que carrega les cames de mala manera desprès de la tècnica baixada , i ens trobem amb l'avituallament . Aquesta cursa es caracteritza per ser en semi-suficiència , es a dir , que hi han pocs avituallaments colocats per l'organització ( 2 per ser més exactes , el del Col de Ladrones i el del Port de Somport ) , si bé es cert que hi han molts punts d'aigua durant la cursa , i que els 2 avituallaments "oficials" son molt complets , on pots trobar beguda de tots tipus ( isotonic , cocacola , aigua , sucs ) i menjar tant com vulguis ( fruita , fruits secs , pastetes , barretes , gels ) .

Gairebé no hem paro , porto el bidó i encara hem queda prou aigua per arribar , o sigui que hem limito a agafar un plàtan sencer i segueixo corrent ..........................fins que patapam !!! desprès de repostar agafem en Camí de Santiago , "camino francés" , i es en els primers metres que , per fer-ho més atractiu al turista , han colocat uns esgraons de fusta en el camí .................. i es en aquest punt que es dóna la convinació perfecta : sabatilles mullades i plenes de fang a la sola , fusta empapada per la pluja i fatiga muscular ; resultat : esguinç de turmell amb caiguda al trepitjar malament la fusta . Hem torno a aixecar ràpidament , just en el moment que arriba Eulogio ; " ¿ estás bien ? te he visto caer , y menudo golpe chico " " nada , tranquilo ,grácias . Venga vamos " " Vamos los dos juntos y tranquilos , que detrás llevamos distáncia" . Es un plaer trobar-te gent així , persones que no deixen de ser ells mateixos tot i estar competint , persones que prioritzen el companyerisme al resultat ; es aquesta la veritable esència de la llarga distància i el que fa que encara hi estigui enganxat . Intento seguir-lo una estona , però aviat hem dono conta que el turmell no está fi i li dic que marxi sol , que segueixi al seu ritme , que jo prefereixo anar més tranquil controlant als de darrere i no jugarme el turmell de nou .

Aquests darrers 5km es fan llargs , la pendent suavitza i el terreny és irregular i enfangat , cosa que dificulta la progresió , però jo vaig concentrat i pensant en no se ben bé que , gairebé amb la ment en blanc intuint els punts quilomètrics . I així , sense adornar-me , veig el que sembla un campanar , i poc desprès una casa , i una altra , i el corriol ens deixa a la carretera ; ara sí que sí , 400m asfaltats i meta , desprès de 3h52´ .Bones sensacions i content per la tercera posició .
Un cop creuada abraçades i felicitacions al Oscar i Eulogio ( 1er i 2on ) , entrevista a tots tres i foto de podi , i cap a la dutxa . Per sort les dutxes son amb aigua calenta .

Impecable organització decidint avançar el sopar previst per les 21h per un dinar a les 16h , amb tots ja arribats .Baixo a Jaca a buscar la Montse i la Jana que estan pasejant per la zona comercial de Jaca i tornem a pujar a les 15h . El dinar , molt currat , es fa al pavelló , juntament amb l´entrega de premis .
Pasem una molt bona estona compartint taula amb valencians , vaskos i madrilenys . Que bó que encara no ha arribat la política a aquestes contrades ! Fem una bona sobretaula i l´organització hem convida a particpar l´any vinent , ja que segons diuen , la marató no deixa indiferent a ningú ; doncs ho intentarem ,si senyor , a estat un gran cap de setmana amb familia i nous amics , i hem bé de gust repetir-ho , i si pot ser , portar a més gent a conèixer l´indret .

Però això serà l´any vinent , i de moment toca pensar i entrenar per Ultra Trail Aneto , i es que no tenim remei !!!

Balandrau pel Refugi de Ribesaltes i el Coll de l'Atalaiador .

El Balandrau es un d'aquells cims clàsics del Ripollès , un d'aquells cims que tot i tenir una alçada considerable ( 2585m ) , resta a l'ombra dels grans , dels Bastiments o Gra de Fajol , inclús de la travessa de Coma de Vaca a Nuria .

Els qui s'aventuren a fer aquest bonic cim normalment ho fan des de la pista de Tregurà o fent prèvia nit al idílic refugi de Coma de Vaca , just als seus peus .
Nosaltres us volem proposar una ruta totalment alternativa , tranquila i solitària ; una ruta que parteix del fons de la Vall de Ribes , concretament del poble que li dona nom : Ribes de Freser .

Ruta : Ribes de Freser ; Refugi de Ribesaltes ; Pista dels Emprius ; Coll de l'Atalaiador ; Roques Blanques ; Balandrau ( 2585m ) ; Coll de l'Atalaiador ; Torrent d'en Batlle ; Refugi de Ribesaltes ; Ribes de Freser .

Horaris : 45' Refugi de Ribesaltes ( 45' ) / 30' Els Emprius ( 1'15h ) / 45' Coll de l'Atalaiador ( 2'00h ) / 30' Cim de Balandrau ( 2'30h ) / 45' Torrent d'en Batlle ( 3'15h ) / 45' Ribes de Freser ( 4'00h )
Els temps estan marcats a un ritme alt , a estones corrent . Per fer-ho caminant pràcticament haurem de doblar els temps .

Altres : Es recomanable sortir d'hora , tot i que no hem de patir en demasia per la calor , ja que atravessarem zones de bosc molt poblat i ombríboles . Hem de pensar que trobarem aigua durant tot el trajecte per la pista del refugi de Ribesaltes , ja que creuarem diversos torrents . Aprop del Coll de l'Atalaiador , desviant-nos una mica a l'est , aproximadament a la cota 2000 trobarem la Font de la Canya .

