Jugar a endevinar la meteo a l'octubre es feina bastant complicada , tant bon punt et pot fer una fresca important com córrer sota un Sol abrassador , i si a més li sumes el fet d'anar a córrer a terres desconegudes , a l'estranger com diu un amic meu , on no tinc ni la més remota idea del que em trobaré , la barreja es fabulosa i emocionant alhora !! i per aquesta raó carrego la furgo de l'Alex amb tot de bosses , caixes , maletins i tot tipus de bidons ..................i total perque al final es quedi la majoria sense utilitzar . Però soc així , tot sota un suposat ordre i control , tot per preveure el l'imprevisible .
Arribem a Alquezar més aviat del que ens pensàvem , la nova autovia ajuda molt , i la primera de les sorpreses ; collons , quin poble més ben parit !! enmurallat , amb carrerons empedrats de pendents insuperables i un entorn de somni ; senyors , decidir córrer l'UTGS per descubrir aquest lloc ha estat el primer gran encert .
Recullim el pitrall i la bossa del corredor amb la seva corresponent ampolla de vi rosat , que per un cop , restarà sense obrir , almenys avui , demà ja veurem que pasa ........ i marxem al camping , a 1km del poble , on ens instalem ràpidament i montem el "tenderete" , taula , cadires , tenda , matalàs ....quins luxes !!!
I fora bromes , el plaer més gran es poder sopar sota la tènue il.luminació del frontal , sota un cel màgic on parpadegen milions d'estels que de ben segur ens segueixen i ens dessitgen bona nit ............
El moment de la sortida es senzillament espatarrant , una violinista entona en directe la partitura de "el último mohicano" desprès de guardar un minut de silenci per la mort la setmana anterior de la Teresa a la CdV , respetuòs moment tant sols trencat pels aplaudiments en la seva memòria .
Sortim pels carrerons del poble per ràpidament entrar en camí i començar a baixar al barranc ; no em fa falta massa estona per comprobar el que serà la cursa , uns constant puja i baixa per camins amb molta pedra solta que uneixen pobles i barrancs ; la cosa promet .
S'ha sortit ràpid i ens mengem els quilòmetres amb velocitat , potser amb massa velocitat , encara es d'hora i la temperatura acompanya , però més endavant ho pagarem . Desprès de mullar-nos els peus un parell de cops i pasar per zones de conglomerat que recorden Montserrat fitxem al primer control , i sense perdre temps seguim avançant camí d'Alquezar de nou . El primer bucle es d'uns 16km amb algo més de 600m+ de desnivell , i entrem al poble desprès de passar per una espectacular zona de pasareles i ponts de roca i bé es valen una visita tranquila , però això serà en un altre moment i en companyia de la familia .
Passem pel poble amb la música a tot drap i els crits d'ànims de la gent , entre ells la de l'Alex que sorprès em pregunta que coll.....s fem tant aviat al poble ! doncs no ho se , certament , crec que anem molt depresa , però no vaig forçat i em trobo bé , vaig gaudint i mirant el paisatge , escoltant la natura , observant el majestuós vol dels voltors que ens observen desde les alçades , segurament amb incredulitat i , per què no , algun d'ells amb admiració per atrevir-nos a endinsar-nos al cor més ferèstec de la zona europea amb un index de població més reduït , això es casa seva , aqui manan ells i avui ens han obert les portes amablement .
Seguim avançant entre pedres i pedrotes , amb els turmells jugant a no fer-se mal mentre amb la mirada busco el nou control/avituallament . De lluny observo la banderola , parada curta per menjar fruita i beure un bon glop ; hem poso un Vitanadh Express sota la llengua mentre el control canta per l'emisora que ja han arribat el 5è i 6è al control ...i el 7è , 8è, 9è ....anem tots ben junts , millor , estic gaudint i la posició no hem preocupa gens . Aqui es separen l'UT i la trail , i no ens han enganxat , bé , primer objectiu acomplert , ara a intentar acabar !
