Parlem de . . . . .

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Episodi 12 . UT Comtes d'Erill .

L' Ultra Trail Comtes d'Erill es nou al calendari . Un amic hem va passar info mesos enrere i hem va cridar l'atenció el fet de pasar per zones declarades Patrimoni de l'Humanitat , i alhora recórrer també les zones menys conegudes de l'Alta Ribagorça , una comarca de muntanya molt desconeguda en bona part i que encara es reserva sorpreses en forma de valls ferèstegues com la de Peranera i perduts pobles i nuclis com Erillcastell .
Així que vam decidir inscriure'ns juntament amb en Pau , i desprès es van ajuntar el Jordi i el Josep . La 1ª edició d'aquest ultra prometia almenys un recorregut magnífic començant per la Vall de Boi , continuant pel cim del Corronco i les seves espectaculars vistes , i acabant pel Barranc de Viu de Llevata i la Faiada de Maupas . Sense cap mena de dubte els ingredients ja estan a l'olla , ara tant sols falta el condiment i probar el caldo !
No tinc cap pressió de cap mena , aquest cop el repte es gaudir al màxim i disfrutar de la zona intentant no castigar massa el peu danyat , però tot i així , entre salutacions a companys i amics , xerrades i cerveses, comença a aparèixer aquell conegut formigueix a la panxa que en el fons ens agrada ........els nervis de la pre-cursa ja son aquí !!
Al briefinng de divendres ja anuncien que les temperatures seran frescotes , i desprès d'un bon sopar i dormir el que hem pogut ens llevem a...0ºC !! collons , que venin de la costa , un respecte !! els cotxes gebrats ja anuncien el que trobarem un cop sortim del poble , camps gelats i un ambient fred .
A les 8'00h puntualment es dona la sortida .Una estona abans , i com hem va recomanar la Nuria , hem prenc la primera dosi de Vitanadh Express i d'Equilibre Vital .
Com a bones llebres , els corredors de la cursa de 18km ens marquen el ritme a l'inici , entre trams curts de pista i molta senda . Anem juntets com a bons germans , en Folguera , l'Esteban , en Pàmies , el Pau , i algun altre no controlat . Però això s'acaba quant el Jaume posa la reductora i a la resta ens comença a sortir fum del motor ; tot just estem al Camí de l'Aigua , una senda espectacular , i comencem la primera pujada seriosa del dia , que ja ens mostra el que serà la resta de l'ut . En Jaume i l'Esteban ja han imposat el seu ritme , ara per ara estan molt per sobre de la resta , i aqui , gairebé sense voler , ens juntem amb en Jordi Pàmies i en Pau Martí . Pasem Irgo i baixem tranquilament , amb paradeta per buidar sólids inclosa , per asfalt , quant ens pasa en David Neila , amb qui no comptàvem i a la fi el tercer classificat , molt merescudament .
Al control de Barruera comença la festa de veritat , amb la pujada a St Salvador i el coll a gairebé 2000m . Ara tú , ara jo , anem fent via amb en Jordi , explicant batalletes i records d'anys passats , parant breument als controls d'Erill i Taüll .