   .- Sortim de Ribes de Freser , de la zona esportiva , i creuem el poble direcció Pardines . Un cop creuat el cremallera i ja veient les darreres cases del poble girem a l'esquerra per buscar una zona de nova urbanització , just a sobre del Castell de Sant Pere . Aquí trobarem un cartell indicador . Enmig de pastures seguim un corriol ben marcat per les petjades del vacum , e indicat amb senyals grogues , que ens portarà fins un petit abreurador ; en aquest punt creuarem el prat pel recte i anirem a buscar un mas que es veu al capdemunt , Can Nadal . Sortim a la pista encimentada , on recuperem els senyals grocs , i la seguim uns 50m , fins trobar-nos un nou cartell ( refugi Sant Jordi o Ribesaltes ) que ens fa entrar en un corriol .

Aquest sender sempre està marcat de groc , però en aquest tram ens hi hem de fixar força , ja que hi han diferents bifurcacions que ens duen a pastures i conrreus , i els senyals s'han anat perdent engullits per la vegetació .

Desprès d'un tram molt cómode arribem a la pista de Tregurà , que simplement creuem , i seguim les mateixes senyalitzacions grogues , ara ja més clares , endintzant-nos en un preciós corriol enmig del bosc , que tot i la pendent que mica en mica es va incrementant , es de molt bon caminar , tant per la mullida terra com pel paisatge , ja que en tot moment sebla que els arbres en envoltin i ens persegueixin per fer-nos seus ....

Refugi de Ribesaltes ( o Sant Jordi ) ; està situat en un indret idílic , al bell mig d'un petit prat i envoltat d'un frondòs bosc per tots cuatre cantons , i amb una font tot just al devant ( no sempre hi ha aigua ).  Al W , a tant sols 1' hi ha un magnífic mirador que mereix una parada , des d'on hi ha una vista privilegiada del poble de Queralbs , Fontalba , el Puigmal , la Vall de Nuria , i un llarg etc.....Un bon lloc per reposar en les seves taules de fusta exteriors .
Actualment , i es una llàstima , el refugi està es desús , obert a boletàires i caçadors que no sempre respecten l'entorn i hi deixen brutícia ; es el preu que s'ha de pagar quant hi arriba una pista transitable a tot tipus de vehicles .

Sortim del refugi per la pista que pasa just per sobre , girant a l'esquerre en molt suau pujada . Al poc hem de creuar una barrera ( es una pista per l'aprofitament forestal del bosc ) i seguirem per la pista durant uns 4km , gaudint de les seves vistes . Tot i ser un camí ample , la bellesa de l'entorn i el constant creuament de rierols i cascades d'aigua fa que no sigui gens pesada la seva travessa .

Arribem als Emprius . Ho identifiquem per una forta corva a la dreta de la pista , i alhora perque trobem un corriol , al principi ample , que puja a la nostra dreta , senyalitzat al fites de pedra . Anirem reseguint les fites per un camí ample fins que aquest es torni corriol , altre cop per entre un frondós bosc , i amb forta pendent . Aquest tram es una mica perdedor , i hem d'estar atents a no perdre les fites en cap moment .

Estem voltant la cota 2000m , i això vol dir que els arbres comecen a deixar pas a les pastures i als prats alpins . La primera d'aquestes clarianes que trobem es com una finestra oberta al cel ; desprès d'una llarga estona sota un tel d'arbres que amb prou feines deixen entrar la llum solar , de sobte l'Astre Rei ens ilumina amb tota la seva força , i al mateix temps ilumina l'inmensitat de cims i valls que ens envolten a esquerra i dreta ; ens trobem al Coll de l'Atalaiador .

Creuem el coll seguint la divisòria d'aigues , i creuem la darrera zona de bosc reseguint petits senders i les poques fites que trobem . Ara ja no te pèrdua , ja que sempre avançarem per prats alpins i tenim la referència dels contraforts del cim .
Un cop deixem enrere els darrers arbres enfilarem direcció unes curioses formacions rocoses , anomenades Roques Blanques , que fan la funció d'atalaia , dominant tota la vall ; val la pena enfilar-si ( es un moment ) i contemplar les vistes que tenim del punt d'inici , Ribes de Freser .
Un cop superat aquest tram , poc desprès , arribem a una petita esplanada des d'on ja divisem el vèrtex geodèsic i la taula del Balandrau . Ja tant sols ens queda carenar i remuntar l'últim obstacle , els darrers 70m de desnivell , per abraçar-nos al cim .

 La baixada la podem realitzar pel mateix recorregut de pujada  , però si ens bé de gust i ens volem aventurar una mica , un cop arribats al Coll de l'Atalaiador , girarem bruscament a l'esquerre i baixarem tot reseguint , per forta pendent agafant-nos a les branques dels arbres i algun que altre salt , el Torrent del Batlle . Baixant pel torrent acabarem sortint igualment a la pista que ens durà de nou al Refugi de Ribesaltes , però ens estalviarem algo més d'1 quilòmetre de pista . Un cop al refugi , i ja sense pèrdua , tornarem pel corriol que hem fet servir per pujar , seguint sempre amb facilitat les marques grogues .

Estic totalment convençut que a qui us atreviu a realitzar aquesta ruta no us deixarà indiferents , ni per la bellessa dels seus paisatges , ni per la seva solitut , ni la seva preuada tranquilitat ...... i si no ja m'ho direu !

salut i canya

Pic de Bastiments per la Coma de l'Orri

Pujar al Bastiments normalment es sinònim de gent i més gent , es sinònim d'un constant anar i venir de gent de muntanya , i de gent no tant muntanyera que s'hi atreveixen donades les facilitats de pujar desde Vallter amb el remuntador , que per cert , treu fum a l'estiu (quina es la gràcia ? tant sols falta que et montin un helicopter ) ............. però pujar al mateix Bastiments desde la Coma de l'Orri es ja una altre història ; aleshores et trobes una ruta deserta , sense cues , sense individuus indesitjables , sense pijapins ; estem parlant d'una ruta alpina .