Deixem enrere el control i anem baixant al fons del barranc per un camí dret i amb una barana de fusta que el resegueix , realment ho tenen tot molt ben cuidat . Creuem el riu , una petita remullada i de nou amunt , fins el següent control al coll de Las Almeidas .
Aqui parada un pel més llarga , reomplo el bidó amb isotònic i el de "pastetes" i ens reagrupem de nou . El camí segueix pujant per pista donant un petit descans als peus , però s'acaba aviat i tornen les pedres i els pedrots i els turmells es tornen a queixar en alguna inoportuna rebrincada sense massa importància . Un cop al coll el camí ens baixa ràpidament a Rodellar , km 44 de cursa i 5h i poc . Vaig cómode i em deixo anar , marxo sol i no massa lluny veig algú corrent . A l'entrada del poble de nou l'Alex , inmens , està a tot arreu on pot estar , i ja te preparat el brebatge ; menjo algo de fruita , sobretot plàtan i m'empaso el bidó sencer sense respirar . Ha estat una parada més ràpida del previst , però es que no necesito més , vaig estranyament cómode !!
Deixo enrere el poble i baixem al barranc de Mascun en companyia de David ( de Jaca ) i Jon , un vask que ha apretat molt a l'inici i ara ho està pagant . Uns moments de dubte al creuar la surgèngia d'aigua i seguim pel fons del barranc convertit en aquesta hora del migdia en un forn ; desprès sabrem , sempre segons l'organització , que al migdia , l'hora en que estem passant nosaltres , en aquest barranc s'arriba a 35ºC !! osti , amb raó tenim la sensació d'estar rustint-nos !! Un cop deixem el barranc remuntem més de 800m+ per un pedriscall que preten ser un camí , poc a poc surtim del forn i a mida que anem guanyant alçada una suau brisa ens refresca una mica . Potser masa tard per mi , la calor em deixa molt xafat i Latre marxa sol un cop arribem a Otin , però de nou la sort està del meu costat i desprès d'un quilòmetre de pista apareix el control amb un avituallament d'aigua . Encara està David , jo agafo l'ampolla que em correspont i començo a beure , omplo el bidó i la resta me la tiro per sobre ; m'he pulit 1'5l d'aigua en segons !! em recupero i parlo una estona amb els del control , m'expliquen una mica el que queda fins el següent punt i marxo sol desfent un Vitanadh Doble Express , xino xano , sense presses , i poc a poc noto com el meu cos va recuperant la seva temperatura habitual , em trobo més cómode que fa una estona i les cames tornen a funcionar , almenys per arribar a Bellostas , l'avituallament més gran , dintre d'una nau , on torno a trobar a David . Omplo bidons amb isotònic , menjo fruita i un tros de pà de motlle amb formatge , prenc un parell de gots de coca-cola i em torno a posar d'empeus juntament amb en David , que ha fet una parada un pel més llarga que jo .
Sortim en lleugera pujada mentre acabem el darrer plàtan , a estones caminant , a estones corrent anem remuntant els 600m+ de desnivell que ens separen de la carena , una zona molt pedregossa i plena de matolls i punxes que posen en guàrdia tots els sentits i deixen els turmells ben tocats . Ara correm amb certa alegria , la temperatura a baixat , el cel s'ha ennuvolat i entre converses sobre raids i altres històries arribem al km 71 , Pedro Buil , un coll on trobem un nou avituallament i on fem parada ràpida per repostar aigua , menjar una mica de fruita i poca cosa més ..... si , alguna cosa més , la darrera pastilleta Vitanadh Express que em queda!
Arribem al control del refugi , km 80 , juntament amb el David ; marquem l'sportident a la base i parada molt ràpida , un got de coca-cola i mig plàtan mentre li dono un cop d'ull al perfil fins el següent control/avituallament , ja al poble de Radiquero . Pel mig 13'5km gairebé tots de pista i en baixada , o sigui que tot molt corrible .