A Taüll comença el que pensàvem seria el més dur del dia , la pujada al Corronco , un desconegut cim de 2534m amb unes vistes espectaculars . Arribant al Resort sentim una veu coneguda al darrere , i s'ens apropa el Pau ...genial !! Tots 3 seguim avançant per prats , reseguint cintes blaves i observant el paradís mentre seguim xerrant . Anem bé , en tot moment  veiem al 3er classificat aprop , i jo prenc referències al tram d'aresta abans d'arribar al Corronco ; al cim 7' . Això no es res en un ultra , i hem trobo amb ganes . Hem comencen a sortir els mals del peu , i a la baixada toca patir una estona per prats i senders alpins irregulars ; potser per això inconcienment hem deixo anar i apreto el ritme , alhora que obligo als companys a fer el mateix . El tram final per arribar a l'Ermita de St.Salvador d'Irgo es per pista i em dona un descans . Arribo al control , on està altre cop l'Eva amb tot preparat , i espero al Pau i al Jordi .Aqui ens pensem que ja està fet , portem 7h i 45km amb 3/4 del desnivell guanyat , i el que resta és per cotes més baixes .Quin error !! Sortim plegats per un curt tram asfaltat per desprès començar amb la succesió de barrancs i nuclis deshabitats de la segona part de la proba . Es migdia i el cos ho nota , per lo que prenc una tercera dosi de Vitanadh Express i li dono també al Pau i al Jordi , que comença a tenir símptomes de somnolència ....i no m'extranya , a aquesta hora s'ha d'estar fent la migdiada i no corrent per una zona ferèstega de l'Alta Ribagorça !!
Aquest sector es un puja-baixa per sifons verticals constants que no permeten agafar mai un ritme cómode , però alhora que ens deleiten amb unes magnífiques vistes un cop arribem als colls .
Arribem al control de Peranera . Mirem el rellotge i per primer cop veiem factible el fet d'acabar l'ultra amb llum diurna . I jo , com si d'un actor novell e inexpert es tractès , cometo un greu error ; probar coses noves . No porto prou preparació a les cames , i tinc clar que tard o d'hora la musculatura dirà prou . Potser per això , i tot i ser concient que tinc les sals restablertes gràcies a les dosis d'Equilibre Vital ,prenc una pastilleta esfervescent d'electrolits diluida al bidó d'aigua . Nyap ! merda , no m'agrada el gust , hem dona mal rotllo , i , efectivament , 5' desprès començo a sentir-me inflat i amb "flato" ; quina merda ...i que burru que soc !! Resten 15km fins a Pont de Suert i les baixades per pista d'aquest sector no m'ajuden gens . Els meus companys van ara marcant el ritme , i mirant de reull de tant en tant per veure si els segueixo , alhora que m'animen . Jo intento anar tant ràpid com les punxades hem deixen , però els hi faig baixar el ritme irremediablement . 
Amb la mirada posada en els talons dels companys divisem el poble de Viu devant nostre . Tant sols ens queda baixar a la llera del barranc per creuar-lo i remuntar fins el poble . Allà ens retrobem de nou amb l'Eva a l'avituallament ; fa una estona que el Sol a deixat d'escalfar el poble i la temperatura ja ha començat a baixar . Ens hi estem poc , el temps just de prendre un parell de gots de brou-de-brik calent , abrigar-nos una mica i continuar endavant .
Ens resten tant sols 11km fins Pont de Suert . Ara ens endinsem a la darrera part del recorregut , ara si , la darrera pujada , el darrer esforç , la Faiada de Maupàs . Aquest indret te un quelcom ensisador , una frondositat que ens obliga a fixar els ulls al terra per no ensopegar amb les arrels i pedres amagades sota el mantell de fullaraques , tot i que per sobre els nostres caps encara hi veiem la claror de l'astre rei .
Volem arribar amb llum diurna , ens va de minuts , de segons , i apretem el ritme , aquest cop marcat pel Pau i seguit de ben aprop pel Jordi . Jo faig el que puc , dessitjant que s'acabi la baixada d'una vegada per totes i tinguem alguna pujada .
Darrer avituallament , ja hi som , poc més de 20' i entrarem al poble . Parada molt ràpida per beure un got de cocacola i engeguem el motor de nou . Ens trobem a la cua del pantà de Escales , darrers 100m+ , tornem al Camí de l'Aigua , aquell pel que fa menys de 12 hores sortiem camí de la Vall de Boí . Arribem a un petit coll i veiem les llums del poble ben aprop ....2km i ja hi som , darreres llums del dia i trepitjem asfalt. Les llums de  Pont de Suert ens reben enceses , il.luminant-nos els darrers metres fins la plaça i......ja hi som ! 11h43' desprès , creuant l'arc en 4ª posició , els 3 plegats , altre cop FINISHER . O millor dit , FINISHER'S .
Estic content i satisfet de com a respòs el cos , la musculatura ha aguantat millor del que hem pensava , i sobretot la ment ha funcionat un cop més , aguantant l'habitual mal al peu i fent-me apretar les dents quant feia falta.....i que duri aixi per seguir gaudint al màxim !
Aquest cop potser no ha estat el millor resultat ...........però potser he gaudit com mai , dels paisatges , de l'ambient alpí , del córrer , de la natura , de les sensacions , de les llums , dels colors ..... sense pressió , sense ambicions ..........i en la millor companyia , d'una assistència de luxe i la de dos bons amics ; gràcies , moltes gràcies Pau Martí i Jordi Pàmies per la companyia i per la paciència , us en dec una ! Cada cop tinc una cosa més clara : si hi ha alguna cosa que de veritat enganxa en la llarga distància es l'amistat ; aquí reforces els vincles per sobre de la competitivitat , aquí et retrobes amb els amics , els bons amics !