Com arribar : Alta Vall del Ter . Ens situem a Camprodon , direcció l'estació hivernal de Vallter 2000 . Un cop pasem Setcases , a uns 4km ens trobem un brusc gir a la dreta de la carretera , amb una petita zona a banda i banda on podem aparcar . Com a bona referència , a la mateixa corba hem de trobar les senyals del GR 11 , i tot just pasar la corba ens hem de trobar la barrera que regula el pas de vehicles en cas de saturació a Vallter .

Dades : 1600m+ / ruta realitzada al mes de febrer 2010 / neu , molta i bona ; pols entre els 1500m - 2600m , glaçada entre 2600m i 2888m / raquetes de neu / Amb bona climatologia ruta evident i a les zones de bosc amb bones referències de gr o de l'estació hivernal

Recorregut : Corba de la Coma de l'Orri o Pla de la Molina ( 1500maprox.) - Coma de l'Orri - Coll de la Coma de l'Orri - Coll de la Marrana - Bastiments - Coll de la Marrana - base estació esqui Vallter 2000 - gr direcció Setcases - Pla de la Molina o Corba de la Coma de l'Orri .

Aparquem el cotxe , i tot i que no ens ho esperàvem , ens posem les raquetes al sortir del cotxe . l'inici del camí la trobem amb la senyalització d'un cartell . Aviat creuem el Torrent de la Coma de l'Orri i el reseguim deixant-lo a la nostra esquerre . Seguim progresant fins a remuntar un esperó amb bastanta pendent . Es en aquest punt que desapareixen els arbres i aleshores encara es més evident el Coll de la Coma de l'Orri , tot altiu al final d'una llarga pala .

Un cop arribem al coll ens trobem , com gairebé sempre per aquestes contrades , un fort vent que gairebé ens tira a terra durant el flanqueig que fem al Gra de Fajol per arribar al Coll de la Marrana . Fins a aquest punt la ruta a estat totalment solitària , en perfecte comunió amb la natura .

Des de el Coll de la Marrana seguim la ruta normal al Bastiments , seguint a estones la traça d'alguns esquiadors i a estones obrint la nostra pròpia traça el més recte posible ( jo segueixo la teoria que hem van ensenyar a escola : la distància més curta entre ds punts distants es sempre la línea recta ).

Arribem al cim , unes vistes espectaculars dels altius cims nevats
i de la Coma de la Vaca ben enblanquinada també , però un fred que pela !! i a més , molt "machotes" nosaltres portem un trist paravent !! O sigui , foto , mirada ràpida al voltant ....... i corre avall que fa baixada !!!!!

Ràpidament arribem de nou al Coll de la Marrana , i aquest cop baixem a buscar les pistes de l'estació de Vallter 2000 . Un cop arribem a les pistes trepitjades baixem per la " Pista del Xalet " , devallant tota l'estona fins arribar a la part més baixa de l'estació , un trobem un remuntador . Aqui hem de trobar les pintades de gr , però en el cas de no trobar-les per la neu , hem de prendre com a referència la caseta del remuntador , buscar-li l'esquena , i veurem que tot just al darrera ja s'intueix el camí .

Aquest sender gr encajonat al fons de la vall , ja no el deixarem fins arribar de nou al cotxe , creuant algun que altre torrent . Es un camí fàcil i molt agradable de fer , sense gaire pendent però amb una clara tendència a baixar tota l'estona , i que ja gairebé al final s'obre i ens regala unes belles imatges de la Alta Vall de Camprodon i del recorregut que hem fet de pujada a la Coma de l'Orri .

Un recorregut del tot aconsellable per sortir de les multituts , i que si volem , un cop al cim del Bastiments en permet allargar la ruta per el Coll de la Geganta i el Pic de la Dona , abans de tornar a baixar a Vallter 2000 ............. però això serà un altre dia , i per tant un altre ressenya !!

Pic de Dórria ( 2557m )

El Pic de Dórria es un més d'aquest pics que passen desapercebuts a una gran majoria de gent , ja que tot i tenir una alçada considerable , un bon desnivell i unes vistes precioses , queden a l'ombra dels gegants que els embolten ; en el cas del pic de Dórria , el seu gegant es transitat Puigmal .

El recorregut proposat surt del fons de la vall , a Ribes de Freser ( 900m ) . Això li dona un caracter especial , ja que a més de sumar un bon desnivell , ens ofereix la possiblitat de contemplar els frondossos boscos de les vessants del Cim d'Estremera i gaudir d'un camí gairebé verge , molt i molt poc conegut i transitat .

Recorregut : Ribes de Freser - Collet de Segura - Cim d'Estremera - Collet de les Barraques - Pic de Dórria .

Horaris : Ribes de Freser - Collet de Segura : 35' ( 35' ) / Collet de Segura - Collet de les Barraques : 1'05h ( 1'40h ) / Collet de les Barraques - Pic de Dórria 50' ( 2'30h )

Els temps estan marcats a un ritme bastant alt i un retorn corrent ; son totalment orientatius .

Retorn : Baixem de nou pel mateix cami , en 1'30h ( 4'00h )

Sortim ( aquest cop anem el Sergio i jo mateix ) del Poliesportiu de Ribes de Freser , baixant a la Plaça del Mercat per anar a buscar el Carrer de la Cerdanya . Ja dintre de l'estret carrer la pendent comença a fer-se notar i ens avisa amb claretat del que ens queda per endavant , o sigui que es tracta d'agafar-s'ho amb calma . Un cop hem deixat enrrere la rampa del carrer , comença un estret corriol que suavitza una mica la dura arrencada , ben fresat , que en constant pujada , a estones més dret i a estones menys ens porta per sota de l'antic volcà , tot just fins el Collet de Segura . Al coll creuem el filat de bestiar i ens posem a reseguir les senyals grogues pintades a roques i/o arbres . El corriol es va enfilant de manera progresiva , sense grans pendents , però sense cap treva , i ens va endinsant cada cop més a la massa arbòrea dels vessants del Pic d'Estremera .