Sortim de l'avituallament amb els crits d'ànim de la gent del control , sabent del cert que haurem de suar de valent . Mentalment vaig formant impulsivament una estratègia , ja que Latre m'ha comentat que tenim 10km de pista i desprès 3'5km de sender , desde l'ermita de no se quina santa fins el control de Radiquero , ja en el quilòmetre 93 .
Baixem ràpid , molt per les alçades a les que ens trobem , sembla que a cada pasa , a cada metre agafem inércia i accelerem , rodant a trams per sota de 4m/km ............ i mentre tant m'obsesiono amb l'idea d'arribar a la santa ermita amb llum diurna , si passem el tram tècnic de corriol sense frontal i els nostres perseguidors no , tenim molt guanyat , ja que en aquestes zones o portes un bon frontal o ralentitzes el ritme per nassos .
Desconecto el cervell de les cames , deixo que aquestes busquin soles el camí , que disfrutin fent allò que tant els hi agrada , que busquin les pedres per associar-se a elles , per formar un tot , un únic , un conjunt , mentre el cervell comença a fer càlculs matemàtics que la majoria de cops fallen ............ creuament de pistes , gir a la dreta i trobem el punt d'aigua ; no paro , David si , necesita aigua , va molt tocat , però poc el puc ajudar , s'atura al costat de la furgo d'aigua , i ells l'ajudaran més que jo . Però prenc nota i obro el primer gel del dia , el primer cop en tot el dia que ingereixo química , però penso que és el moment , no puc estar a més de 10km de meta , no gaire més en tot cas , i ara més que mai necesito l'injecció de glucosa i moral .
Potser es un tema psicològic , o potser no , però el cert es que encara apreto més les dents mentre segueixo incrementant el ritme camí de la punyetera ermita .Hi arribo per un llarg tram recte de pista seguint les cintes , i abans d'endinsar-me al corriol giro el cap per mirar enrere .........ningú ! i encara es de dia !! "bé ", penso mentre calculo ràpidament la posta de Sol , " tinc temps per arribar a Radiquero amb llum diurna , temps per arribar al control i no predre ni un segon en treure'm la motxilla" ..........baixo ràpid , com si d'una cursa curta es tractès , deixant-me acariciar pel terreny, tornant a gaudir com hores enrere , disfrutant del ritme , de l'entorn , de trobar-me sólid , segur , ballant amb la natura , les branques , les arrels , les pedres ... totes elles formen part de meva particular festa , la meva particular orgia , per això m'agraden els ultres , les llargues distàncies , t'ajuden a entendre't millor , a ser un mateix , a oblidar-te de la resta , ajuda a aflorar els valors de la vida , t'ajuda a evadir-te de la societat , a sentir-te un estrany entre tanta enveja .............. i entre paranoies mentals veig les llums del poble , van apropant-se ràpidament , crec que han sortit a buscar-me amb els braços oberts ........
A l'entrada del poble ja hi és l'Alex , un cop més al seu lloc , un cop més amb tot preparat , nomès em pregunta que necesito , ho porta tot a sobre , quin fenómeno !
Arribo al control i mentre m'empaso el segon gel barrejat amb coca-cola ( barreja explosiva , us ho ben aseguro ) l'Alex em treu de la motxila el frontal i m'el posa al cap . Darreres explicacions del control i surto amb la mirada perduda a l'infinit , tant sols existeix una visió , tant sols busco una cinta rere l'atre per enllaçar el camí fins a l'arribada .
