Parlem de . . . . .

dimarts, 1 de setembre del 2009

Pic de Finestrelles

Pic de Finestrelles per l'Aresta Sud-Oest o Aresta de la Costa de Ferro .

Ruta : La Farga ; Queralbs ; Cami de Nuria ; Nuria ; Cami del Torrent de Finestrelles ; Collet del Roc de Maula ; Aresta sud-oest ; PIc de Finestrelles ; Coll d'Eina ; Nuria ; Pont del Cremal ;Cami de Daio ; La Farga .


Temps parcials : La Farga - Nuria : 1'10h / Nuria - Pic de Finestrelles : 1'00h / Pic de Finestrelles - Nuria : 40' / Nuria - La Farga : 50'

Temps total : 3'40h

Aquest cop vaig sol , i no es que sigui un tipus raro ( bé , una mica si que ho soc ) , ni que no vulgui companyia , però de tant en tant hem be de gust prerdrem per les muntanyes solitàries amb l'única companyia del silenci i la solitut . Proveu-bo de tant en tant , val la pena i de ben segur que us enganxa .


Deixo el cotxe a la corva de la Farga de Queralbs i pujo per l'asfalt ( 1km ) a buscar el poble .Son les 7'00h del matí i aqui començo a pujar pel camí vell de Nuria . Es sensacional , per un tipus que viu normalment a la costa central catalana , poder entrenar en plena canícula estiuenca a tant sols 12ºC ; no se si per el "mono" d'utilitzar-lo , o perque realment hem bé de gust tapar-me , però la veritat es que hem tiro per sobre el paravent .

Als pocs minuts creuo la pista de Fontalba i hem paro per treure'm el paravent que ja comença a donar calor . Segueixo per el corriol en soletat , tant sols amb la esporàdica companyia d'alguns isards embadalits amb la presència d'un tipus corrent a aquestes hores ....

El camí no te cap pèrdua , i desprès de 1'06h visualitzo el Santuari de Nuria . Poc desprès i a poc a poc , en silenci , per no trencar la fraternitat entre natura i humanitat que encara regna en aquest espai a aquestes hores del matí , el deixo enrere per la pista hivernal de principiants i començo a reseguir el Torrent de Finestrelles . Al acabar la pista creuem el torrent per un pont de ciment ( lleig , molt lleig ) i seguim per evident corriol fins trobar un cartell indicador de "puigmal / finestrelles" . Seguim direcció finestrelles per un prat on s'entreveuen les traces

de corriol , creuem de nou el torrent i ens enfilem aquest cop per camí evident i ben marcat fins el Collet del Roc de Maula . En aquest punt ( 1'45h ) el camí clàsic fins el Coll de Finestrelles devalla una mica a buscar la Coma de Finestrelles per desprès enfilar-se de nou ja fins el coll ; nosaltres , situats encara al Collet girem 90º i ens enfilem pels primers contraforts de la Costa de Ferro . Aquí ja no hi ha camí marcat ni res que se li apropi , o sigui que ens busquem la vida entre matolls i prats , fins arribar a situar-nos a una punta pedregosa des de on es domina tota la vall . Aquesta roca es troba tot just sobre del trencant d'aigues dels dos torrents , i reseguim tota l'aresta , ara ja convertida en un pedriscall , que ens aproparà al darrer contrafort del cim i que superarem amb una petita ajuda de les mans .

Ja hi som !! Pic de Finestrelles , 2827m . Des del cim es domina tant la vessant ripollessa com la ceretana , des del Puigmal a la Serra del Cadi i Pedraforca , des de la Torre d'Eina al Bastiments .... la vista es perd en l'infinit , aquest infinit que ens fa somiar en noves traces i aventures , en valls per descubrir i cims per conquerir . . . .

Però s'ha de baixar , per molt greu que hem sàpiga , i segueixo per l'ample aresta fins el Coll d'Eina , passant abans per Puig de Nuria ( 2752m ) . Un cop al coll enllaço amb el gr-11 que hem deballarà fins la Coma de Noufonts i de nou a Nuria , aquest cop per el costat contrari , i per desgràcia sense aquella comunió de primera hora . Ara els crits i el batibull de persones dominen la vall i li trenquen l'encant . Ja porto gairebé 3h i tot i això ara creuo més ràpid el santuari , sota l'atenta i incrédula mirada de la gent , de petits i grans .

Torno a baixar pel Cami vell de Nuria ; es un constant "bon dia , bon dia" de la quantitat de gent que puja a aquestes hores a saludar el Sant . Aquest fet fa que apreti el ritme per acabar abans , ja que en altres llocs s'agraeix trobar gent , però aquest no és el cas ; aqui et trobes amb tot un grapat de personatges que et miren amb cara d'extranyesa i/o enveja , calçats amb xancles de platja , utilitzant la samarreta com a gorra i el pitjor de tot , preguntan-te en cada moment "¿ queda mucho para llegar arriba ?" . La veritat es que algun dia hauriem de fer un estudi per saber que es el que impulsa aquests individuus a sortir del cómode sofà i de la seva civilització .

Tornant a la ruta , amb poc més de 20' hem trobo al Pont del Cremal i decideixo que ja en tinc prou de "bons dies" i agafo el cami de Daió . Al començament aquest tram planeja e inclús hem de superar un petit resalt , però tot seguit devalla de cap a la central de Daió amb verticalitat , enmig d'un bosc tupit . A la Central creuem el Riu Freser pel pont de fusta i ja tant sols ens queda 1km de ciment per arribar de nou a La Farga , gairebé 4h desprès d'arrencar .

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sí,tens raó,algunes persones estarien mes bè en el seu sofè bebent cervesa i fumant un puro o caliquenyo.Falta mucho para la cola de caballo?.això passava a Ordesa,la teva primera sortida,al 1994.Señora,si no le gusta vayase al coche.es que no saben entendre qué es la Natura.La part possitva es que no se'n van mes enlà dels corriols trillats.Mai he anat a Finestrelles ni al Puigmal,i ja em toca.