Episodi 5 - Ultra Trail Les Fonts

L'història d'aquesta proba , o millor dit , de la meva participació en aquesta proba es remunta al novembre passat , tot sopant amb la familia Diedre i celebrant l'excelent temporada i els recents títols de Campions de la Copa de les Nacions i Campions de Catalunya per equips . Entre plat i plat , com qui no vol la cosa , en "Teixi" hem va deixar anar que tenia una invitació per anar a córrer a Xerta , que si la volia aprofitar era meva , i potser va ser pel vi , o potser pel fred de la gélida nit d'Aiguafreda , o potser per tot plegat , però no m'ho vaig rumiar gaire ; "una nova experiència, si més no diferent" vaig pensar ........

18-03-2011 .- Mesos més tard d'aquell sopar arriba el dia D , l'hora de la veritat . I tot comença malament , com si d'un mal presagi es tractès : és el migdia i vaig a buscar a la Montse a la feina , amb el cotxe pràcticament carregat amb tots els trastos . Tot sortint ens parem un moment per comprar les darreres coses , cuatre xorrades per les que no triguem ni 10 minuts , i al tornar al vehicle ...SORPRESA !! Ens han rebentat el vidre de l'acompanyant !! La primera vegada a la vida que hem pasa algo així , i habia de ser avui precisament ; la primera reacció es de ràbia i impotència , son les 14'00h , el carrer està a petar de gent i sorprenentment ningú a vist res de res ; ple d'adolescents que surten de l'insti , els de manteniment de Parcs i Jardins carregant les eines tot just al costat del cotxe , i ningú a sentit ni a vist res .....i això es el que dóna més ràbia , per que sigui qui sigui l'autor , una empenta d'un nano a un altre , una pedra perduda , o una eina que s'escapa i golpeja el vidre , repeteixo , sigui qui sigui i sigui el que sigui , parlant s'entenen les persones , un accident el pot tenir qualsevol i al final tot ho cobreixen les assegurances ; però bé , això es la clara mostra de la societat en la que vivim , egoista i preocupada tant sols per si mateixa i pel que diran , una civilització cada cop més inciviltzada que fa temps a perdut el Nord : aquesta es la societat que han/hem creat entre tots . Quina pena , pobres......
Aquest accident ens fa endarrerir tot , estem més de dues hores a comisaria i desprès hem de cambiar de cotxe , menys mal del pare que ens deixa el seu . Però tornem a la cursa propiament :

Arribem a Xerta a les 19'30h , agafem la bossa amb els pitralls i marxem a  Paüls on tenim la casa rural per deixar trastos i trobar-nos amb la familia Sans-Soldevila , que ja hi son . Preparem les darreres coses i cap a Xerta !!

18-03-2001 / 21'00h - La Nocturneta . Etapa de 24k i 400m+ pels voltants de Xerta i Aldover . 4,3,2,1 PUM !! Sortim de la zona esportiva pels carrers de Xerta a una velocitat considerable , com si ningú recordès que demà sant tornemi , i alhora com si ningú volgués ser l'últim . Deixem el poble i encenem els frontals . Seguim corrent ràpid per corriols entre matolls i oliveres iluminats pels lots . Crec que anem massa ràpid , però com que la pujada es relativament suau i el terreny no et fa pensar gaire on colocar els peus segueixo al capdavant . Dels 200 sortits quedem uns 15 que avancem plegats , i poc a poc el ritme va fent feina i es despenja el personal . Així fins el 15km aproximadament , on creuem un torrent i quedem ben remullats , i on decideixo despenjar-me una mica ; no vaig malament i podria seguir uns quants quilòmetres més el ritme del cap de cursa , potser fins a l'arribada , no ho sé , però una iluminació mental hem recorda que això no s'acaba aquesta nit , que encara ens quedaran més de 80km per endavant , i ja veurem com acàben totes aquestes gaseles .La segona part de l'etapa es força aburrida , molt planera i amb molts quilòmetres d'asfalt , cosa que no hem beneficia gens ni mica , i desprès d'un tram bastant aburridot pel costat del canal de l'Ebre ja veiem com s'apropen poc a poc les llums del poble , fins creuar l'arc d'arribada . Al final 1h45'01'' , 10è classificat de l'etapa , i per tant de l'Ultra Trail .

Arribem tots molt junts , amb poques diferències , de segons entre corredor i corredor , i intercambiem opinions mentre recuperem l'alé i hidratem el cos . Al poc agafem el cotxe i cap a Paüls , on ens espera una bona dutxa , un plat de pasta i llibrets de pollastre a taula , i un llit en el que hi estarem molt poca estona . Ja veurem demà...........