La pista puja suaument , sense grans rampes , possiblement en un altre moment la faria corrent , però ara per ara no , vaig caminant ràpid , prou ràpid per girar el cap i no veure cap ull al darrere , prou lent per intuïr el collet perfilat entre la foscor , prou massegat per haber de deslligar-me la motxilla per la pressió que realitza sobre el meu estòmag inflat ...........i per fi arriba el collet , en un creuament de pistes , gir a la dreta i començo a baixar , sino fallen els càlculs poc més de 2km a meta , però unes llums urbanes a la llunyania em fan sembrar el dubte , "osti , estan molt lluny ! fins allà nomès hi han 2 km ?" .....no puc deixar de mirar-les mentre segueixo per la pista , remunto un resalt i de cop .......waaaalaaaa !!!!! la "Colegiata de Alquezar" il.luminada ..ohhhhhhh!!! ; no deixo d'observarla mentre m'apropo al poble , es preciòs ...un cop vaig llegir un escrit d'un veterà corredor d'ultres que explicava algo així com que la bellessa d'un ultra radicava en la foscor de la nit , en les panoràmiques que ens grabava a la retina , en el trenc d'alba , i ben pensat segurament tenia raó , tant sols per aquesta visió val la pena no córrer tant i arribar fosc i negre .Acaba el sender i entro als carrers del poble , pendents , molt pendents , però corro amb fluidessa , no em fan mal les cames , estic radiant . Les cintes giren a dreta i esquerre fins conduir-nos a tots a la plaça , la mateixa plaça on gairebé 12 hores enrere sonava una música que encara segueix igual , darrers 100m , sona "el último mohicano " a tot drap , repicó de campanes de "La Colegiata" , un estret passadís amb gent a banda i banda aplaudint la meva arribada , allargant les mans que retorno com puc i ....ohhhhh.......focs d'artifici !!! quin final !!!!! pell de gallina , ( encara a dia d'avui recordant el moment ) . Per fi , 11h52' desprès introduïr l'sportident a la darrera base , a l'arribada , per fi soc FINISHER ......i 2º absolut !!!!!!!!
Retorno com puc els aplaudiments , breument , i m'ofereixen un got de coca-cola i una cadira on m'espero a l'arribada del tercer i quart , i perquè no puc esperar a la resta ja que necesito una bona dutxa i un bon sopar sòlid , tots son/som campions , els crono no importa , l'important es l'esforç realitzat per completar el repte , i en això tots ens hi esforcem al màxim .
Desprès d'una bona dutxa i mentre sopem un generòs entrepà de bacon amb formatge ( visca els greixos i les calories insanes ! ) una trucada de la familia trastoca una mica els plans , em de tornar ràpid a casa ; parlem amb l'organització i molt amablement munten un improvitzat podi per fer-me l'entrega de premis .
Tot passa molt ràpid i arribem a Vilanova , son les 02'45h de diumenge , d'una primera part d'un cap de setmana molt intens dificil d'oblidar .........i el que encara queda per endavant !! . Ja estem de tornada , més prims , més secs , amb l'estomag una mica regirat , però contents , molt contents , satisfets per la feina ben feta .
Ara toquen unes setmanes , o uns mesos de més tranquilitat , de pausa , de reflexionar , de buscar nous reptes , de renovar il.lusions , de compartir moments , de més familia , de recuperar velles i noves lesions , de regenerar el cos i l'esperit ........... Diuen que tant sols s'apren de les derrotes , que és molt difícil aprendre de les victòries , quant tot surt bé no reflexionem massa sobre el "per què" tot ha anat tant bé , però aquest any he cremat moltes estones de sortides solitàries reflexionant sobre l'abans i el desprès , d'autodidacta em titllen alguns , o altres amics resen de massa seguretat de mi mateix en tot moment , però la realitat es que he après molt de tot plegat , de les derrotes i decepcions personals , dels mals tràngols , de la solitut a la llum d'un frontal ............però també dels moments bons , he après a reflexionar i entendre el "per què" de les coses que surten bé ( i això no vol dir que a l'endemà fent el mateix surti tot tant brodat ) ; si més no intentarem seguir escoltant la natura , si més no intentaré seguir gaudint de tot plegat com fins ara ............................. o més !!
2 comentaris:
Me alegro mucho de que sigas ahí arriba!! me parece que tu no vas para abajo...cada vez estás más fuerte! Un abrazo amigo!
Xevi, una gran crònica que quan la llegia s'em posava la pell de gallina, has conseguit que em posés dins teu.
Enhorabona!!
Publica un comentari a l'entrada