Aneto 3404m

Per fi , desprès de molts anys , he tornat a l'Aneto . No es un cim que hem cridi massa l'atenció , ja que odio les aglomeracions , i més a la muntanya , precisament el lloc on vaig a buscar la tranquilitat i la comunió amb la natura tant difícil de trobar en altres llocs .......... , però tenia moltes ganes de tornar amb la Montse i la familia . A més aquest cop se'n han ajuntat un bon grapat d'amics .

Divendres 01 . 21'00h . Benas . 1100m .

Es divendres vespre , i ens trobem a Benas per sopar a una pizzeria , fer 4 riures i planificar una mica l'endemà . Al final ens hem juntat una bona colla , 14 trescaires !!

Dormim al alberg que hi ha al Camping Aneto , a 3 km escasos de Benas . Es un bon lloc per pasar-hi la curta nit ; es petit , tant sols 20 places repartides en habitacions petites ( de 4 ó 6  llits ) , totes elles amb bany i dutxa al seu interior , i una cuina - menjador equipada amb fogons, tv ,nevera - congelador, microones i alguna altre cosa . A més està situat a la part alta del camping , amb la qual cosa quedes bastant aïllat del bullici estival . Nosaltres tant sols hi vam dormir 5 horetes , però si utilitzes totes les instalacions te un preu bastant ajustat ( 19€ pax/nit a l'agost 2010 ).

Dissabte 02 . 4'30h . Camping Aneto . 1150m .

Ens aixequem habent dormit poc però supermotivats pel que tenim per davant . En poca estona estem fent un café a la cuina i pujem als cotxes en direcció a la pista de Valhiberna , fins el Refugi lliure de Coronas . Son uns 45' de cotxe per pista transitable per qualsevol vehicle que no sigui un F1 .

Hem pujat sols per la pista , però en arribar a l'esplanada Coronas ens trobem amb una desena de vehicles que hi han pujat la nit o en dies anteriors . Aquest es un bon lloc per muntar un CB i realitzar desde d'aqui diferents sortides en dies succesius .

Son les 6'15h , encara fosc i negre , i ens posem en marxa amb una temperatura més que agradable : 10ºC !! . El camí està molt fresat , sense pèrdua , i desprès d'uns primers minuts planers creuant rierols , la senda gira a l'esquerre i puja paral.lelament al Torrent de Coronas , ara si guanyant alçada de manera ràpida .

7'30h .- Poc a poc anem guanyant desnivell , i tot just arribant al Ibon Inferior de Coronas el dia comença a despertar del seu son i ens deixa entreveure l'imponent muralla que ens separa dels Ibons Superiors . Creuem l'ibon per la sortida d'aigues , saltant de pedra en pedra , i remuntem la muralla per l'est , per un costerut i marcat corriol , a estones de terra , a estones de pedriscall i a estones de blocs de granit . Amb calma , gaudint de l'espai , anem remuntant metre a metre el desnivell que ens separa de l'Ibon Superior , sempre per la dreta de la vall .

Com qui no vol la cosa ens trobem ja a 2600m aprox. i ens trobem de cara amb l'Ibon Medio , que rodejarem per l'esquerra remuntant entre un gran rocallis amb unes vistes espectaculars del fons de la vall , i dels cims que embolten el Refugi de Coronas . Remuntem un darrer esperó d'herba i ens trobem a peu de l'Ibon Superior de Coronas , a 2730m .

9'15h .- Fem reagrupament ja que el darrer tram cadasqú a anat al seu ritme , i decidim fer parada per omplir el dipòsit de carburant .

Aquest lloc hem porta bons records , endarrerint el pensament a finals de la década dels 90' , quant fent travessa vam muntar un vivac en els mateixos espais protegits per pedres que tot i el pas del temps i les neus encara romanen intactes  . Aquella va ser la meva primera ( i de moment única ) ascenció al Aneto . És un gran lloc per escoltar el silenci .

Encara no hem tret els entrepans de la motxilla i ens hem d'abrigar : l'Astre Rei encara no ha fet acte de presència al llac , i convinat amb l'alçada i una suau brisa gèlida fa que mengem els entrepans enfundats a les xaquetes i amb guants a les mans . Des d'aquí ja veiem el nostre objectiu ,amb els seus 3404m, altiu i desafiant , treu el cap entre els núvols per controlar-nos , com per saber qui/que/com/quants volem pujar a la seva gepa .

Aquesta visió del camí que ens queda , de tartera i bloc , de petita grimpada al coll i glacera a la Nord del coll de Coronas , fa que 4 del grup s'ho repensin , segurament enduts per una por escènica a quedar-se sense forces més amunt , i decideixin quedar-se a esmorçar amb més tranquilitat , donar la volta a l'Ibon Superior un aquest estigui acariciat pel càlid Sol , i tornar xino-xano al punt de partida . És una llàstima , però cadasqú sap com/on està i no es pot obligar a ningú . L'Aneto continua allí per una altre ocasió .
10'00h .- La resta del grup ens despedim fins la tarda i comencem a vorejar l'Ibon fins l'aportació d'aigua que rep de la pobre , gairebé desapareguda, glacera de Coronas .
Ara comença la festa de veritat , pedres i més pedres amb una pujada d'inclinació constant , sense treba , sense descans . Poc a poc anem superant els metres de desnivell i de sobte l'altímetre supera la màgica xifra de 3000m !!! L'alçada es nota i la marxa es fa cada cop més lenta , però sense parar més enllà de petits moments per recuperar l'alè , fins arribar al peu del Coll de Coronas , el pas estratègic darrera el qual es troba la glacera .