19-03-2011 / 5'00h - Trail de les Fonts . Sona el despertador sense compasió desprès d'una mala nit , una nit amb el dolor constant del tendó del peroneo llarg inflamat d'ahir ; hem prenc el segon antiinflamatori abans d'esmorçar a la casa , desprès agafem els trastos i cap a Xerta !!Menys mal que la veterania que un ja comença a tenir li ajuden a planificar amb vista les coses , i porto la roba i tot el material per cadascuna de les etapes preparat en bosses diferents des de Vilanova , per no haber de pensar de bon matí .
A la sortida per tot arreu cares de son que intenten seguir dormint mentre que per megafonia comença el compte enrere ..5,4,3,2,1..PUM! De sobte els ulls brillen i les cares canvien , s'encenen centenars de frontals alhora i comença la festa . M'ho prenc amb calma , xerrant amb l'Aguiló de temps passats , deixant que els més valents marxin endavant ; 57km son molts quilómetres i li tinc molt respecte , per l'etapa d'ahir i per la de demà .

Ens juntem amb l'Iker Urizar , un bask amb el que ens coneixem de l'Ultra Trail Rialp 2010 i decidim anar plegats mentre puguem . Anem xerran mentre deborem quilómetres de pista i arribem a Paüls on hi ha el primer dels 4 avituallaments ; no perdem gaire temps i només sortir del poble ja comencem a recullir "cadàvers" . El paisatge canvia completament i el que eren pistes i oliveres s'han transformat en corriols i un dens bosc , anem gaudint del paisatge dels Ports al despertar del dia , tot just quant els primers ratjos solars es reflexen a les afilades arestes del Montsagre , i de cop haig de parar , els intestins estan revolucionats !! Li dic a l'Iker que segueixi i ara l'atrapo de nou ....... però res més lluny de la realitat ; a la que començo a incrementar el ritme altre cop els intestins protesten , i així fins a 7 vegades al llarg de l'etapa !! Que hi farem , sembla que els antiinflamatoris han fet un efecte no desitjat i contra això no es pot lluitar . Hem ratllo bastant e inclús arribo a pensar seriosament amb la retirada durant tota la llarga i solitària baixada fins el control de St Marc ; un cop a l'avituallament menjo i m'hidrato tant com puc , coca-cola , petits entrepans de pernil i plàtan . Mentre segueixo inmers en el meu món de penes intentant autoconvènce'm de la no retirada , sento un constant rumor de veus al meu voltant . Es increible com pot arribar a desconectar la ment , tot i tenir 6 persones al meu voltant parlant alhora , no tinc ni idea del que deien , tant sols recordo els meus pensaments .

Surto del control desprès de 5 minuts llarguíssims i començo a caminar mentre encara mastego un tros de pà . Ens juntem amb en Jaume Folguera , un crack en totes les distàncies , que també va una mica tocat ; ahir es va pasar de ritme a l'etapa nocturna i avui ho està pagant , tot i que és un tio amb esperiència i abans de fondres del tot a baixat el ritme . Xino xano anem menjant quilómetres i guanyant metres positius per corriols preciosos amb vistes espectaculars mentre penso que tant sols per això ja val la pena no haber plegat ; caminem i trotem plegats però cadasqú inmers en el seu particular calvari , i tot i el nostre deprorable estat encara seguim avançant corredors que paguen l'esforç de la ràpida sortida . En aquest tram el vent no dona treva i ens castiga el cos suat amb força , tanta força que costa mantindre l'equilibri en alguns moments , no ens ho vol posar fàcil la natura , però a topat amb una colla de tronats durs , molts durs de coco ; travessem el control del Coll de l'Espina per afrontar la baixada fins l'Alfara de Carles , on trobarem un nou i abundat avituallament . Es una baixada molt tècnica , amb pendent i pedra solta , que hem transporta al meu estimat Garraf natal , i on el vent encara incrementa la seva força fins a fer-nos baixar caminant per seguretat en algun tram .

Ja estic arribant al poble i haig de tornar a parar , la setena vegada ! , son parades curtes que et van menjant la moral poc a poc , però estic convençut d'arribar a Xerta , i per tant , desprès d'una llarga paradeta a l'avituallament prosegueixo la marxa ; encara queden 20km per meta i algo més de 1300m+ i per fi , sortint del poble tinc la sensació de trobar-me bé , desprès de més de 4h de cursa els intestins han desistit en el seu intent de fer-me la guitza i puc trotar amb comoditat . Seguim plegats amb en Jaume i pasem per el cim de la Coscollosa i la Torreta per anar a buscar el seguent control , el darrer avituallament , a 10 quilómetres de l'arribada . Ara hem trobo molt bé , pletóric i avancem ràpid per recuperar segons al crono . Al control de Font Nova enxampem a un corredor valencià fos , assegut al control i sense forces per aixecar-se . No parem gaire , el just per beure coca-cola i prendre un gel , ja que el cos ara no admet cap altre substància . Ens queden 10km pràcticament tots en baixada i hem deixo anar , tant , que al començament haig d'esperar al Jaume ; éll va més justet que jo i hem diu que tiri , que no l'esperi . El vull esperar i arribar plegats , però les cames no poden frenar , arribats a aquest moment de cursa les cames tenen entitat propia i pensen per si soles .Hem deixo anar sense pensar confiant en que les cames acabin duent-me a bon terme , que sàpiguen llegir els camins , intuir les pedres i les arrels per no prendre mal .