Entre bosc arribem a la pista de Vilamanya - Refugi Corral Blanc . Hem de prendre aquesta pista a l'esquerre , però molt poca estona ; aquest punt es l'únic una mica delicat , ja que amb la neteja forestal que s'està realitzant es posible que hagi desaparegut algun dels senyals grocs . Un cop recuperat el corriol , el seguim entre els arbres fins arribar als planells d'Estremera , uns prats verds i oberts d'est a oest amb unes magnífiques vistes que de ben segur es valen una paradeta amb les seves respectives fotografies .

Creuant els plans arribarem a trobar , sense cap pèrdua un cami-pista dels ramaders que ens durà en poc més d'un quilòmetre al Collet de les Barraques . Aquest coll es un creuament de camins , de PR i GR . Des de aqui podriem baixar a Planoles o dirigir-nos a Nuria o Queralbs .

Nosaltres seguirem tot recte per un estret corriol entre arbres sempre paral.lel a la tanca de bestiar . Ben aviat el camí sobre en un prat , i a partir d'aqui se'ns obre un paisatge pler d'esplendor , inmens . Pujant pel trencant d'aigues , i sempre amb l'esbelta silueta del Puigmal vigilant -nos , poc a poc se'ns va obrint un ample coll , el Pas dels Lladres .

Podem arribar fins el coll per divisar l'àmplia panoràmica de la Cerdanya i la vessant francesa de la muntanya , però si volem fer via podem sortir-nos del corriol pel llom esquerre de la marxa i atacar el cim pel dret ,i en mig d'un bon pedriscall de roques punxegudes arribarem al punt geodèsic que marca el punt àlgid d'aquest arrodonit cim .

La baixada la realitzem desfent el camí de pujada fins retornar a Ribes de Freser .

Una molt bona opció si teniu la posibilitat de 2 vehicles es , un cop arribats al cim , reseguir la carena fins baixar al poble de Dórria , i d'aqui pel GR fins arribar a Planoles , on ens esperaria el segon cotxe .

Una tercera opció seria desfer el camí fins el Collet de les Barraques i aqui agafar el GR fins la Font de l'Home Mort i Queralbs . En aquesta opció cal prestar atenció al creuament de GR que hi ha al torrent de la Font de L'Home Mort , ja que una de les variants del Gr ens duria a Nuria . El tram de GR des de la font fins a Queralbs es força espectacular i amb vistes esplèndides . Un cop a Queralbs recuperariem el segon dels vehicles .

salut i canya !!!

Tagà 2040 i Puigestela. Un clàssic .

El Tagà es sense cap mena de dubte una de les muntanyes emblemàtiques de Catalunya ; potser pel fet de la seva alçada ( 2040m ) , o potser per esdebenir en un enclau privilegiat que ens obsequia amb unes privilegiades vistes a qui gosa perturbar la tranquilitat de la seva creu , o potser per les seves llegendes , o potser per tot plegat , es un d'aquells racons del nostre país que tenen un encant especial , un d'aquells espais que desprenen un màgia especial .

El Taga es un cim arrodonit , que allarga la seva ombra fins el Puigestela a travès de la Serra Cavallera , i on hi podem arribar des de totes les seves vessants .

Jo us voldria convidar a fer-ho des de la que potser es la menys transitada , des de Ribes de Freser pels Plans de la Maçana . Una ruta curta però amb força desnivell , cosa que la fa més exigent però que alhora ens otorgarà la satisfacció del repte aconseguit .

Punt de sortida : Plaça del Mercat . Ribes de Freser .

Distància aproximada de pujada : 5km fins el Taga ; 1km ( 6km ) més fins el Puigestela .

Desnivell positiu aproximat : 1150m fins el Taga ; 1350m fins el Puigestela .

Temps aproximat : 2h/2'30h fins el Taga i 3h/3'30h fins el Puigestela .

El recorregut no te pèrdua , ja que està marcat amb unes línees horitzontals grogues , i ens portarà gairebé tota l'estona per corriols i prats alpins .

Sortim de la Plaça del Mercat de Ribes de Freser i reseguint les indicacions arribem a la Font de la Caterineta , encara al poble , on comença el corriol . Comencem pujant de valent , fins trobar-nos una edificació de formigó ( dipòsit d'aigua ) . Aqui ens podem liar una mica ; el que hem de fer es anar a buscar el dipòsit i creuar un filat de bestiar que trobarem just al devant ; un cop creuat el filat tornarem a retrobar les senyals grogues a un arbre . Ens enfilem de nou per una forta pendent . Aproximadament als 30' de marxa trobem els primers "bunkers" de la Guerra Civil ; malauradament no estan gaire ben conservats , però val la pena perdre-hi uns instants . Tot seguit trobem un indicador en el creuament de pistes , i resseguim en direcció al Taga . Pocs metres desprès de l'indicador , deixem la pista i superem un petit marge per creuar un prat , amb el que ens estalviarem un bon tros de pista . Un cop tornem a sortir a la pista , en una marcada corva , recuperem les marques grogues que hem deixat més avall i pujem ben drets per corriol . Aquí ens trobarem amb un altre "bunker" , aquest més net .

Sortim a un camí ample ( no es pot dir ben bé que sigui una pista ) i no el deixem fins que s'obre el bosc . En aquest punt tenim unes boniques vistes de la vall . Seguim pujant seguint les marques fins que aribem als Plans de la Maçana , aproximadament amb 1h de marxa . Aquest lloc es un gran prat de pastura , on trobem panells d'informació .