Ara encara ens queden uns petits reptes personal abans d'acabar l'any i un ben guanyat descans . Un temps que aprofitarem per buscar i somiar amb nous reptes , nous objectius , noves il.lusions , i a poder ser sempre al costat de bons amics com el Jordi i el Pau .


Agraïr el suport de :











dilluns, 1 de juliol del 2013

Episodi 11 - Travesera Integral a Picos de Europa

Aquest nom ja ho diu tot , la proba que es realitza al massís dels Picos de Europa a cavall entre 3 provincies no es un UT ni res que se li asembli ; com bé anuncia l'organització i tornen a avisar en la xerrada prèvia , es tracta d'una travessa d'alta muntanya , més apte per gent de muntanya que no pas per corredors . La Travesera Integral és única i té personalitat propia , espero que per molts anys .

Si bé fa anys que que el bó del Gaizka m'habia parlat d'aquesta proba , no ha estat fins aquest any que els astres s'han cuadrat per poder-hi anar . I tot va començar per manera impulsiva , sense pensar-hi massa , com tantes altres vegades ....... desprès de mil trucades i mails vam aconseguir dues places per poder córrer i sense pensar-ho ni saber del cert on ens ficàvem ens vam inscriu-re la Tere Aguiló i jo .

 Aquest cop no explicaré les meves vivències en cursa , més aviat aburridotes , sino que intentaré descriure les sensacions transmeses per la gent del Conceju de Cabrales , desde l'organització als voluntaris , desde els espectadors als pastors  , desde el recepcionista del camping a les dones del super , perquè tot/es ell/es s'han ben guanyat la meva admiració . Intentaré animar-vos per ser-hi a la propera edició perquè estic convençut que no us deixarà indeferents . I ho faré a través de les fotos obtingudes durant la travessa , i algunes altres que ens han fet arribar desde l'organització .

Els 74km i 6800m+ no deixen indiferent a ningú , t'ho miris com t'ho miris et fan patir , els desnivells positius i negatius son descomulas , s'han de viure per entendre , però tot i això , o potser precisament per això , els Picos es fan estimar d'una manera especial . I bona part de culpa la tenen les seves gents que inconcientment et transmeten aquest amor i respecte per la terra , per la natura , i te la fan sentir una mica teva .

En el terreny personal-esportiu no hi ha cap mena de dubte que no ha estat pas el millor dia , sigui pel que sigui el cos no va funcionar i prou , no cal buscar-hi explicacions inútils que no serviran per res , no cal buscar excuses amb la neu o la nit ; simplement no tocava . Hi han coses incontrolables , i aquesta és precisament la grandessa d'aquest esport . Però els anys ensenyen a asimilar millor les decepcions , a minimitzar l'efecte de les emocions , a ser modest i humil en la visctòria i en la derrota ( personal ) , a aprendre ( sempre estem aprenent ) que no hem de deixar de gaudir mai , potser variarem la manera de disfrutar , però aquest és el nostre esport , la nostra afició , el que ens fa sentir vius, i no hi ha qui ho cambii !