11'15h .- Aquí s'ha de grimpar uns 15m , sense dificultat , per arribar realment al coll , on bufa un vent que ens glaça la cara i que fa que colocar-se els crampons sigui un autèntic suplici ; son 10' que es fan eterns , i certament més d'un pensa en "que punyetes fem aquí , no girem cua ? " .

Als que portem més anys en això de la muntanya l'experiència ens diu que no pasa res , ningú s'ha de posar nerviós , es fred i ja està , sols és fred , i quant ens allunyem del coll la cosa cambiarà ........... i efectivament , pocs metres desprès de sortir de l'infern , un lleu raig de Sol reflectit a la neu ens escalfa la cara i la resta del cos mentre ens canbia l'expresió . Ara ja no hi ha dubte que seguirem pujant , poc a poc , sense preses i cadasqú al seu ritmet , però sempre pujant , i ara ja bastant més acompanyats , ja que desde la ruta normal hi puja un bon grupet de gent .

12'15h .- Darreres pases i arribem al famós Pas de Mahoma ; per sort estem a principis d'octubre i en aquesta època no hi han gaires aglomeracions . Tot i això ens hem d'esperar uns 15' per que retornin el grup que hi ha al cim , minuts que aprofitem per reagrupar-nos desprès del darrer dur tram de pujada amb la neu , fer fotos i menjar una mica .

12'30h .- Hem fet el cim !! Aneto 3404m !! Podem gaudir del cim en solitut i tranquilitat . Llàstima que la boira no ens deixa veure gairebé res , sobretot ens tapa la Vall de Coronas , el camí per on hem vingut ; tant sols alguna petita escletxa oberta pel vent ens permet divisar els ibons i el fons de la vall .

No hi estem més de 10' al cim , bufa un aire gèlit i per altre banda ara veiem que torna a haber-hi gent a l'altre banda del Pas de Mahoma , per lo que decidim no entretenir-nos gaire més i deixar pas als altres muntanyencs . S'ha de seguir una ètica i ser coherent , si a nosaltres no ens agrada que ens facin esperar inutilment , tampoc ho hem de fer nosaltres .

13'00h .- Estem tot el grup de nou junt i comencem a baixar , deixant enrere el fort vent i la creu cimera . Les primeres pales son força dretes , i tot i que la neu està molt tova , preferim seguir amb els crampons als peus fins arribar de nou al Coll de Coronas .

Per sort per nosaltres sembla que el fort vent a afluixat una mica i ens permet treure'ns les peces metàliques dels peus amb més comoditat , així com desgrimpar sense patiments .

Baixem del coll un a un , sense preses i assegurant-nos de no llençar pedres als que han pasat primer . Qui més  qui menys a aquestes alçades ja va cansat , però hi ha algú que va més tocat . Anem tirant sense presa i arribem , cadasqú al seu ritme , de nou al Ibon Superior de Coronas , on fem parada de reagrupament i aprofitem per fer un most .

15'00h .- Aqui la temperatura es molt bona , sense aire i amb una mica de resol que ens escalfa i s'agraeix desprès del fred de les cotes altes . De manera intuitiva tots mirem enlaire , buscant el gegant amagat entre els núvols , com si un cop conquerit no volguès mostrar-nos la seva cara .

Es moment de riure , de hidratar-se i menjar una mica , moment de descansar aseguts sobre una dura pedra , moment de gaudir de l'experiència , moment de gaudir de l'entorn , del paisatges , i com no , dels companys .

16'00h .- Triguem en marxar , però el lloc acompanya i a tothom ens fa mandra reempendre la marxa . Retornem pel mateix camí que al matí hem fet a les fosques , encara amb els frontals encesos , fins el Ibon Inferior ; ara realment ens adonem de la pendent d'aquest tram , i gairebé de tota la ruta . Caminem lentament , al ritme que ens permet anar plegats , i un cop al llac , entre acudits i rialles , un grup pren la devantera per intentar arribar ràpid al encontre dels companys , no sigui que comencin a patir .A la fi arribem al Refugi lliure de Coronas , on ens esperen els companys , els vehicles i un bon bany al refrescant riu .

19'00h .- Un cop arreplegat tot i ja de tornada a Benás , parada obligada per fer la cerveseta de rigor , recordar els instants més intensos i alguna que altre anècdota d'aquest gran dia .

Aquest cop el gegant s'ha deixat conquerir i com no , ens ha ensenyat un bon tou de coses ; la Natura sempre es la més sàbia , mai ens deixa indiferents .

Serà per això que encara de viatge de tornada , cansats i amb son , ja estem planificant properes aventures ............... i és que no tenim remei !!!