Aquí ens hem de situar paral.lels al filat de bestiar i no deixar-lo mai . Ens tornarem a endinsar en una petita bosquina , per un corriol , fins que ja a la cota 1600m desapareixen els arbres i ens trobem amb tota la vessant que hem de pujar , sempre anant seguint el filat .

Les pendents son fortes , o sigui que millor pendres-ho amb calma . Ja als 1800m tenim un petit descans , on creuem el filat i el deixem a la nostra dreta , i desde on podem començar a imaginar-nos les vistes que tindrem des de el cim . De nou resseguint el filat de bestiar , anem remuntant el darrer escoll per arribar a la zona més planera que carena fins arribar al punt geodèsic primer , i a la creu tot seguit .

Aproximadament 2 hores desprès de sortir de Ribes de Freser , arribem a la Creu del Taga ( 2040m ) i gaudim de l'espectacle : Puigmal i Bastiments al Nord , Sant Amand al Sur , Serra del Cadi i Pedraforca a l'oest , la Vall del Ter al Est , i una infinitat de detalls que faran que el temps s'aturi .

Si volem podem resseguir fins el Puigestela , seguint per la carena que ens durà fins la Portella d'Ogassa , coll obert i ventat . Un cop a la portella superarem una primera rampa que ens portarà al Pic de la Portella , i d'aquí , ja per camí fresat i sempre per la carena , ens durà sense pèrdua a la senyera del Puigestela ( 2019m ) . Durant tota la carena i des de el cim , les vistes son inmillorables .

El retorn el farem per el mateix camí , amb molt de compte , ja que les fortes pendents dels prats més alts ens poden jugar una mala pasada en forma de sobrecàrregues si no estem habituats .

Així retornem a Ribes de Freser , unes 6h desprès ( temps de marxa , sense contar les aturades ) desprès de gaudir d'una bonica jornada i uns paisatges espectaculars que bé es valen una visita .

Pic de Bastiments

El Bastiments , amb els seus 2888m , es un dels grans cims del Pirineu Oriental . Es un cim altiu , que no ens enganya gens i ens ensenya tota la seva magnitut en tot moment , es un cim que imposa respecte quant et trobes als seus peus , i amb una peculiar forma cimera que el fa fàcilment distingible .La ruta que realitzem no es la més curta , ni tampoc la més complicada , però si que crec que es la més bella , si més no una de les més belles . Tot i no ser una ruta circular , en aquests espais no sap mai greu passar-hi dos cops seguits .

Recorregut : La Farga ; Gorges del Freser ; Coma de Vaca ; Coll de la Marrana ; Pic de Bastiments ; Coll de Tirapits ; Coll de Carançà ; Coma de Vaca ; Gorges del Freser ; La Farga .

Temps : La Farga - Bastiments / 2'15h ( 2'15h); Bastiments - Coll de Carançà - Coma de Vaca / 1'45h ( 4'00h ) ; Coma de Vaca - La Farga 45' ( 4'45h)

Aquests temps son fets a un ritme alt , a estones corrent .

Son les 7'00h del matí i hem poso en marxa . He deixat el cotxe a La Farga de Queralbs i resegueixo la pista fins la central de Daió . Aqui creuarem el pont i reseguim les espectaculars Gorges del Freser . Tot i ser estiu fa una fresqueta molt agradable , i potser el soroll de l'aigua propera , o potser la solitut de la matinada , o segurament tot plegat fa que vagi tranquil , gaudint de l'espectacle natural ; es desperta un dia clar , d'aquells sense un sol núvol al cel .

Mica en mica vaig remuntant el camí ben fresat , i un cop creuat el riu sobre un fràgil pont de fusta , comença la zona de les marrades , una zona amb un fort desnivell que ens durà per sobre de Coma de Vaca i on podrem gaudir d'una de les visions més belles del Pirineu , un lloc per gaudir dels valors de la natura , de la seva complexa sencillessa ......

Seguint pel mateix cami ens trobem amb un rètol que ens guia el camí a seguir . Aquí hem de perdre alçada fins retrobar el curs del riu , i un cop aquí remuntar tota la vall , sempre en paralel al corrent d'aigua . De mica en mica se'ns va obrint a l'horitzó el nostre objectiu , el Bastiments .

No deixem en cap moment el sender , fins que ens topem amb el gr 11 . En aquest punt la lògica ens duria a buscar el proper Coll de la Marrana i d'aquí al cim , però jo no en tinc gaire de lògica i sentit comú , pel que segueixo tot recte , pel ben mig d'un prediscall inacavable i que de forma directe hem du fins el més alt del cim . Algú va escriure en algun lloc que "el cami més curt entre dos punts es sempre la línea recta "i un dia un bon company de fatigues , de moltes fatigues , hem va demostrar que això també es posa a la pràctica a la muntanya ; i aquí soc , a 2880m sobre el nivell del mar , al cim del Bastiments ( a la creu ) , i per la "línea recta" . Son gairebé les 9'30h i es al cim on intercanvio les primeres paraules del dia amb algú . Com jo , es un noi que a pujat a bon ritme , però desde Ull de Ter ( bastant més aprop que Queralbs ) . Aqui mengem una mica i ens desitgem sort mentre arriba més gent .

Careno fins la segona cota del Bastiments ( el piolet ) i baixo decididament fins el Coll de Freser , per trencar a l'esquerra per continuar baixant a buscar les Fonts del Freser . Aqui recupero el gr11 i una pujada continuada i sostinguda ens porta fins el Coll de Tirapits , on sempre per camí molt fresat , anem carenant fins arribar al Coll de Carançà . En aquest ampli coll tenim la posibilitat de continuar pel gr fins el Coll de Noucreus i desprès devallar fins al Santuari de Nuria per desprès baixar a Queralbs , o trencar a l'esquerra i devallar per la Vall de la Fosa del Gegant fins al refugi de Coma de Vaca i el Pla de les Eugues .