Quant les coses rutllàben bé , quant encara corriem il.luminant la nit asturiana amb centenars de frontals , rebent de matinada els ànims de desenes de persones de l'organització i de molts altres cents de públic , dels pastors que sortien de les seves "majadas" aplaudint sense parar , i de la própia muntanya que ens deixava pasar  pels seus gèlids i blancs dominis , quant el ritme era prou bo per assolir els objectius i els ànims prou grans per seguir endavant , al control de Cain , i en resposta a una voluntaria que amablement hem va preguntar " como te encuentras ? vais muy bien , ánimos ! sois todos unos campeones "  no vaig haber de pensar gaire per dir : " solo por todos los voluntarios y poder vivir esto merece la pena venir , solo por vosotros merece la pena estar aqui " .
I quant les coses van deixar de rutllar sobre les 8h de cursa , potser en un dels indrets més espectaculars de la travessa , la Horcada de Cain , a més de 2300m ; quant els budells van dir prou i vaig haber de buidar-ho tot sota la vigilància del Picu Urriellu , quant al control del refu tot eren ànims i suport i el cos no responia als nutrients , quant no pots doblegar els turmells ni els genolls , les articulacions han deixat de funcionar , les cames no tiren , quant les forces han desaparegut per complet , quant el més fàcil haguès estat plegar al control de Vega de Sotres , va ser quant més amb més força vaig recordar les paraules  de la noia del control de Cain , va ser aleshores quant vaig decidir acabar fos com fos , encara que les darreres 6h foren un suplici caminant , impossibilitat per córrer ; i no ho vaig fer per mi , no per ser finisher ( no m'ho considero) , ni per satisfer un fals ego .................. sino per tots élls , per l'organització , els controls , els gairebé 200 voluntaris que es van pasar hores a la muntanya , controlant , animant incansablement , la gent de l'arribada i tota la resta ; aquest cop acabar ha estat una obligació , la meva humil manera de mostrar la meva admiració i gratitut a tota aquesta gent , crec que el més fàcil , la retirada hagués estat una imperdonable falta de respecte cap a tots ells . MOLTES GRÀCIES  ; tornarem , tard o d'hora , però segur que tornarem per saldar el deute que tinc pendent amb vosaltres .

...imatges ......... llums ........natura .......essència .......soletat........recons........tranquilitat......PURA VIDA ...

















 Això es una part de la Travesera Integral , 74km i 6800m+ de pura vida , essència de muntanya pura i dura, en un any 2013 on la protagonista ha estat la quantitat de neu acumulada , fins a 8m calculen que hi habia a Jou Grande . Espero que les imatges puguin transmetre una petita part del que hem viscut a Picos de Europa..
I esperem que a la propera més i millor !


dimarts, 12 de febrer del 2013

Vall de Ribes Extrem Series

T'agrada fer el cabra ?

Si és així no et pots perdre la Vall de Ribes Extrem Series , una cursa de muntanya diferent , un format innovador , dos dies , dos probes i uns denominadors comuns , la muntanya , la natura , l'esport i la Vall de Ribes .

Vertical350 - dissabte 20 a les 17'00h . 1'4km - 350m+ .Cronometrada individual .

Circular3600 - diumenge 21 a les 8'30h . 22km -1800m+ . 

20 - 21 abril 2013 

Ribes de Freser

No et pots perdre aquesta primera edició , perquè t'agrada fer el cabra , oi ?

inscripcions i tota l'informació a :

www.diedre.cat 

http://www.facebook.com/vallderibesextremseries?bookmark_t=page