Calculo que queda poc per Xerta , ja portem una estoneta planejant per corriols entre oliveres , amb la ment en blanc , quant de sobte veig el reflexe vermell d'una samarreta al meu davant ; i com si d'un llop visualitzant a una presa es tractés , el ulls comencen a brillar i les cames es revolucionen , m'apropo a ell i veig que es en Luis Alonso "Luisete" , de Madrid . Hem coloco uns segons al seu rebuf  ( això m'ho han ensenyat els amics ciclistes ) i apreto les dents , sense mirar enrere , sense pensar en res , escoltant el batec del meu cor revolucionat ; ja veig el poble , darrer quilómetre i ja no el sento al meu darrere , afluixo una mica i disfruto de l'arribada , i ara si que penso , metre creuo el poble penso en els moments durs del dia , en els pensaments de retirada , en que tant sols 2 hores enrere hem resignava a acabar , i sorpresa , ara estic creuant la linea d'arribada entre aplaudiments del públic i crits d'ànims dels meus ( que faria sense vosaltres !!) en 5ª posició !! alucino en colors !! ni en el millor dels meus somnis m'esperava pujar a podi en alguna etapa , i menys a la més exigent de les tres , però a vegades el cos ens sorpren , ens pensem que ens coneixem a la perfecció , i res més lluny de la realitat .

Ara toca descansar , asimilar l'etapa i la victòria personal , i esperar amb una , o dues , cervesetes ben fresques a la mà l'arribada dels companys , de l'Abraham i del Jordi .

20-03-2011 / 8'00h - Cursa de les Fonts . Un dia més sona el despertador , i un cop més salto del llit d'un salt per evitar que m'entri la mandra . No vull escoltar el cos , se que es queixarà , i hem preparo un café amb llet on remullo un tros de pastís de poma mentre parlem amb el Jordi sobre el que ens espera . A la casa encara dormen tots quant agafem les claus del cotxe per marxar per darrer cop cap a Xerta . Al sortir al carrer torna a fer vent , com ahir , i a més el carrer fa baixada i aquest cop les cames criden amb tanta fortalessa que és imposible no escoltar el seu bram mentre noto com es tensen els músculs facials en cada punxada dels cuadriceps . I així hem de córrer ? Hem consola pensar que la resta estaran igual o similar ...... ja sabeu el que diuen en l'idioma de l'imperi "mal de muchos , consuelo de tontos "...

Un cop a Xerta escalfem motors , i sorprenentment poc a poc els genolls deixen de cruixir en cada flexió , les cames cada cop semblen més livianes i el darrer esboç de son desapareix de la ment . Dono un cop d'ull a la classificació i veig que tinc el podi a 5' ; "és difícil " penso , "però no imposible !"  Ara no hem rendiré ! Desprès de tot el que va pasar ahir , ara a per totes !! I altre cop ...5,4,3,2,1,PUM !! El Javi Delgado es el màxim favorit i surt com el que és , un campió ; pels carrers del poble ja ens porta 50m a la resta , i jo estic entre aquest grup perseguidor . Hem trobo bé , molt millor del que hem pensava fa escasament una hora , i parlem amb en Gerard ; ell va primer de la general de l'ultra , es troba pletòric i tant sols a de controlar al segon classificat i arribar amb ell , ja que li porta un coixí de 3' d'avantatge ; per la meva part no tinc res a perdre si apreto , vaig 7è i tinc el podi a 5' ; com a molt hem pot agafar una pàlida i perdre posicions , però que més dona fer el 7è o el 20è ?? He vingut a lluitar , i lluitarem fins el final . L'un per l'altre imprimim un ritme generós , ràpid i àgil , i comandem el grup perseguidor , i sense cap dubte ens marxem destacats entre el grup de corredors de l'ultra . Km12 , començo a notar-me cansat , hem costa córrer a les pujades , m'adelanta l'Albert i el Gerard marxa amb ell , l'ha de marcar d'aprop , i poc desprès hem passa el Luisete i el Jaume , sense massa alegria , però van més ràpid que jo . M'obligo a seguir el seu ritme , almenys a no perdre'ls de vista , i ho aconsegueixo fins a la Coscullossa , el cim de la cursa , però a la baixada .....buff, la baixada .... el coco no respon i les cames es neguen a baixar , ja en tenen prou de càstig . Hem prenc l'únic gel que porto i hem paro a l'avituallament a menjar codony i beure isotònic , però ni una cosa ni l'altre , l'estòmag està en vaga de fam i es nega en rodó a deixar entrar res que no sigui gelatinòs ; ara m'hen penedeixo una i altre vegada d'haber agafat nomès un !! Si que es cert que tant sols son 27km , però amb els 80km previs que portem el cos no respon com si d'una cursa normal es tractès , i necesita més benzina per seguir funcionant .