Jo decideixo baixar per la segona opció per dues raons : primer per recorregut , ja que anar fins a Nuria allargaria bastant l'entrenament i per avui ja està bé , i la segona i més important per que el cami de les Gorges del Freser es molt més tranquil i solitari ( menys en el seu tram final ) .

Paso per devant del refugi , creuo el peculiar pont metàlic sobre el Freser , remunto el petit resalt fresat i començo a baixar a bon ritme per les marrades . Son gairebé les 12'00h del migdia , i a aquesta hora puja un bon grapat d'excursionistes , la majoria d'ells a pasar la nit al refugi desprès d'haber fet algun cim .

Gairebé sense adonar-me arribo al pont de Daió , i d'aqui en poc menys de 5' arribo de nou a La Farga . He trigat gairebé 5 hores en fer tot el recorregut , però realment val la pena . Canvi de roba i de nou al cotxe , recordant els instants viscuts durant l'intens matí . La veritat es que no hem cansaria mai de donar-li voltes a aquestes muntanyes ...................i hem sento un privilegiat !!

SEGURETAT I PROGRESSIO EN VIES FERRADES

CLÍNIC DE TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ I SEGURETAT EN VIES FERRADES

Aquest curs/clínic va destinat a totes aquelles persones que practiquen esports al medi natural però que mai s'han atrevit a enfilar-se a les pareds . Amb aquest curs pretenem iniciar a tots aquells que ho vulguin a l'univers de les vies ferrades .

Dates : 14 i 15 de novembre 2009

Contigut del clínic :

- equip i material

-materials i sistemes d'equipament de les vies ferrades

-tècniques de progressió i seguretat

-coneixement del medi i perills

-sistemes de graduacions i dificultats en V.F.

Lloc :

-CFTE Escola Catalana d'Esports de Muntanya / Pont de Suert

Horaris :

-Dissabte 14 de 16'00h a 19'00h teòrica i diumenge 15 sortida pràctica a la nova V.F. del Tossal de Miravet .

Material necesari :

-Roba d'abric

-Motxilla

-Calçat de muntanya

-Protecció solar

-Aigua

-Arnes,casc, disipadora,politja( si no disposeu del material tècnic l'escola el facilitarà )

Preu : 55€/persona Allotjament : Pensió Completa 25€/persona

El preu inclou l'assegurança per tota l'activitat .

MONOGRÀFIC DE TÈCNIQUES DE SEGURETAT

I PROGRESSIÓ EN VIES FERRADES

Aquest monogràfic està destinat a totes aquelles persones ja coneixedores del medi i ja iniciades en aquesta modalitat que volen millorar la tècnica i la seguetat . Les persones que hagin realitzat el clínic per iniciar-se a la disciplina poden accedir a realitzar el monogràfic per complementar el seu coneixement .

Dates : 28 i 29 de novembre 2009

Contingut del monogràfic :

-equip i material

-materials i sistemes d'equipament de les V.F.

-tècniques de progressió i seguretat

-coneixement del medi i perills

sistemes de graduacions i dificultats en V.F.

Lloc :

CFTE Escola Catalana d'Esports de Muntanya / Pont de Suert

Horaris:

-Dissabte 28 de 9'00h a 18'00h amb teòrica a l'escola i sortida pràctica a la nova via ferrada del Tossal de Miravet . Diumenge 29 de 9'00h a 14'00h amb pràctiques a la via ferrada de Sacs , Vall de Benas .

Material necesari :

-Roba d'abric

-Motxilla

- Calçat de muntanya

-Protecció solar

-Aigua

-Arnes,casc,dissipadora i politja.(si no disposseu d'aquest maerial ,l'escola el facilitarà)

El preu inclou l'assegurança per totes les activitats .

Preu : 110€/persona Allotjament : 2 PC 50€/persona

Reserves : CFTE ECEM - 973 690 830

U.T.E. - 938 152 063

V Cicle de Projeccions d'Acitivitats de Muntanya , Esports i Natura

Ja el tenim aquí ; per cinqué any des de la secció de Farra i Acció dels Xulius c.s.r organitzem el "Cicle de Projeccions d'Activitats de Muntanya , Esport i Natura" . I aquest any té un quecolm especial , ja que fem 5 anys , i això vol dir que la secció en fa ja 15 que rutlla !!
Aquest cicle totalment amateur es va iniciar com una manera de fer alguna cosa especial pel desè aniversari de la secció , i any rera any , i gràcies a l'empenta dels socis i la resposta del públic , hem aconseguit portar-lo fins a aquest cinquè aniversari .

La nostra ilusió i l'intenció es la mateixa que la del primer dia ; es tracta d'apropar les activitats al medi natural a tot aquell que hi estigui interessat , des de un punt de vista proper i familiar , i per això totes les projeccions tenen un fil en comú ; sigui quina sigui l'activitat realitzada , sempre hi ha un membre de l'entitat o un veí de Ribes o la comarca que hi ha estat involucrat , sigui d'una manera més activa ( realitzant l'activitat ) o bé sigui per que coneix a la persona qui ens fa la proposta .

Com sempre , les projeccions es faran a la Sala Gran del local de l'entitat , al Carrer Major nº13 de Sant Pere de Ribes .

dissabte 07 novembre 2009 / 20'30h

TRAVESSANT L'ATLES EN BTT , a càrrec de Lluis Cànoves , Jordi Sella i Manuel Sella .

dissabte 14 novembre 2009 / 20'30h

EXPLORANT L'ANNAPURNA , a càrrec de Santi Terraza .

dissabte 21 novembre 2009 / 20'30h

CURSES D'ORIENTACIÓ , a càrrec d'Ampar Gil .

diumenge 22 novembre 2009 / 17'30h

DESCENS D'ENGORJATS , projecció i coloqui a càrrec de Marc Erra i Ramon Camacho .

