Si bé fa anys que que el bó del Gaizka m'habia parlat d'aquesta proba , no ha estat fins aquest any que els astres s'han cuadrat per poder-hi anar . I tot va començar per manera impulsiva , sense pensar-hi massa , com tantes altres vegades ....... desprès de mil trucades i mails vam aconseguir dues places per poder córrer i sense pensar-ho ni saber del cert on ens ficàvem ens vam inscriu-re la Tere Aguiló i jo .
Aquest cop no explicaré les meves vivències en cursa , més aviat aburridotes , sino que intentaré descriure les sensacions transmeses per la gent del Conceju de Cabrales , desde l'organització als voluntaris , desde els espectadors als pastors , desde el recepcionista del camping a les dones del super , perquè tot/es ell/es s'han ben guanyat la meva admiració . Intentaré animar-vos per ser-hi a la propera edició perquè estic convençut que no us deixarà indeferents . I ho faré a través de les fotos obtingudes durant la travessa , i algunes altres que ens han fet arribar desde l'organització .
Els 74km i 6800m+ no deixen indiferent a ningú , t'ho miris com t'ho miris et fan patir , els desnivells positius i negatius son descomulas , s'han de viure per entendre , però tot i això , o potser precisament per això , els Picos es fan estimar d'una manera especial . I bona part de culpa la tenen les seves gents que inconcientment et transmeten aquest amor i respecte per la terra , per la natura , i te la fan sentir una mica teva .
En el terreny personal-esportiu no hi ha cap mena de dubte que no ha estat pas el millor dia , sigui pel que sigui el cos no va funcionar i prou , no cal buscar-hi explicacions inútils que no serviran per res , no cal buscar excuses amb la neu o la nit ; simplement no tocava . Hi han coses incontrolables , i aquesta és precisament la grandessa d'aquest esport . Però els anys ensenyen a asimilar millor les decepcions , a minimitzar l'efecte de les emocions , a ser modest i humil en la visctòria i en la derrota ( personal ) , a aprendre ( sempre estem aprenent ) que no hem de deixar de gaudir mai , potser variarem la manera de disfrutar , però aquest és el nostre esport , la nostra afició , el que ens fa sentir vius, i no hi ha qui ho cambii !
Quant les coses rutllàben bé , quant encara corriem il.luminant la nit asturiana amb centenars de frontals , rebent de matinada els ànims de desenes de persones de l'organització i de molts altres cents de públic , dels pastors que sortien de les seves "majadas" aplaudint sense parar , i de la própia muntanya que ens deixava pasar pels seus gèlids i blancs dominis , quant el ritme era prou bo per assolir els objectius i els ànims prou grans per seguir endavant , al control de Cain , i en resposta a una voluntaria que amablement hem va preguntar " como te encuentras ? vais muy bien , ánimos ! sois todos unos campeones " no vaig haber de pensar gaire per dir : " solo por todos los voluntarios y poder vivir esto merece la pena venir , solo por vosotros merece la pena estar aqui " .
I quant les coses van deixar de rutllar sobre les 8h de cursa , potser en un dels indrets més espectaculars de la travessa , la Horcada de Cain , a més de 2300m ; quant els budells van dir prou i vaig haber de buidar-ho tot sota la vigilància del Picu Urriellu , quant al control del refu tot eren ànims i suport i el cos no responia als nutrients , quant no pots doblegar els turmells ni els genolls , les articulacions han deixat de funcionar , les cames no tiren , quant les forces han desaparegut per complet , quant el més fàcil haguès estat plegar al control de Vega de Sotres , va ser quant més amb més força vaig recordar les paraules de la noia del control de Cain , va ser aleshores quant vaig decidir acabar fos com fos , encara que les darreres 6h foren un suplici caminant , impossibilitat per córrer ; i no ho vaig fer per mi , no per ser finisher ( no m'ho considero) , ni per satisfer un fals ego .................. sino per tots élls , per l'organització , els controls , els gairebé 200 voluntaris que es van pasar hores a la muntanya , controlant , animant incansablement , la gent de l'arribada i tota la resta ; aquest cop acabar ha estat una obligació , la meva humil manera de mostrar la meva admiració i gratitut a tota aquesta gent , crec que el més fàcil , la retirada hagués estat una imperdonable falta de respecte cap a tots ells . MOLTES GRÀCIES ; tornarem , tard o d'hora , però segur que tornarem per saldar el deute que tinc pendent amb vosaltres .
...imatges ......... llums ........natura .......essència .......soletat........recons........tranquilitat......PURA VIDA ...
Això es una part de la Travesera Integral , 74km i 6800m+ de pura vida , essència de muntanya pura i dura, en un any 2013 on la protagonista ha estat la quantitat de neu acumulada , fins a 8m calculen que hi habia a Jou Grande . Espero que les imatges puguin transmetre una petita part del que hem viscut a Picos de Europa..
I esperem que a la propera més i millor !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada