Parlem de . . . . .

dimarts, 1 de setembre del 2009

Pic de Finestrelles

Pic de Finestrelles per l'Aresta Sud-Oest o Aresta de la Costa de Ferro .

Ruta : La Farga ; Queralbs ; Cami de Nuria ; Nuria ; Cami del Torrent de Finestrelles ; Collet del Roc de Maula ; Aresta sud-oest ; PIc de Finestrelles ; Coll d'Eina ; Nuria ; Pont del Cremal ;Cami de Daio ; La Farga .


Temps parcials : La Farga - Nuria : 1'10h / Nuria - Pic de Finestrelles : 1'00h / Pic de Finestrelles - Nuria : 40' / Nuria - La Farga : 50'

Temps total : 3'40h

Aquest cop vaig sol , i no es que sigui un tipus raro ( bé , una mica si que ho soc ) , ni que no vulgui companyia , però de tant en tant hem be de gust prerdrem per les muntanyes solitàries amb l'única companyia del silenci i la solitut . Proveu-bo de tant en tant , val la pena i de ben segur que us enganxa .


Deixo el cotxe a la corva de la Farga de Queralbs i pujo per l'asfalt ( 1km ) a buscar el poble .Son les 7'00h del matí i aqui començo a pujar pel camí vell de Nuria . Es sensacional , per un tipus que viu normalment a la costa central catalana , poder entrenar en plena canícula estiuenca a tant sols 12ºC ; no se si per el "mono" d'utilitzar-lo , o perque realment hem bé de gust tapar-me , però la veritat es que hem tiro per sobre el paravent .

Als pocs minuts creuo la pista de Fontalba i hem paro per treure'm el paravent que ja comença a donar calor . Segueixo per el corriol en soletat , tant sols amb la esporàdica companyia d'alguns isards embadalits amb la presència d'un tipus corrent a aquestes hores ....

El camí no te cap pèrdua , i desprès de 1'06h visualitzo el Santuari de Nuria . Poc desprès i a poc a poc , en silenci , per no trencar la fraternitat entre natura i humanitat que encara regna en aquest espai a aquestes hores del matí , el deixo enrere per la pista hivernal de principiants i començo a reseguir el Torrent de Finestrelles . Al acabar la pista creuem el torrent per un pont de ciment ( lleig , molt lleig ) i seguim per evident corriol fins trobar un cartell indicador de "puigmal / finestrelles" . Seguim direcció finestrelles per un prat on s'entreveuen les traces

de corriol , creuem de nou el torrent i ens enfilem aquest cop per camí evident i ben marcat fins el Collet del Roc de Maula . En aquest punt ( 1'45h ) el camí clàsic fins el Coll de Finestrelles devalla una mica a buscar la Coma de Finestrelles per desprès enfilar-se de nou ja fins el coll ; nosaltres , situats encara al Collet girem 90º i ens enfilem pels primers contraforts de la Costa de Ferro . Aquí ja no hi ha camí marcat ni res que se li apropi , o sigui que ens busquem la vida entre matolls i prats , fins arribar a situar-nos a una punta pedregosa des de on es domina tota la vall . Aquesta roca es troba tot just sobre del trencant d'aigues dels dos torrents , i reseguim tota l'aresta , ara ja convertida en un pedriscall , que ens aproparà al darrer contrafort del cim i que superarem amb una petita ajuda de les mans .

Ja hi som !! Pic de Finestrelles , 2827m . Des del cim es domina tant la vessant ripollessa com la ceretana , des del Puigmal a la Serra del Cadi i Pedraforca , des de la Torre d'Eina al Bastiments .... la vista es perd en l'infinit , aquest infinit que ens fa somiar en noves traces i aventures , en valls per descubrir i cims per conquerir . . . .

Però s'ha de baixar , per molt greu que hem sàpiga , i segueixo per l'ample aresta fins el Coll d'Eina , passant abans per Puig de Nuria ( 2752m ) . Un cop al coll enllaço amb el gr-11 que hem deballarà fins la Coma de Noufonts i de nou a Nuria , aquest cop per el costat contrari , i per desgràcia sense aquella comunió de primera hora . Ara els crits i el batibull de persones dominen la vall i li trenquen l'encant . Ja porto gairebé 3h i tot i això ara creuo més ràpid el santuari , sota l'atenta i incrédula mirada de la gent , de petits i grans .

Torno a baixar pel Cami vell de Nuria ; es un constant "bon dia , bon dia" de la quantitat de gent que puja a aquestes hores a saludar el Sant . Aquest fet fa que apreti el ritme per acabar abans , ja que en altres llocs s'agraeix trobar gent , però aquest no és el cas ; aqui et trobes amb tot un grapat de personatges que et miren amb cara d'extranyesa i/o enveja , calçats amb xancles de platja , utilitzant la samarreta com a gorra i el pitjor de tot , preguntan-te en cada moment "¿ queda mucho para llegar arriba ?" . La veritat es que algun dia hauriem de fer un estudi per saber que es el que impulsa aquests individuus a sortir del cómode sofà i de la seva civilització .

Tornant a la ruta , amb poc més de 20' hem trobo al Pont del Cremal i decideixo que ja en tinc prou de "bons dies" i agafo el cami de Daió . Al començament aquest tram planeja e inclús hem de superar un petit resalt , però tot seguit devalla de cap a la central de Daió amb verticalitat , enmig d'un bosc tupit . A la Central creuem el Riu Freser pel pont de fusta i ja tant sols ens queda 1km de ciment per arribar de nou a La Farga , gairebé 4h desprès d'arrencar .