Hi esteu tots convidats , us hi esperem !!

Episodi 1- Salomon Nature Trail Cavalls del Vent

SALOMON NATURE TRAIL - CAVALLS DEL VENT

Bagà , dissabte 3 d'octubre . Falten pocs minuts per les 11'00h , hora de sortida oficial de la cursa , i els carrers del poble son un batibull de corredors , premsa , amics , familiars , e inclús algun que altre del poble que s'ho mira amb cara de no saber el "per què" de tot plegat . Nervis , molts nervis , i això que no tinc cap tipus de presió , ja que es el meu debut en la distància i bàsicament el meu interès es aprendre , i per endavant tot un repte : 80km i 5800m+ .

Abans de la sortida estic una bona estona parlant amb dos bons amics , en Kiku ( Soler ) i en Jessed ( a la fi el guanyador ) , i encara que sembli mentida , l'estic animant i calmant , ja que està fet un sac de nervis . Plegats revisem per darrera vegada tot el material que portem , tant l'obligatori ( paravent , manta tèrmica , got , frontal i piles ) com el personal , que tots minimitzem el que podem o creiem oportú ( en el meu cas , a part de l'obligatori tant sols porto "gels" , alguna barreta i el bidó amb isotònic ) .

A tret informatiu , els Cavalls del Vent ( http://www.cavallsdevent.com/ )es una "petita" volta pel massís del Cadi - Moixeró , recorrent tant la vessant Sud com la Nord , i que pasa per tots el refugis del Parc Natural ; Rebost , Niu de l'Aliga , Serrat de les Esposes , Cortals de l'Ingla , Prat d'Aguiló , Lluis Estasen , Gresolet i Sant Jordi .

Son les 11'00h en punt , i sota un bon sol de tardor i una excelent temperatura es dona el tret de sortida pels carrers de Bagà . Molta gent animant , aplaudint i cridant al pas dels corredors , però ben aviat s'acaba el xibarri , tot just sortir del poble , i comencen els primers corriols i les primeres rampes .........penso "ufff, com hem costa , però es que tinc les cames fredes i això tot just acaba de començar ". El grup de favorits ràpidament marca les distàncies imprimint un fort ritme , i per darrere cadasqú intenta marcar-se el seu propi ritme , a poder ser dintre d'algun grupet .

El paisatge i el paratge acompanyen , i gairebé sense adonar-me arribem al Refugi de Rebost , primera parada del recorregut per hidratar-nos . D'aquí sortim conjuntament amb en Dani Leon , bon amic i company de fatigues , i al poc decidim anar plegats la resta de la cursa . Ho parlem , i realment per tots dos es l'estrena en aquestes distàncies , i amb el respecte que li tenim a la cursa i sabedors de que el nostre nivell com a corredors es similar , decidim correr junts : tot un encert , si senyor . Dani , gràcies per la paciència , la conversa i la companyia ; tot un plaer compartir aquesta experiència amb tú .

Anem avançant a la nostra , entre converses inconexes i parades per "regar" el bosc . Pasem per el Niu ; portem poc més de 2h de cursa i els primers valents que han sortit excesivament depresa comencen a pagar-ho .

El camí de baixada fins el Serrat de les Esposes es llarg , i millor agafar-s'ho amb la calma . A punt d'arribar al Serrat ens enxampa en Gaizka Itza , un altre d'aquests que porten tota la vida a la muntanya , i anem plegats una bona estona , fins el refu , però al sortir de l'avituallament el deixem que tiri sol , te més experiència que nosaltres i no ens volem "cremar" abans d'hora .

Del Serrat , primer pista , desprès corriol , i sense adonar-nos ens trobem als Cortals de l'Ingla , cuarta parada del recorregut . Aqui tornem a beure bé , menjar alguna cosa i ràpid a fer camí cap el control de pas intermig , Prat d'Aguiló . Arribem al Coll de Vimboca i continuem , aquest cop carenant i guanyant alçada de mica en mica ,per un terreny que ens permet trotar cómodament , fins arriar-nos per una torrentera i arribar a Prat d'Aquiló : km 40 . Aquest es realment un punt estratègic i psicològic del recorregut ; si surts del refugi , acabes la cursa . A partir de Prat contes en negatiu ( es a dir , ja no portem 45km , si no que tant sols ens queden 35 !! ) . El factor psicològic es importantíssim en aquestes proves , i t'has de mentalitzar .

17'00h . Ja estem a Prat d'Aguiló , i arribem entre crits de la gent del control i els ànims del germà i la xicota d'en Dani . Aquesta parada es la més llarga que fem ; bebem i bebem , agafem alguna barreta i fruits secs i ens crospim un parell d'entrepans en un moment ; aqui som conscients de la pujada que tenim per endavant fins el Pas dels Gosolans , però no li tenim por , tenim forces i la moral pels núvols , ja que ens ho estem pasant bé i a més ens han dit que anem entre els 15 primers ...... que més podem demanar !!

De baixada del Pas dels Gosolans , tot just al Collell es troba la familia d'en Dani ; ànims i parada per petonejar la mare i el pare ........ però parada curta , que afloren les llàgrimes de l'emoció !!.

Ara toca pista fins la propera estació : Lluis Estasen , el del "Pedra". Aqui retrobem en Kiku , que hem dona els dos "gels" que li habia pasat a la sortida i fem parada curta , ja que el Gresolet el tenim a la vora .Tot just abandonar el refugi ens pasen dues "motos" amb dues cames , i ens donem comte que han estat més llestos que nosaltres i han sortit a un ritme més traquil per anar guanyant posicions , però això a nosaltres ens es ben igual , nosaltres tant sols volem acabar . Es tracta de baixar per un corriol moll i ple d'arrels , creuant un parell de torrents , per arribar en suau pujada fins el Refugi d'en Suso , el Gresolet . En aquest punt remomtem fins el Coll de la Bauma i d'aquí al Coll de la Bena .