Segueixo baixant amb més pena que gloria , paso el seguent control i en ple repetxó hem pasa un conegut dels Mountain Runner's de Berga ; "aquest si que no" , m'intento autoconvèncer , i apreto les dents per seguir-lo ; com si d'una força alielígina es tractès , noto com torna a córrer la sang per les meves cames , les torno a sentir àgils i ràpides i apreto de nou , queden poc més de 5km per acabar l'ultra i ho vull donar tot ,un gladiador lluita fins el final , mai es rendeix ! no canviaré mai , m'han fet així , i deixo la ment en blanc perque les cames es mengin les pedres i els braços lluitin contra els matolls i les branques sense cap obstacle mental ; ja fa estona que no el sento esbufegar darrere meu , però ara ja no puc parar , estic llençat i no puc variar la cadència . De cop apareix davant meu la silueta d'un corredor estirant ; es el noi de Paüls amb el que he anat fins el cim i la calor dels darrers quilòmetres li està passant factura ; li pregunto i hem contesta que està bé , que continui ...."menys mal ", penso , " perquè si ara haig de parar per ajudar a algú segurament desprès hauran d'ajudar-me a mi " , i mentre les cames continuen avançant sense fre , el cervell recorda els darrers pensaments i començo a riure internament , suposo que per despistar el dolor de les bullofes als peus o per enganyar a la fatiga . I dono fe que ho aconsegueix ; darrere d'un revol del camí de sobte veig una samarreta vermella , la d'en Luisete . No se com però apreto , l'atrapo , el saludo i el deixo enrere en pocs segons , com si encara cregui en la remuntada . S'acaba el corriol i comença el darrer quilòmetre sobre el recalentat i dur asfalt , però com si d'una mitja marató rutera es tractès corro i corro centrant la vista tant sols en la blancor de la pintura , sento que vaig ràpid, per sota de 3'40'' el km , arribo al poble , primeres cases i carrers , aplaudiments de la gent d'un poble que s'ha volcat en la proba , darrers revolts , i al fons , a 100 escasos metres , l'arc del triomf , l'arc que tots somiàvem el divendres en arribar a creuar ... 50 metres , hem relaxo conscient que no ha pogut ser mentre sento com m'anuncien per megafonia i almenys vull arribar somrrient ..... 15 metres , aplaudiments i la familia , la Jana s'agafa fort a mi i entrem caminant plegats mentre una suor freda recórrer el meu cos posant-me la pell de gallina i fent caure una llàgrima per la galta ; deu ser el sabor del triomf , penso , i el disfruto sense embuts , sense amagar-me ; ja s'ha acabat , 107km i 5400m+ desprès , ja soc FINISHER !!

Poc desprès arriba en Luis Alonso , 40'' desprès que jo , també exaust s'aseu a terra i ens felicitem mutuament , perque més enllà de la posició a la general , tots els 122 que aconseguim acabar la proba som guanyadors , cadasqú en la seva lluita personal . I algun minut més tard arriba el corredor valencià , en Vicent Peris ; no ha pogut ser , acabo 7è amb 11'26h , els hi he retallat temps a tots dos però no el suficient i entro en un estat confòs , desilusionat per no poder arribar al podi per tant sols 2' , o per quedar-me a tant sols 40'' de ser el primer senior ; alegre i content per acabar tot i les circunstàncies , però a poc a poc la cara amable va guanyant la partida i ben segur que durant els dies posteriors valoraré millor l'experiència viscuda i el podi de la segona etapa .

Un cop dutxats i recuperats desprès del dinar que ens facilita l'organització arriba l'hora de l'entrega de premis ; trofeus , material i taronjes pel podi i desprès , un a un , per megafonia criden tots els finisher pel dorsal , nom i cognom , per pujar a la tarima i fer-los/nos sentir guanyadors i partíceps alhora que ens donen un record de ceràmica i una samarreta conmemorativa del repte aconseguit ; aquí ja no compta el crono , ara tots som iguals , tots ens aplaudim i ens felicitem mutuament .

Acaba la festa , finalitza un intens cap de setmana ple de sensacions i bons moments i marxem amb tranquilitat entre un xiuxiueix constant de converses creuades entre corredors i organitzadors , entre la familia i la gent del poble , i qui sap si en alguna d'aquestes converses ja s'estan cuinant nous reptes , noves propostes , nous ultres ...................... no tenim remei , que hi farem !!