Es aquí on ens coloquem els frontals al cap i els encenem , ja que son les 20'00h i ens endinsem per un corriol estret i tècnic fins el fons d'un barranc on perdem la visió de l'estelat cel i la llum que fins aleshores teniem de la Lluna Plena .

Arribem a Cal Cerdanyola , tot just on comencen els Empedrats , un camí preciós , estret i amb formes capritxoses que ha moldejat el torrent que creuem en diverses ocasions . Es en moments com aquest , inmersos en la foscor d'una freda nit d'octubre , cansats i amb la sóla llum del frontal , on realment es donem compte del privilegiats que som , és en aquests moments que ens sentim afortunats de poder gaudir del silenci , de poder sentir la calidessa de la companyia d'un amic , de sentir-nos en comunió amb la natura , i aquest cop amb l'afegit d'una esplèndida Lluna Plena que li dona a tot un toc especial . Avancem en silenci , escoltant-nos tant sols els nostres propis pasos , concentrats en el punt de llum i mirant de tant en tant l'altímetre per poder animar-nos : " ja hi arribem , cada cop ens falta menys pel refugi , per la darrera estació , per la darrera parada d'aquest tren .... " i per fi , d'entre la foscor unes veus portades pel vent que ens fan despertar els sentits , i poc desprès un punt de llum , cada cop més gran .... ara sí !! Arribem al Sant Jordi entre ànims i aplaudiments de la gent del control , mengem poc , molt poc , perque l'estòmag ja no permet res , s'ha declarat en vaga de fam i tant sols ens permet ingerir un parell de gots de coca-cola , i encara gràcies . Ens despedim animats perquè sabem que ara si , ara ja no hi ha volta de full i ja no ens podem retirar , sigui com sigui , més tard o més d'hora , arribarem a Bagà , aquell poble de l'Alt Berguedà que ens semblava tant llunyà fa unes hores .....

En la foscor ens costa remuntar la darrera pujada del dia , el Coll d'Escriu , els darrers 200m positius de desnivell , i un cop a dalt , com si d'una aparició es tractés , la Lluna ens espera tranquila per iluminar-nos els darrers quilòmetres de baixada , primer per pista de pedra i tot seguit els darrers 4km per carretera d'asfalt , un asfalt agraït que ens deixa relaxar-nos , deixar els sentits a banda i simplement deixar-nos anar per l'inércia fins trobar la calidessa dels carrers iluminats de la vila mitjeval . Ara SI , per fi , entre els crits dels amics i els aplaudiments de la gent del poble que aguanten estoicament la fredor de la nit , arribem al darrer retom , arribem a creuar la línea d'arribada , agafats de la mà , amb un sentiment dificil d'explicar amb paraules , es un moment que tant sols nosaltres podem percebre en la seva totalitat .

80km , gairebé 12000m de desnivells acumulats i 11h48'59'' desprès , ens tornem a trobar al punt de sortida , ens tornem a trobar a la Plaça del poble , ens tornem a retrobar amb els nostres , amb una única diferència , ja no tenim nervis , ara estem contents , molt contents per la feina ben feta . No podem demanar més , hem acomplert el nostre objectiu amb escreix , hem acabat , i a més entre els primers ( hem arribat a la posició 14 ) amb un gran crono . Salut , i de nou , GRÀCIES DANI .

Ara toca dutxar-se ràpid , treure's el fred del cos i menjar alguna cosa quant el castigat estòmag ens ho permeti ........... i dormir , dormir tant com el cos ens demani ...........

...........i per què no , començar a somiar en la propera , i es que no tenim remei !!

Episodi 0

Episodi 0 . Amb aquest nom neix un projecte ambiciós ; un projecte que ens ha de portar a recòrrer bona part de la geografia catalana i pirinenca , i que pas a pas anirà ampliant-se a d'altres horitzons ; es tracta de realitzar els circuits de trail de Catalunya i part dels Pirineus en menys de 24h . Es un projecte obert i sense dates fixades , tant sols la d'inici , el 03/10/2009 a Bagà , en el Trail Cavalls del Vent . Es un projecte del qual formarà part una bona colla dels amics de muntanya , bona part d'aquests que , com un servidor , entenen , veuen i viuen la muntanya , l'esport i la natura com el seu medi natural , d'aquest que gaudeixen de la solitut i de la companyia , del sol i la pluja , del calor i del fred ............ ja que no es un objectiu solitari , ni una recerca del límit humà , es algo molt més senzill , es tant sols una il.lusió per sentir-se LLIURE , per sentir-se VIU . I com no , un projecte del que formaran part molt activa les meves "nenes" , la Montse i la Jana .

Sense cap data prefixada ( no comencem estresant-nos ! ) , el repte ens portarà a còrrer per la Serra del Cadi( http://www.cavallsdelvent.com/ ) , la Val d'Aran( http://www.setausageth.com/ ) , el Pallars i l'Alta Ribagorça( http://www.carrosdefoc.com/ ) , Andorra , el pais dels pirineus (http://www.rutadelsestanysamagats.com/ ) , el Parc Natural de l'Alt Pirineu( http://www.laportadelcel.com/ ) , li donarem la volta al massis de Maladeta-Aneto( http://www.nlmt.com/?mmod=staticContent&IDf=124 ) i ens aventurarem al pais veí per realitzar un tomb de 155km pel Massís del Neouville( http://www.grandraidpyrenees.com/ ) .

Pas a pas , intentarem assolir cada repte individualment , i lletra a lletra , ho podreu anar seguint des de aquesta mateixa web .

salut i trail !!